El Molí de Mar acull una quarantena de menors estrangers tutelats per la Generalitat

El Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú acull des del 5 de setembre una quarantena de menors estrangers tutelats per la Generalitat. L'Ajuntament de Vilanova va oferir aquest espai a la Generalitat per donar resposta a l'emergència social que es viu en les darreres setmanes a Catalunya per l'arribada massiva de menors estrangers. L'alcaldessa Neus Lloveras ha mostrat el seu "orgull" com a ciutat de poder col·laborar per fer front a una "problemàtica de país": "durant un temps, fins que el problema estigui organitzat de forma diferent, Vilanova donarà acollida a aquests menors".

El govern ha explicat que es tracta d'una quarantena de menors els que ja estan vivint al Molí de Mar, acompanyats per un total de 37 treballadors (educadors i integradors socials, cuiners, etc) que nit i dia s'encarreguen de tutelar els menors, des de l'assessorament, facilitar el contacte amb les seves famílies, fins a la formació: "hi ha una total coordinació entre Generalitat, l'empresa encarregada de gestionar el Molí de Mar i l'Ajuntament per tal que l'estada d'aquests menors sigui el més profitosa possible i que quan marxin d'aquí hagin pogut rebre formació per tenir un ofici", remarca Lloveras, que destaca que l'ús del Molí de Mar per aquests menors estrangers és temporal, fins que estigui controlada l'emergència social.

En aquest sentit, la directora d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Georgina Oliva, ha anunciat aquest dilluns que el Govern vol obrir en breu cinc nous centres d'emergència, dos a la demarcació de Barcelona i un a les altres tres, que serveixin de porta d'entrada al sistema de protecció als menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya. En aquests centres, com en els ja existents a Girona i Barcelona, és farien les revisions mèdiques i un primer anàlisi de la situació de cada jove per després derivar-los als centres d'acolliment del sistema de protecció. Oliva ha avançat que un d'aquests centres podria entrar en funcionament aquesta mateixa setmana. "Es tracta de treballar coordinadament la integració als nostres municipis d'aquests joves que han vingut per quedar-se", ha afegit Oliva.

La directora de la DGAIA ha reconegut que l'increment sobtat d'arribada de nous menors els ha desbordat fent difícil generar noves places d'acollida i que això hagi generat imatges com la de nois dormint a les comissaries per manca de places. Aquí, Oliva ha recordat que en dos anys s'ha multiplicat per quatre l'arribada de menors estrangers no acompanyats, passant dels 600 del 2006 als 2.200 que portem aquest any, i que això ha dificultat molt donar una resposta adequada a l'emergència. "Generar un centre d'acolliment comporta entre mig any i un any de feina i nosaltres n'estem creant un a la setmana", ha afegit.

Sobre els nous centres d'emergència, Oliva, tot i que no ha volgut avançar gaire informació fins tancar els acords necessaris, ha explicat que tindran una capacitat màxima d'acollida d'uns 100 nois i noies en la línia de l'aposta feta fins ara per equipaments no gaire grans. "En altres comunitats s'ha apostat per centres de 500 places, però nosaltres apostem pels petits per garantir la màxima personalització en l'atenció i l'acollida dels infants", ha explicat.

Per millorar tots els processos, Oliva ha reclamat a l'Estat "transparència i informació" sobre la xifra real de menors estrangers que arriben al país per tal que les diferents comunitats puguin planificar les seves accions d'acollida amb antelació. També ha reclamat a l'executiu de Pedro Sánchez que la partida pressupostària de 40 MEUR destinada a l'atenció d'aquests menors es reparteixi en funció del nombre real de menors atesos i no per les xifres d'arribades que té la policia espanyola.

Increment d'arribada de noies soles

Georgina Oliva ha apuntat que tot i que la gran majoria de menors que arriben són nois, entre un 85 i un 95%, s'està detectant un increment d'arribada de noies que necessiten d'un tractament especialitzat perquè a la doble vulnerabilitat de ser menors i migrants, en el cas de les noies s'hi afegeix una triple vulnerabilitat per qüestió de sexe.