Argimon creu que la nova subvariant no alterarà els plans de canviar la gestió de la covid a la primavera

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, creu que la nova subvariant d'òmicron no alterarà els plans de canviar la gestió de la pandèmia a la primavera si els casos són lleus. En una entrevista a l'ACN, defensa que abordar la covid-19 com s'ha fet fins ara "no és sostenible" ni per a l'atenció primària ni "bo" des d'un punt de vista de salut pública. "També correm el risc de deixar enrere moltes coses que són tan o més importants, com la recuperació de diagnòstics. Hem de canviar l'estratègia. El virus ha canviat", afirma. Argimon confia rebre de l'Estat els 1.400 MEUR addicionals que necessita Salut pel 2022 per afrontar la covid i les seves seqüeles i remarca que alguns canvis són estructurals, com la creació de 300 llits d'UCI.

Després que s'hagin confirmat dos casos a Catalunya de la nova subvariant del virus -BA.2 i coneguda com l''òmicron sigil·losa'- i que l'hagin descrita una quarantena de països, Argimon respon així preguntat per si pot trastocar els plans de Salut de canviar l'estratègia per abordar la covid-19 a partir de la primavera: "No. En principi no. L'haurem de monitorar com tot".

El conseller assenyala que aquest subllinatge sembla que és encara més transmissible que l'òmicron original i apunta que això pot generar "més complicacions" en la vida quotidiana. Ara bé, "segons els primers indicis, no és més greu", diu. Això sí, Argimon puntualitza que el coronavirus ha donat "moltes lliçons" i "voltes" des de l'inici.

Sobre aquest canvi en la gestió que va anunciar fa uns dies, Argimon indica que també es produirà a l'estat espanyol i a Europa. "Tots anirem en aquesta direcció. La situació actual és diferent a la de fa un any. Seguir abordant la pandèmia de la mateixa manera té poc sentit", afirma el conseller, que destaca que la majoria de persones ja tenen algun tipus de protecció davant del virus, per la vacuna i/o per la infecció. També recorda que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va preveure que la meitat de la població europea es podria infectar amb l'òmicron en poques setmanes.

"Encara que hi hagi pandèmia, haurem de canviar la manera de comptar i d'abordar-la si seguim amb la variant òmicron o una de similar amb els mateixos efectes. No és sostenible per a l'atenció primària ni és bo des del punt de vista de salut pública", sosté el titular de Salut.

El que planteja el Govern de cara a la primavera sempre i quan els casos siguin lleus és deixar de comptar-los un a un i fer estimacions de les incidències a partir d'un model sentinella. També es podrien flexibilitzar els aïllaments i quarantenes quan els símptomes siguin lleus: "Farem el que sempre havíem recomanat: prendre's antipirètics; hidratar-se; no anar a l'escola o a la feina i aïllar-se a casa, segurament no d'una manera tan estricta però no cal que passi tota la família per l'habitació".

En aquesta nova fase, Salut voldrà fer un seguiment "exhaustiu" dels pacients greus i incrementar molt la seqüenciació en aquests casos. El conseller resumeix que la gestió de la pandèmia s'ha centrat fins ara en els casos lleus i a trencar cadenes de transmissió i la intenció per als propers mesos és focalitzar l'atenció en els casos greus. Aquest pla inclou crear un centre d'intel·ligència epidemiològica i un sistema de vigilància reforçat, diu.

En qualsevol cas, Argimon remarca que costarà canviar el "xip" de la societat perquè hi ha molt instaurada la idea que cal contactar amb el sistema de salut davant del mínim símptoma i també deixa clar que no es tracta de pretendre "fer la pandèmia endèmica" perquè això no s'aconsegueix "per decret". És a dir, el virus no serà com vulguem que nosaltres sigui.

La petjada de la covid més enllà de la malaltia

El conseller de Salut insisteix que cal recuperar l'activitat que no s'ha pogut fer per la covid, sobretot diagnòstica, i assenyala que això farà aflorar casos d'altres malalties i "impactarà sobre les llistes d'espera" d'operacions.

Amb tot, Argimon diu que al llarg de la pandèmia ja s'ha intentat anar recuperant l'activitat, sobretot entre onades. En una entrevista a l'ACN el novembre, la directora d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut (ICS), Ariadna Mas, va explicar que els CAP havien recuperat el nivell de diagnòstic de càncer del 2019 després d'una davallada del 25% el 2020. "Era una bona notícia. Ara bé, quan arriba l'òmicron, això [els casos i l'impacte en el sistema] és imparable", diu el conseller.

Tot i que els CAP porten dos mesos amb molta pressió per la sisena onada i han arribat a fer en un sol dia més de 100.000 visites per la covid (més del doble que en pic de la cinquena onada), el conseller espera que l'impacte sigui menor que el d'onades anteriors.

Argimon indica que en els pressupostos hi ha una partida de 160 milions d'euros (MEUR) per recuperar activitat diagnòstica i de tractament però ja avisa que en necessitaran més.

Precisament sobre els recursos necessaris per afrontar el coronavirus i les seves seqüeles, el conseller insisteix que el departament necessita 1.400 MEUR addicionals que espera que vinguin dels fons covid de l'Estat. "Contemplo clarament que vinguin de l'Estat. Si no, s'hauran de buscar", afirma. Preguntat per si té un pla B en cas de no rebre'ls del govern espanyol, respon: "El meu pla B és l'acord de formació de Govern entre ERC i Junts. Les pàgines 14 i 15, me la vaig llegir bé".

El conseller exposa que durant la pandèmia s'han introduït canvis que són estructurals i no conjunturals, com els 17.000 professionals sanitaris que es van contractar com a reforç. Els pressupostos del 2022 preveuen una partida per mantenir aquests contractes. Argimon també parla de l'increment de 300 llits d'UCI –que requereixen material i, sobretot, professionals especialitzats- i dels annexos que s'han construït en alguns hospitals, en què s'ha de continuar invertint perquè funcionin, recalca. 

El titular de Salut adverteix que el sistema sanitari pateix un "infrafinançament crònic, no només a Catalunya" i que això repercuteix en les condicions laborals dels professionals i en un dèficit d'inversions en infraestructures i tecnologia. "Tenim un sistema de molta qualitat, perquè tenim professionals molt bons. Però no podem omplir-nos la boca de tenir el millor sistema si no invertim en ell. De retòriques, en faré poques", assegura.