La justícia declara nul·la la delegació del servei d’aigua de Sant Llorenç d’Hortons al consorci CONGIAC

El Jutjat Contenciós Administratiu (JCA) número 9 de Barcelona ha resolt el recurs presentat per SOREA contra la decisió de l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons de delegar el servei municipal d’aigua en favor del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC). Concretament, el JCA ha anul·lat l’adhesió de l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons al CONGIAC, la modificació de la forma de gestió del servei municipal d’aigua a través de l’empresa GIACSA i la delegació d’aquest servei en el Consorci.

Cal recordar que el recurs de SOREA es fonamenta en dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ja havien considerat que el consorci CONGIAC no constitueix una forma vàlida de gestió associativa del servei d’aigua en no existir un interès de cooperació comú entre els diferents municipis consorciats. A més, el TSJC havia assenyalat que no es produeix una delegació del servei que sigui efectiva per diversos motius: perquè no es produeix en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que es condiciona a què la gestió del servei sigui efectuada per GIACSA i perquè, a més, la legislació determina que tota delegació de competències ha d’estar prevista en una norma amb rang de llei i, en aquest cas, no ho està.

Finalment, el TSJC havia conclòs que GIACSA no compleix amb els requeriments per ser considerada un mitjà propi del consorci CONGIAC. Aquest fet ja va quedar àmpliament justificat en la sentència del TSJC de 21 de setembre de 2020, relativa a l’aprovació per part de l’Ajuntament de Collbató de la forma de gestió directa del Servei d’Abastament d’Aigua Potable del municipi, la seva adhesió al CONGIAC i l’encàrrec de la gestió del servei a GIACSA.

Aquesta sentència assenyalava quatre motius pels quals la societat instrumental del consorci no és mitjà propi dels ajuntaments consorciats: en primer lloc, perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen un control anàleg sobre GIACSA com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns. En segon lloc, perquè la percepció d’un benefici industrial per part de GIACSA és incompatible amb la seva condició de mitjà propi. En tercer lloc, perquè GIACSA no presta els seus serveis a tots els membres del CONGIAC, sinó només a alguns. I, finalment, perquè GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei.

Segons Sorea, malgrat que l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons era coneixedor de les febleses jurídiques d’aquest model de gestió, va decidir tirar endavant amb la delegació del servei al CONGIAC. Val a dir que aquest model de gestió ha estat recentment objecte d’estudi per part de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO).

El passat mes d’abril, l’ACCO va presentar una publicació on analitzava la competència en el subministrament d’aigua en l’àmbit urbà, i indicava que “un dels problemes detectats és la utilització de mecanismes de col·laboració entre els ens locals amb l’objectiu d’evitar l’aplicació de la normativa de contractació pública”. Cal recordar que el consorci CONGIAC és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l’empresa GIACSA.

Aquesta empresa està formada pel propi Consorci i la resta d’accionistes són Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat i l’Empresa Municipal d'Aigües de Vilafranca. Recentment, Reus Serveis Municipals, l’empresa pública de l’Ajuntament de Reus, li ha venut al Consorci la seva participació en aquesta societat. Arran de la sentència del TSJC, de 21 de setembre de 2020, el CONGIAC, Sant Llorenç d’Hortons, Collbató i altres 10 municipis (Olost, Sant Antoni de Vilamajor, Montornès, Tremp, Bellpuig, Llanars, Camprodon, Figaró-Montmany, Olèrdola i Campdevànol) van tractar d’esmenar totes les situacions irregulars i les greus il·legalitats constatades.

Aquestes esmenes tenien per finalitat demostrar que els Ajuntaments consorciats tenien interessos comuns i substituir la relació jurídica amb el CONGIAC, de manera que els ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se al consorci CONGIAC, van delegar la competència d’aigua en el Consorci, per tal que fos aquest el que decidís la millor forma de gestió i qui encomanés a GIACSA el servei després d’haver demostrat a la memòria econòmica corresponent que GIACSA era la forma de gestió més sostenible i eficient. Per tant, per a Sorea "es tracten de mesures insuficients que l’únic que fan és burlar la sentència del TSJC i que no regularitzen la situació d’il·legalitat en què està operant el Consorci CONGIAC i la seva empresa GIACSA". Malgrat aquests esforços, la realitat és que el CONGIAC continua no sent una forma de gestió associada legal i vàlida, i així ho reconeix aquesta nova sentència judicial, en aquest cas del JCA número 9 de Barcelona, que declara nul·la la gestió del servei municipal a Sant Llorenç d’Hortons per part de GIACSA.