"Aplicar polítiques de gènere en l'àmbit de la salut no només implica afavorir les dones, sinó a tothom"

"En les intervencions de pròstata, existeix molt de consens a l'hora de cuidar la salut sexual del pacient. Quan a una dona es practica una histerectomia [extirpació de l'úter], ningú pregunta si pot afectar la qualitat de les relacions sexuals ni quin impacte tindrà que la vagina quedi eventualment més curta. És un exemple de discriminació de gènere i la mirada és el que permet corregir aquestes desigualtats". La doctora Elena Carreras és la presidenta del Consell Assessor de polítiques de gènere en salut, impulsat per la consellera Alba Vergés. L'objectiu del grup, que uneix expertes de diversos àmbits, és actualitzar la pràctica clínica i el sistema sanitari amb perspectiva de gènere. En una entrevista amb l'ACN, la doctora Carreras, cap del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Vall d'Hebron, es mostra convençuda que la mirada de gènere serà una revolució en salut: "Ha de ser-ho. I ara és el moment!".

Pot la medicina, una ciència, implicar desigualtats de gènere? "La ciència té biaixos de gènere, i tant, i el que està bé és descobrir-los per aplicar els mètodes que permetran eliminar-los", respon la doctora Carreras en una entrevista amb l'ACN per parlar de la filosofia del consell assessor que presideix, constituït el maig. "Aquesta idea enllaça amb la visió de gènere en recerca. No es tracta tant que els investigadors siguin homes i dones de forma paritària, sinó on es destinen els diners i què s'investiga. Per exemple, es podria investigar més en cefalees, que afecten més les dones que els homes".

Fins ara, en polítiques en salut, la valoració econòmica ha anat per davant; el següent pas ha de ser incorporar la visió de gènere, diu la doctora Carreras."Els beneficis que aporta la perspectiva de gènere són tan grans i afecten tant a tothom que tornar a les velles pràctiques es fa complicat, afortunadament", afirma, per deixar clar: "Hi ha un tòpic que cal trencar. Aplicar polítiques de gènere en salut no és només afavorir la salut de les dones, sinó la de tothom".

Infart o depressió, malalties amb càrregues de gènere

La doctora Carreras destaca que les desigualtats de gènere en salut impacten no només entre els professionals o les organitzacions sanitàries, sinó també en els pacients. "És possible que davant d'una pressió al pit, en un home es pensi més en una malaltia cardíaca i en una dona, en ansietat. Aquest és un biaix que s'ha de corregir. Evidentment per als pacients, però també per als professionals", afirma.

Precisament fa pocs mesos es va presentar un estudi liderat pel Servei de Cardiologia de Vall d'Hebron, que concloïa que la taxa de mortalitat en les dones amb infart és del 18% i en els homes, del 9%; una diferència que s'atribueix sobretot al fet que les dones tarden més a acudir al sistema sanitari i aguanten més uns símptomes, que, moltes vegades, es confonen amb altres causes i es minimitzen.

La depressió és una altra malaltia que carrega diferències de gènere. "És més fàcil arribar al diagnòstic de la depressió en una dona i començar abans el tractament, mentre que en els homes es tarda més a diagnosticar i això té inconvenients per als pacients", assenyala.

Endometriosi i vaginisme, malalties invisibilitzades

L'endometriosi és segurament l'exemple més clar de les malalties que només afecten les dones i que durant molts anys han estat patides en solitud. "Hem trencat un gran tòpic, que és que la regla fa mal. La regla pot molestar, sobretot el primer dia, quan es produeix una gran alliberació de prostaglandina, però no és normal que sigui molt dolorosa. Afortunadament ja ho estem considerant una malaltia i no un caprici de la dona", subratlla la doctora Carreras, que també presideix la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia.

La doctora Carreras parla d'una altra malaltia de l'àmbit ginecològic que encara s'ha de rescatar del silenci. És el vaginisme, una contractura de la musculatura al voltant de la vagina que dificulta o impossibilita les relacions sexuals amb penetració, o fins i tot la introducció d'un tampó. "Durant molt de temps hi hem donat un tractament psicològic: si pateixes vaginisme, segur que tens un trauma. Aquest no és l'enfocament. Li hem de treure la càrrega de culpabilitat", recalca. El missatge és clar: "Hem posat nom i cara a l'endometriosi, ara toca fer-ho amb el vaginisme. Trobarem que és més freqüent del que ens pensem. Saber-ne la incidència real seria una bona manera de començar".

Parts i menopausa, menys medicalització

Com ha pogut condicionar que durant dècades la majoria de ginecòlegs hagin estat homes en el tractament de malalties o processos específics de les dones?: "Em sembla que ha afectat en moltes coses. En general amb una tendència excessiva a la medicalització en processos en què potser no era tan necessària. La menopausa n'és un exemple clar", assenyala Carreras, escollida millor ginecòloga de l'Estat el 2015, segons l'edició espanyola de la revista 'Forbes'.

"Quan van sortir les teràpies hormonals substitutives, el tractament de la menopausa va ser escandalosament inadequat perquè semblava que perseguíssim l'eterna joventut. Per suposat que s'han de tractar els fogots quan són invalidants, però un fogot de tant en tant, s'ha de tractar? Hem d'avançar en la despatologització de la menopausa", raona.

La doctora Carreras també parla dels parts: "En obstetrícia, ara es parla de 'violència obstètrica'. És un terme que a mi em costa bastant [d'acceptar], però puc entendre que s'ha medicalitzat molt el part amb un punt de poc respecte al que la dona desitja". "Fa un segle l'objectiu era que la mare no es morís en el part i, després, va passar a ser-ho que la criatura nasqués esplèndidament bé de salut. Ara ens toca cuidar la part emocional sense sotmetre la gestació a cap risc", assenyala.

Referències en llocs de direcció

Com en moltes professions, el sostre de vidre és una realitat en l'àmbit de la salut. "El nombre de càrrecs que ocupen les dones és molt baix respecte al percentatge de dones de l'organització. Per què les dones no accedeixen als comandaments? La resposta no és senzilla. No és només pel tema de la criança. També influeix, però no crec que sigui ni tan sols el motiu principal. Les dones tenim menys models de referència femenins a l'hora de fixar-nos els límits d'on volem arribar", reflexiona.

El terra enganxós també ha estat evident durant dècades. "Venim d'un model en què el metge era home i la infermera, dona, i amb una relació jeràrquica. Aquesta situació està canviant amb la feminització de la professió mèdica, però es feminitza més ràpid la professió que no pas canvien els models", sospesa la doctora Carreras, que continua: "Estem avançant molt de pressa, però encara tenim molta feina a fer. Els models jeràrquics encara es mantenen i per això és tan important una gestió que afavoreixi la participació ".

"Un camí de no retorn"

Davant d'aquesta radiografia, ha començat a treballar el Consell Assessor, format per catorze expertes en perspectiva de gènere de diferents àmbits, com medicina, infermeria, bioètica, pediatria, mutilació genital femenina, violència masclista o transsexualitat, amb la voluntat de presentar propostes a curt termini.

"La grandesa de la mirada de gènere és que fa aflorar situacions que afecten a tothom. Quan comences a mirar la realitat amb visió de gènere és molt difícil tornar enrere", assegura. Per a la doctora Carreras, incorporar la perspectiva de gènere és un "camí de no retorn".