Unió de Pacients per la Regulació del Cànnabis

Usuaris de cànnabis terapèutic denuncien que han hagut de fer "tripijocs" pel confinament: "És molt injust, no té nom"

La presidenta de la UPRC afirma que s'ha fet més evident la vulnerabilitat dels pacients, que clamen una regulació

Pla detall d'una càpsula de marihuana per consumir amb el vaportizador. ACN

Pla detall d'una càpsula de marihuana per consumir amb el vaportizador. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El confinament pel coronavirus ha fet "més evident" la "situació de vulnerabilitat" dels usuaris de cànnabis terapèutic. Ho denuncia la presidenta de la Unió de Pacients per la Regulació del Cànnabis (UPRC), Queralt Prat, en una entrevista a l'ACN. "Imaginin que necessiten un medicament i la farmàcia està tancada. És el mateix tipus d'ansietat i preocupació que podrien tenir", sosté. Prat lamenta que les persones que consumeixen cànnabis amb finalitats medicinals –en el dolor crònic, l'esclerosi múltiple, algunes epilèpsies o pels efectes de la quimioteràpia, entre altres- hagin hagut de fer "tripijocs". "És tan injust, tan immoral, que ens vegem abocats a això per aconseguir un producte que ajuda a la nostra salut i a la vida", afirma.

Molts països han regulat el cànnabis amb finalitats terapèutiques perquè consideren que hi ha prou evidència científica que ajuda a reduir símptomes de malalties o efectes d'una medicació i que aporta qualitat de vida als pacients, si bé no els cura.

A Catalunya i a l'estat espanyol, però, l'ús terapèutic del cànnabis no està regulat, tot i diversos intents. Els metges no poden prescriure'l ni els pacients poden aconseguir-lo a la farmàcia. Per a aquests pacients, la crisi de la covid-19 i el confinament ha descarnat el buit legal i la inseguretat jurídica en què es troben.

Amb les associacions cannàbiques tancades, les persones que recorren a aquesta planta, moltes vegades com a última opció i en situacions de salut fràgils, han hagut de "buscar-se la vida al carrer com fa quinze o vint anys", afirma Prat. Això els ha portat a una situació de "més vulnerabilitat" i "més estigmatitzada". "No té té nom", es queixa.

"Des de trucar l'amic d'un amic i trobar-se a la sortida d'un supermercat fins a persones dels mateixos clubs cannàbics que han ajudat els pacients portant-los el producte a casa i, per tant, arriscant-se a sancions durant el confinament. Alguns pacients han compartit el producte amb altres. Però el més normal han estat aquest tipus de tripijocs", lamenta Prat, que alerta que el mercat negre és la "selva" i no es poden tenir garanties del producte, mentre que a les associacions hi ha un mínim de control.

La Unió de Pacients per la Regulació del Cànnabis va enviar una carta a l'Ajuntament de Barcelona per demanar-li que els clubs poguessin obrir per dispensar el producte i perquè n'aclarís la situació legal. El consistori els va notificar que havia rebut la missiva però de moment no n'han tingut més resposta, indica Prat. Les associacions cannàbiques, en una situació de buit legal, no tenien clar si podien obrir o no i quan podien reobrir, assenyala.

L'entitat calcula que a Catalunya fins a unes 30.000 persones estarien recorrent al cànnabis amb finalitats terapèutiques. Segons recull a la seva web, aplicacions que compten amb evidència d'eficàcia elevada són en el dolor crònic en adults; els símptomes de l'espasticitat de l'esclerosi múltiple; els efectes de la quimioteràpia i algunes epilèpsies. Té evidència d'eficàcia moderada en la fibromiàlgia o la disminució de la pressió intraocular del glaucoma. En altres malalties, en canvi, l'evidència d'eficàcia és baixa o nul·la.

Contra l'estigma: "L'usuari terapèutic no es fuma un porro"

Prat també lamenta l'"estigma" que pateixen els pacients. "La gent fa l'acudit del 'porreta'. L'usuari terapèutic no es fa un porro, fa extractes o vaporitzacions", deixa clar sobre el desconeixement del cànnabis terapèutic o com es frivolitza.

Els pacients recorren a les associacions cannàbiques, que, a més de no tenir un marc legal clar, el seu públic objectiu no és l'usuari amb finalitats terapèutiques sinó lúdiques. Això fa que moltes associacions no tinguin el producte amb la composició de cannabinoides més adequada per a finalitats mèdiques.

L'associació que presideix Prat es va crear per "assegurar un camí terapèutic als pacients", tant pel que fa a un assessorament per part de metges com en l'accés al producte. La UPRC deriva els pacients a associacions que tenen cànnabis adequat per a aplicacions mèdiques.

Molts usuaris de cànnabis terapèutic comencen perquè un familiar o un amic els ho suggereix, després que hagin llegit o escoltat que a algun pacient en una situació similar li va bé. Alguns acudeixen directament als clubs socials i Prat alerta que alguns no tindran el producte més adequat i que a més, no els podran fer un assessorament mèdic.

La presidenta de la UPRC assenyala que actualment la majoria de metges o bé no en recomanen l'ús perquè no tenen suficients coneixements per fer-ho o bé el desaconsellen. Alguns pacients són reticents a explicar al metge que estan consumint cànnabis per por que els sàpiga greu que hi hagin recorregut sense la seva recomanació.

Una "bona" regulació

Els usuaris de cànnabis medicinal fa anys que clamen una regulació per solucionar la inseguretat jurídica actual i les dificultats per accedir al producte. "En aquests anys em sembla que anem enrere més que endavant", afirma Prat. El Parlament va aprovar el 2017 una llei per regular les associacions cannàbiques tant amb finalitat lúdica com terapèutica, però el Tribunal Constitucional la va anul·lar.

"Ens trobem en la paradoxa que no es vol utilitzar una eina terapèutica que pot tenir molts efectes positius", destaca Prat, que afegeix que regular el cànnabis terapèutic podria afavorir una reducció dels opiacis, que poden causar addicció, com ha passat als Estats Units, amb una greu crisi de salut pública.

La UPRC aposta perquè el cànnabis es pogués adquirir a les farmàcies i que el producte tingui garanties, qualitat i continuïtat per als usuaris, tot i que Prat no descarta que es pogués adquirir en altres llocs. També demanen més coneixement i evidència científica i formació entre els metges.

Prat puntualitza que la regulació al buit legal actual no és la resposta; ho és, precisa, una "bona regulació". La presidenta de l'entitat posa d'exemple els casos de Canadà i dels Estats Units, on la regulació està "molt orientada al benefici de les empreses". Per a la presidenta de l'associació, s'hauria de regular de manera que "s'afavorís la competència entre empreses o projectes petits" i no de "grans companyies".

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local