Un estudi relaciona els problemes de conducta en la infantesa amb l’exposició al tabac i al trànsit abans de néixer

L’exposició de la mare gestant al fum del tabac i a la contaminació del trànsit rodat poden influir en el desenvolupament de la conducta en la primera infantesa. Així ho conclou un estudi publicat recentment a ‘Environmental International’ i liderat per un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Es tracta del primer estudi que investiga l’impacte que l’exposoma --és a dir, el conjunt d’exposicions ambientals (químiques i no químiques)-- durant l’etapa prenatal i postnatal pot tenir en el comportament infantil. Fins al moment aquestes exposicions ambientals s’havien estudiat de forma separada i no múltiple.

Encara no es coneixen bé les causes dels problemes de conducta dels infants, però sí se sap que el limitat component genètic implicat en aquests trastorns interactua amb múltiples exposicions socials i físiques que resulten especialment sensibles en els períodes prenatal i de la infantesa.

L’estudi s’emmarca en el gran projecte europeu Human Early-Life Exposome (HELIX), del qual es van utilitzar dades. La investigació es va basar en sis cohorts de naixements longitudinals de sis països europeus. Es va seguir 1.287 nens i nenes d’entre 6 i 11 anys per caracteritzar-ne les exposicions i avaluar els possibles problemes de conducta que presentessin. Es van mesurar 88 factors ambientals prenatals i 123 factors ambientals de criatures en edat escolar, que incloïen les exposicions a l’aire lliure, d’interior, químiques, d’estil de vida i socials. Durant l’embaràs, el tabaquisme i el trànsit van ser els factors que van mostrar associacions més fortes amb els problemes de conducta.

“Vam trobar que l’exposició materna al fum del tabac durant l’embaràs va ser l’exposició prenatal més important relacionada amb els problemes emocionals i de comportament en els infants”, explica Léa Maitre, primera autora de l’estudi i investigadora postdoctoral d’ISGlobal. Cal recordar que aquesta exposició materna al tabaquisme “està estretament relacionada amb d’altres coexposicions, com ara els símptomes de psicopatologia dels pares, els factors socioeconòmics, els hàbits de fumar del pare i l’entorn de la llar (qualitat d’afecció, suport i estimulació als quals està exposat un nen a casa), la qual cosa pot explicar una gran part de l’efecte del tabaquisme matern durant l’embaràs en el comportament de l’infant”.

L’estudi també va trobar que l’augment de la densitat del trànsit de vehicles residencials a la carretera més propera durant l’embaràs es va associar amb puntuacions més altes de problemes d’externalització (síndromes conductuals agressives i d’infracció de normes) i TDAH. L’explicació biològica és plausible, tot i que els mecanismes exactes pels quals això passa encara no es coneixen bé.

L’exposició postnatal al tabac i la densitat del trànsit d’automòbils no es va associar tan fortament amb el comportament dels nens com durant l’embaràs, la qual cosa pot indicar que el període de l’embaràs és més sensible als efectes nocius d’aquestes exposicions. Això passaria en part pel ràpid desenvolupament del sistema nerviós en aquesta etapa, però també perquè l’exposició té lloc a l’úter, entre d’altres hipòtesis.

Un bon son, una dieta saludable i contacte social

L’estudi va trobar així mateix que els nens d’entre 6 i 12 anys que gaudien d’un son més prolongat, que seguien una dieta saludable (mediterrània) i que tenien pares amb forts llaços familiars i socials presentaven menys problemes d’internalització, és a dir, de retracció (per exemple, no parlar), de somatització (mals de cap) i d’ansietat o depressió (nervis). En canvi, una major exposició al plom i al coure, la contaminació de l’aire interior i una dieta poc saludable es van associar amb més problemes conductuals.

En concret, una dieta a base d’aliments preparats, dolços i begudes amb cafeïna es va associar amb més risc de símptomes de TDAH, tot i que els trets d’impulsivitat en els infants amb TDAH també poden conduir a eleccions dietètiques dolentes i a una alimentació emocional. Una de les associacions més fortes amb el TDAH es va observar amb els llaços socials i familiars dels pares (principalment de la mare): aquells pares que tenien contacte amb familiars o amics menys de una vegada per setmana presentaven un 31% més de probabilitats de tenir fills amb símptomes de TDAH que la mitjana.

“Els nostres resultats confirmen el paper nociu que exerceixen el tabaquisme matern i l’exposició al trànsit durant l’embaràs en els trastorns de comportament de la infantesa, però també destaquen el paper protector potencial d’un estil de vida familiar saludable durant la infantesa (dieta, son, contacte social regular)”, conclou Martine Vrijheid, última autora de l’estudi i cap del programa d’Infància i Medi Ambient d’ISGlobal. “Promoure de forma primerenca hàbits familiars saludables i regular la qualitat de l’aire i de la exposició al plom podria ajudar a prevenir el desenvolupament futur de trastorns de salut mental”.

Per a Jordi Julvez, segon autor de l’estudi, neuropsicòleg i investigador de l’Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA), la importància de la recerca radica en què “per primera vegada es fan estudis del comportament humà tenint en compte una gran varietat de determinants ambientals i estils de vida en la mateixa anàlisi, des de l’àmbit del desenvolupament psicològic del nen: és el màxim que hem arribat fins ara a ajustar els nostres estudis a la realitat multifactorial del desenvolupament psicològic humà”.