El padró municipal: la darrera balma a la cobertura social

Segurament no és cap casualitat que el darrer dia de campanya electoral les entitats socials, amb 500x20 i l'Assemblea pels Drets Socials del Garraf, al capdavant, s'hagin manifestat davant de l'Ajuntament de Vilanova per criticar la manca de fluïdesa en la concessió del padró municipal a les persones sense domicili fix. Volien guanyar visibilitat per posar de manifest un fet que afecta especialment a les famílies amb emergència social que estan ocupant habitatges.

Els requisits per empadronar-se obliguen a presentar el títol de propietat o el contracte de lloguer de l'habitatge on cada persona vol ser empadronada. També s’ admeten els rebuts de subministrament de serveis per acreditar que la persona que es vol empadronar habita aquell immoble, el propietari o llogater de l'immoble pot certificar també que és així. Però el cert és que la manca de domicili fix s'ha convertit en un problema per registrar-se al padró municipal. D'ençà que l'ocupació d'habitatges s'ha convertit en una sortida habitacional per a persones amb dificultats econòmiques, l'empadronament ha esdevingut la baula per mantenir la cobertura assistencial.

L'empadronament a part de ser una eina administrativa i estadística també comporta drets i deures. I entre els drets es troba l'accés a l'assistència sanitària pública, el dret als serveis bàsics d'atenció social primària, el dret als serveis de centres oberts per a adolescents i infants i el dret a les ajudes d'urgència social. Les entitats que s'han manifestat davant de l'ajuntament alerten que entres les persones que tenen controlades que estan esperant empadronar-se per accedir a la cobertura social bàsica es troben 30 menors. Les persones afectades pel seu cantó critiquen un excés de burocratització per obtenir el registre al padró que sovint només salvable amb la mediació de les entitats socials.

500x20 i l'Associació pels Drets Socials del Garraf, junt amb Som VNG i la CUP porten tota la legislatura posant de manifest aquest bloqueig per concedir el padró a persones amb emergència social. Aquestes forces han recollit diferents mocions per donar agilitat a l'empadronament. La més recent la de Som VNG al novembre de l'any passat. En la moció es demanava la creació d'una Comissió Informativa Especial que s'analitzi el protocol actual i se'n faci un de nou, on es contemplin totes les situacions possibles que viu la ciutadania. A més, es demanava que en aquesta revisió hi participin les entitats que actualment acompanyen i coneixen la realitat de les seves veïnes. A més, també es va aprovar un acord per modificar el formulari de l'empadronament que contemplin totes les casuístiques, fent que així el tràmit sigui més senzill i no superi els 30 dies de durada.

L'Ajuntament de Vilanova va detectar des del 2013 un augment progressiu de les sol·licituds d'empadronament de persones que ocupen habitatges, fins a variar el protocol per aconseguir un major filtratge i control de les sol·licituds, a la vegada d'evitar un efecte crida de persones que volen ocupar habitatges. Les entitats critiquen rotundament aquest criteri selectiu. Com a exemple del contrari, l'Ajuntament de Mataró el 2017 va empadronar amb adreça municipal a 44 persones sense domicili fix i 329 persones que no van poder acreditar la propietat de l'habitatge on vivien ni que hi estiguessin de lloguer.