Els trastorns depressius i d'ansietat són més freqüents en les dones i els d'ús de substàncies, en els homes

Dos dels grans fronts oberts en el camp de la salut mental són la detecció precoç dels trastorns i la lluita contra l'estigma. Així ho destaca la cap de secció de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron Gemma Parramon en una entrevista a l'ACN amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que és el 10 d'octubre, aquest dimecres. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fixat enguany el tema principal d'aquest dia en la idea 'Joves i salut mental en un món canviant'. Parramon assenyala que hi ha moltes malalties mentals que comencen a l'adolescència i subratlla que és "molt important" detectar-les en aquesta fase per tractar-les el més aviat possible. La cap de secció de Psiquiatria de Vall d'Hebron també explica que alguns trastorns són més freqüents en dones que en homes, com els depressius, els d'ansietat i les fòbies. En canvi, els trastorns per ús de substàncies i els de personalitat prevalen més entre els homes.

Es calcula que una de cada quatre persones patirà al llarg de la seva vida problemes de salut mental. Tot i aquesta prevalença i els avenços aconseguits en la recerca, els trastorns mentals continuen carregant prejudicis de la societat i de vegades encara són una etiqueta simplificadora d'una realitat molt diversa. Parramon afirma que avançar en la lluita contra l'estigma "costa" però valora que cada vegada es parli més de la importància de la salut mental. "Els canvis efectius en el dia a dia, a la feina, a l'escola, són més difícils d'aconseguir, però hi ha gent que hi està treballant molt", sospesa.

Els estudis coincideixen a assenyalar que hi ha alguns trastorns mentals que tenen més prevalença entre les dones mentre que d'altres són més freqüents en els homes. Segons explica la cap de secció de Psiquiatria, es calcula que entre un 10 i un 15% de les dones tindrà algun trastorn depressiu al llarg de la vida, mentre que entre el 7,5 i el 10% dels homes en patirà. Els percentatges són similars en els trastorns d'ansietat (que engloben l'angoixa o les fòbies). Entre el 10 i el 12% de les dones, aproximadament, patirà algun trastorn d'ansietat al llarg de la vida i en canvi, en els homes, aquest percentatge se situa al voltant del 7%, segons mostren els estudis. En canvi, els trastorns per ús de substàncies (bàsicament, consum de drogues) prevalen més entre els homes.

En aquesta línia, l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2017, presentada el juny passat, indica una prevalença superior de depressió major o major greu en dones que en homes. Concretament, el 8,8% de les dones pateix una depressió major o greu enfront d'un 3,6% dels homes, segons l'enquesta. A més, la prevalença augmenta amb l'edat i entre les persones amb menys estudis, segons l'ESCA.

"No és només un tema de freqüències, sinó també de manifestació. Hi ha algunes malalties mentals, com moltes malalties en general, que es manifesten de forma diferent en els homes que en les dones, és a dir, alguns símptomes es presenten amb més freqüència segons el gènere i això fa que el diagnòstic pugui ser més difícil", puntualitza Parramon, que destaca que, gràcies a la recerca, cada vegada coneixen millor les malalties mentals. Factors socioculturals o ambientals poden influir-hi, però també de biològics. La cap de servei de Psiquiatria assenyala que, en les dones, el cicle hormonal hi pot tenir una gran influència. En períodes de canvis hormonals, com en l'adolescència, la premenstruació, el postpart o la perimenopausa, poden aparèixer amb més freqüència símptomes o nous trastorns.

Més consultes entre les dones

Parramon explica que les dones solen manifestar més el malestar emocional que no pas els homes en les consultes en els casos de trastorns afectius. També demanen més ajuda i accepten millor les derivacions a psiquiatria o psicologia. En canvi, als homes, en general, els costa més verbalitzar aquest malestar que pot ser causat per un trastorn i solen ser més reticents a acceptar aquest tipus de diagnòstics.

Detecció precoç i estigma

La cap de secció de Psiquiatria assenyala que la detecció precoç dels problemes de salut mental i l'inici de tractaments eficaços amb base científica és "bàsic" i veu crucial fer-ne pedagogia. Parramon assenyala que els pediatres, en el cas d'infants, i els metges de família, en els adolescents, són la porta d'entrada al tractament especialitzat, i destaca que els metges de l'atenció primària tenen una molt bona formació en salut mental. Amb tot, remarca que és molt important que la població acudeixi als professionals. "Davant un problema, és millor consultar, que no pas no actuar i que després es compliqui", afirma. Segons recull l'ESCA del 2017, cinc de cada 100 infants -de 4 a 14 anys- és probable que pateixin un problema de salut mental, sense diferències per sexe i amb una tendència creixent des del 2014.

La doctora Parramon ressalta que per accedir als tractaments també és "importantíssim" treballar contra l'estigma. Els prejudicis que la societat encara té cap a persones que pateixen un problema de salut mental creen reticències a l'hora d'accedir als tractaments per por a ser discriminats a la feina o de patir conseqüències en la família o en l'entorn.

Salut mental i feina

Precisament el percentatge d'atur entre persones que pateixen problemes de salut mental es dispara i supera el 50%, diu Parramon. Concretament, el Fòrum Salut Mental va destacar la setmana passada que la taxa d'atur és del 61,9%, 44,2 punts més elevada que el de les persones que no en pateixen. Segons la cap de secció de Psiquiatria de Vall d'Hebron, hi ha estudis que demostren que la salut mental de dones que treballen en feines que no els agraden és millor que la salut mental de dones que no treballen. "Tenir una feina és molt important per a l'autoestima d'una persona. Ajuda a la recuperació", assenyala Parramon, que conclou: "La salut mental no és només l'absència de malaltia, sinó que també implica un benestar emocional subjectiu i una autonomia que et dona moltes vegades tenir una feina".