Troben una mandíbula i un húmer de neandertal a la cova del Gegant de Sitges (VÍDEO)

Un equip científic interdisciplinari coordinat per investigadors de la Universitat de Barcelona ha descobert una mandíbula i un húmer d’un infant de neandertal (Homo neanderthalensis) a la cova del Gegant de Sitges (Garraf). L’anàlisi dels fòssils, divulgada en un article publicat a la revista Journal of Human Evolution, confirma que són les primeres restes de neandertal trobades a Catalunya en una excavació actual. Aquestes restes corresponen a un individu que va viure fa 55.000 anys. 

Els fòssils s’han presentat en roda de premsa a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB. En l’acte hi han participat els arqueòlegs Joan Daura, Montserrat Sanz i Josep Maria Fullola, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB i del grup de recerca Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). En la recerca també hi han participat João Zilhão, de la UB, Juan Luis Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid, i investigadors de les universitats de Lisboa (Portugal), Burgos (Espanya), Binghamton (EUA) i Bristol (Gran Bretanya), i del Museu d’Història Natural de Nova York (EUA).

Aquests fòssils són l’evidència més clara d’aquesta espècie a Catalunya. Fins ara, totes les restes de neandertal trobades al territori català havien estat resultat de troballes casuals o d’excavacions antigues. En aquest cas, s’han trobat en una àrea de la cova del Gegant molt ben datada perquè se’n coneixen bé els nivells, la qual cosa ha permès emmarcar cronològicament les restes. A més, també s’hi han trobat sediments que contenien eines de sílex de la mateixa època en què van viure els neandertals i restes de fauna, informació que ha completat la datació. «Aquestes restes proporcionen una de les poques associacions entre restes òssies, lítics mosterians i fauna del mateix període en aquesta zona de la península Ibèrica», explica Joan Daura, investigador Juan de la Cierva a la UB.

Restes d’un mateix individu

La mandíbula es correspon a un individu que quan va morir tenia entre quatre anys i mig i cinc anys, i en el cas de l’húmer correspondria a un individu d’entre cinc i set anys. La proximitat de les restes en el jaciment i la coincidència en les edats fa pensar als investigadors que podrien pertànyer a un mateix individu d’aquesta espècie que va poblar Europa i l’oest d’Àsia fa entre cent mil i quaranta mil anys. Tot i això, no es pot descartar que els dos ossos siguin de dos individus diferents.

Els investigadors van fer servir tècniques de microescàner d’alta resolució per avaluar les característiques morfològiques dels fòssils i els van comparar amb altres mostres de neandertals i d’éssers humans de diferents èpoques i edats. Els resultats han permès documentar atributs específics de l’espècie neandertal essencials per classificar-los, com per exemple la robustesa de l’esquelet, el desenvolupament dental més ràpid o la localització del forat mentonià.

El forat mentonià és un dels dos orificis situats a la superfície anterior de la mandíbula que permeten el pas dels nervis i dels vasos sanguinis. En els neandertals està situat a la part posterior de la línia de les dents, tal com s’ha constatat en el nou fòssil i en la mandíbula d’adolescent trobada en aquesta mateixa cova l’any 2005 i també documentada com a neandertal pel mateix grup de científics. «Les mostres proporcionen informació nova sobre com era el creixement en els neandertals», destaca Montserrat Sanz. Aquest mateix estat de creixement i reemplaçament de les dents en una mandíbula d’Homo sapiens s’atribuiria a un individu entre 5,5 i 6,8 anys d’edat.

Sis fòssils de neandertal a Catalunya

Els nous fòssils de la cova del Gegant són unes de les escasses restes de neandertal que es coneixen a Catalunya, que fins ara es reduïen a quatre: la mandíbula de Banyoles i la dent de la cova de Mollet, a Serinyà, totes dues al Pla de l’Estany, i la mandíbula i la dent trobades a la cova del Gegant procedents d’excavacions antigues i identificades posteriorment pels mateixos investigadores de la UB.

La cova del Gegant es converteix, així, en l’indret que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara. «Malgrat tot, la presència humana sembla probable durant terminis curts i esporàdics, com ho demostra el petit nombre d’eines de pedra i el baix nivell d’impacte humà sobre les restes de fauna. En contrast amb l’evidència limitada de l’activitat humana, la presència de restes de hienes suggereix que la cova funcionava principalment com un cau d’aquests mamífers», conclou Joan Daura.