El congrés mundial sobre contaminació acústica al mar ‘Oceanoise' torna a Vilanova al maig. Ajuntament de Vilanova
Redacció |
Vilanova i la Geltrú
04-03-2020 12:13
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Vilanova i la Geltrú tornarà a ser la capital mundial del coneixement al voltant de la contaminació acústica en el medi marí, amb la celebració de la tercera edició de l'Oceanoise. En una visita realitzada al Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques de la UPC, l'alcaldessa de la ciutat Olga Arnau i la regidora d'Empresa i Innovació, Conxi Martínez, han anunciat la celebració d'aquest congrés a la capital del Garraf durant la primavera.
Olga Arnau va confirmar en finalitzar la visita que “del 25 al 29 de maig Vilanova acollirà els màxims experts i investigadors en l'àmbit de la contaminació acústica al mar per compartir el seus coneixements i experiències” amb l'objectiu de minimitzar els efectes de l'activitat humana sobre el medi marí. En aquest sentit, el director del LAB i impulsor de la celebració de l'Oceanoise a la nostra ciutat, Michele André va afirmar que la capital del Garraf “és l'entorn ideal que permet als experts compartir i debatre les seves idees més enllà de l'activitat pròpia del congrés. Vilanova té la dimensió perfecta perquè quan finalitza el congrés els assistents es retrobin passejant o en restaurants i puguin de manera menys formal continuar intercanviant coneixement”. La primera edició de l'Oceanoise es va celebrar el 2015, la segona el 2017 i enguany s'organitzarà la tercera edició d'aquest congrés que “reunirà més de 150 científics i actors implicats en la problemàtica del soroll al medi marí”. Segons ha explicat Michele André “el més innovador del congrés no són les conclusions o els debats sinó els punts que encara queden per resoldre i que estan associats a totes les activitats del mar, transport de mercaderies, parcs eòlics, extracció de recursos naturals...de manera que en la següent edició podrem veure què hem fet respecte l'anterior congrés”.
Quant a la situació actual, el director del LAB que acaba de marxar en una expedició a l'Antàrtida per provar uns equips que permetin instal·lar una estació permanent, explica que “el soroll està augmentant, hi ha més activitats humanes al mar, més barcos, diàriament hi ha més de 50.000 vaixells portacontainers que transiten pel mar i hi ha també altres activitats que fan que el soroll augmenti i els seus efectes també”. En aquest sentit, el director del LAB destaca que el congrés permet “treballar conjuntament i asseure en una mateixa taula per primera vegada tots els actors implicats: ONG's, generadors d'activitat al mar, científics i reguladors amb l'objectiu de tenir una línia clara d'actuació per gestionar els canvis quan arribin”. A diferència d'altres problemàtiques, assegura Michele Andreé, “el soroll no té la mateixa visibilitat que els plàstics o l'efecte hivernacle i per això un dels èxits d'aquest congrés ha estat crear aquesta comunitat que aglutina tots els implicats per posar-nos d'acord i canviar les coses en poc temps”.
Sobre l'expedició, el director del laboratori va explicar que el fet d'estar en una zona abans que arribi el canvi permet obtenir dades de referència sobre “en quin estat de conservació es troba el medi abans que les activitats humanes l'envaeixin. Aquestes dades ens permetran saber l'estat quasi zero, perquè ja estem lluny de l'estat zero de contaminació, i això permetrà que quan arribi aquesta contaminació sapiguem l'estat vital d'aquests organismes i podrem optar per implementar mesures de conservació per als animals”.
Quant a les dades amb que es treballa al LAB, Michele Andreé va destacar que actualment la tecnologia permet que treballar amb sensors i micròfons amb intel·ligència artificial que “permet que les dades arribin al LAB. Les dades són processades i analitzades sense necessitat d'estar físicament al lloc on són els sensors”. El Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques, va destacar l'alcaldessa de VNG després de la visita, “és l'únic laboratori civil al món d'aquestes característiques i amb aquesta tecnologia” disposa de sensors en gairebé tots els oceans i “a partir d'ara a l'Antàrtida serà un nou punt del mapa que es podrà estudiar”.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!