Els experts alerten que malalties com l’asma, la rinitis o la conjuntivitis sovint són expressions d'una mateixa al·lèrgia

Els experts alerten que malalties com l'asma, la rinitis o la conjuntivitis sovint són expressions d'una mateixa causa al·lèrgica. És per això que reivindiquen un abordatge integral que tingui en compte una via respiratòria única que va des dels ulls fins als bronquis. L'Hospital Universitari de Bellvitge, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica organitzen aquest dimecres a Bellvitge la jornada 'IV Matí Al·lèrgia Bellvitge: Malaltia Respiratòria Al·lèrgica', on s'abordarà la problemàtica de l’al·lèrgia respiratòria tant des de la perspectiva de l’atenció primària com de l’especialitzada, fent especial èmfasi en el concepte de via respiratòria única, les comorbiditats, la rellevància de la sensibilització al·lergènica, els aspectes clínics i la necessitat d’un abordatge integral.

L’asma afecta el 5% de la població adulta i el 10% dels nens i adolescents, i té un origen al·lèrgic en la majoria de casos. En els nens, 8 de cada 10 asmàtics són al·lèrgics i en adults ho són més del 50%. Així com en la rinitis es tendeix a atribuir-li erròniament una causa al·lèrgica pràcticament sempre, l’asma, sobretot en l’adult, sovint no es relaciona amb l’al·lèrgia i s’aborda separadament.

El concepte d’una via respiratòria única ja fa anys que és acceptat per la comunitat científica. Es considera que la inflamació subjacent en patologies com l’asma, la rinitis o la conjuntivitis és la mateixa i, per tant, cal un abordatge integral que tingui en compte aquestes patologies, tot i que de vegades no estiguin clínicament presents de manera simultània.

Darrerament s’està posant en relleu el paper de l’al·lergen responsable dels símptomes com a determinant en les manifestacions clíniques del pacient. En aquesta línia, pren força el concepte de malaltia respiratòria al·lèrgica. No és igual ser al·lèrgic als àcars que als fongs o els pòl·lens, ni ho és ser al·lèrgic a un pol·len o a un altre.

D’altra banda, el diagnòstic al·lergològic pot ser clau des del punt de vista terapèutic i pronòstic, com ara en aquells casos d’asma greu que es poden resoldre simplement retirant una mascota del domicili, evitant així tractaments costosos i ingressos hospitalaris.

El control de l'asma

Aconseguir el control de l’asma és un dels objectius del maneig d’aquests pacients. Un mal control comporta un augment del risc de patir una crisi, del nombre d’ingressos i assistències a urgències, una pitjor qualitat de vida o fins i tot exacerbacions de risc vital, sense oblidar l’augment en la despesa sanitària.

Entre el 5 i el 8% dels asmàtics pateixen un asma greu. El seu maneig comporta d’entrada fer un bon diagnòstic i descartar factors modificables que poden influir en un mal control, com ara el tabaquisme, l’exposició al·lergènica, les comorbiditats no tractades o la manca de compliment terapèutic.

La implicació del metge de família és fonamental en el diagnòstic de sospita i sobretot en el seguiment dels pacients amb asma i malaltia respiratòria al·lèrgica per tal d’aconseguir una bona qualitat de vida i un millor control.