El Tribunal Suprem confirma la sentència del TSJC que considera frau de llei el sistema CONGIAC – GIACSA

Nou revés judicial per al Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC) i per a l’Ajuntament de Collbató que confirma la il·legalitat d’aquest sistema d’adjudicació de serveis, segons Agbar. El Tribunal Suprem ha decidit no admetre els recursos de cassació interposats per l’Ajuntament de Collbató i el CONGIAC-GIACSA contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 3661/2020, que considera que el sistema CONGIACGIACSA constitueix un frau de llei.

Amb aquesta decisió del Tribunal Suprem, la sentència del TSJC esdevé ferma i ara Collbató ha d’executar-la amb un nou sistema de gestió del servei d’aigua que compleixi la llei. A més, queda absolutament compromesa la continuïtat del sistema CONGIAC-GIACSA.

El CONGIAC és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l’empresa GIACSA. Aquesta empresa està formada pel propi Consorci i la resta d’accionistes són Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals, i l’Empresa Municipal d'Aigües de Vilafranca.

La sentència del TSJC de 21 de setembre de 2020, relativa a l’aprovació per part de l’Ajuntament de Collbató de la forma de gestió directa del Servei d’Abastament d’Aigua Potable del municipi, la seva adhesió al CONGIAC i l’encàrrec de la gestió del servei a GIACSA, concloïa que el CONGIAC no és una modalitat vàlida de gestió associada del servei públic de l’aigua. Es tracta d’un instrument fraudulent que serveix als municipis amb empresa pública d’aigua (Manresa, Reus, Vilafranca, etc.) per estendre els seus serveis més enllà de l’àmbit que els és propi i així esdevenir proveïdors dels municipis petits, que en són clients.

La sentència també assenyalava que no es podia considerar un encàrrec de gestió, ja que “s’ha de realitzar a altres òrgans o Entitats de Dret Públic de l’Administració, condició que no es dona a GIACSA com a societat mercantil pública subjecte a dret privat”. Finalment, la sentència determinava que GIACSA no pot ser mitjà propi dels ajuntaments adherits al CONGIAC per diversos motius.

En primer lloc, perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen un control anàleg sobre GIACSA com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns. En segon lloc, perquè la percepció d’un benefici industrial per part de GIACSA és incompatible amb la seva condició de mitjà propi. En tercer lloc, perquè GIACSA no presta els seus serveis a tots els membres del CONGIAC, sinó només a alguns. I, finalment, perquè GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei, sinó que exerceix com a intermediari dels seus accionistes que són les empreses públiques municipals, els facilita encàrrecs i ignora l’obligació dels ajuntaments de convocar licitacions i de les empreses de concorre-hi, fet que vulnera la normativa de competència.

De fet, arran de la sentència del TSJC, el CONGIAC, Collbató i altres 11 municipis (Sant Llorenç d’Hortons, Olost, Sant Antoni de Vilamajor, Montornès, Tremp, Bellpuig, Llanars, Camprodon, Figaró-Montmany, Olèrdola i Campdevànol) van tractar d’esmenar totes les situacions irregulars i les greus il·legalitats constatades. Aquestes esmenes anaven en dues línies: en primer lloc, els ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se al consorci CONGIAC i encomanar el servei a GIACSA (societat del consorci) van delegar la competència d’aigua en el Consorci, per tal que fos aquest el que decidís la millor forma de gestió i qui encomanés a GIACSA el servei després d’haver demostrat a la memòria econòmica corresponent que GIACSA era la forma de gestió més sostenible i eficient.

En segon lloc, atès que la llei exigeix que l’entitat local ha de tenir el control sobre el mitjà propi, el Consorci va passar a tenir el 51 % del capital de la seva empresa GIACSA, i tots els ajuntaments el mateix número de vots, amb la idea de demostrar que hi ha una situació de control conjunt sobre GIACSA que permetria considerar-la un mitjà propi del consorci. Però, malgrat aquests esforços, la realitat és que el CONGIAC continua no sent una forma de gestió associada legal o vàlida en tant que els seus membres continuen no tenint un interès comú.

Així mateix, la delegació de competències no seria efectiva en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que és condicionada a què la gestió del servei sigui efectuada per GIACSA. A més, GIACSA tampoc constitueix un mitjà propi de CONGIAC, doncs encara que el CONGIAC hagi incrementat la seva participació en el capital de l’empresa GIACSA per justificar un possible control anàleg sobre l’empresa, segueix sense disposar de mitjans materials per executar els encàrrecs. Aquests encàrrecs continuen prestant-se materialment per les societats municipals dels municipis de major població. I segueix rebent una retribució com a contraprestació de la realització del servei. Per tant, es tracta de mesures insuficients que, segons Agbar, l’únic que fan és burlar la sentència del TSJC i que no regularitzen la situació d’il·legalitat en què està operant el Consorci CONGIAC i la seva empresa GIACSA.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Collbató haurà d’executar la sentència i optar per un model de gestió del servei d’aigua que compleixi amb l’ordenament jurídic i, especialment, amb la normativa de competència.