Seqüencien per primer cop part de l'ADN d'un neandertal trobat al Garraf

En concret, han determinat 52 parells de bases de la seqüència genètica de l’anomenada mandíbula de Sitges, descoberta a la cova del Gegant de Sitges. Els experts han pogut identificar genèticament el fòssil com a neandertal, la qual cosa corrobora les anàlisis antropològiques que s’havien fet anteriorment. La recerca també fa una aportació a treballs futurs sobre l’evolució d’aquestes poblacions del plistocè.

A Catalunya, les restes humanes anteriors a la nostra espècie, l’Homo sapiens, són molt escasses i es redueixen a tan sols tres: la mandíbula de Sitges, objecte de la recerca del SERP; la mandíbula de Banyoles, i la dent humana de la cova de Mollet (Serinyà). La primera d’aquestes restes és l’única en què ha estat possible seqüenciar una part de l’ADN mitocondrial.

Els resultats d’aquesta recerca s’han publicat a la revista Vertebrate Paleobiology and Paleoanthropology, en un monogràfic especial sobre la commemoració dels 150 anys d’estudi sobre els neandertals. Han participat en el treball antropòlegs experts com ara J. L. Arsuaga, L. Dalén i A. Götherström (Universitat Complutense de Madrid – Institut de Salut Carlos III), R. Quam (Museu Americà d’Història Natural) i E. Subirà (Universitat Autònoma de Barcelona).

El fragment d’ADN analitzat presenta les característiques genètiques comunes a altres fòssils de neandertal trobats en diversos indrets. Els investigadors creuen que aquests estudis d’ADN poden ser útils en el futur per estudiar i classificar restes de fòssils, sobretot quan no se’n conservin les parts necessàries per fer-ne anàlisis anatòmiques que permetin classificar-les i datar-les. A més, la seqüenciació d’aquest fragment d’ADN de la cova del Gegant pot contribuir a estudis posteriors sobre els processos evolutius de les poblacions neandertals, mitjançant la comparació amb més restes de diversos indrets geogràfics de les quals s’hagi seqüenciat l’ADN.

Els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura van trobar la mandíbula de Sitges l’any 2005 a l’Arxiu Històric de Sitges. La resta, que procedia de les excavacions que havia dut a terme mossèn Santiago Casanova als anys cinquanta, és un fòssil que té 52.300 anys d’antiguitat i correspondria al neandertal més modern trobat fins ara a Catalunya. Actualment, la cova del Gegant, on es va descobrir la mandíbula, es troba al nivell del mar, però en l’època en què els neandertals la van ocupar el mar estava 80 metres per sota del nivell actual, a causa de la glaciació. Això significa que davant de la cova s’estenia una gran planúria que distava uns 20 quilòmetres del mar, aproximadament. Els investigadors suposen que aquesta planúria constituïa l’espai de caça per excel·lència dels seus habitants.

Montserrat Sanz i Joan Daura són els directors del Grup de Recerca del Quaternari —integrat en el SERP— i del projecte de recerca Humans, carnívors i medi natural durant el plistocè al massís del Garraf, dedicat a determinar quan van viure els neandertals a la costa sud de Barcelona. També treballen en jaciments com ara la cova del Rinoceront (Castelldefels), Canyars (Gavà), la cova del Coll Verdaguer (Cervelló) o les dolines de les Alzines (Begues), on han trobat restes abundants de fauna corresponents a l’època de l’última glaciació: mamuts, óssos bruns, rinoceronts, cavalls, linxs, panteres, tortugues, grans bòvids, així com també restes lítiques que demostren que els neandertals van poblar tota aquesta zona.

El SERP, dirigit pel catedràtic Josep M. Fullola, és un grup de recerca en el camp de la prehistòria vinculat a la càtedra de Prehistòria del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB. Va ser fundat l’any 1986 i d’aleshores ençà centra el seu treball en la reconstrucció paleoambiental i l’estudi de l’evolució cultural en la prehistòria partint de la premissa de la interdisciplinarietat.