Una família, angoixada per la pèrdua de casa seva arran el desenvolupament de l'Eixample Nord

Des de fa 60 anys, Neus Llosa i la seva família viuen al costat del torrent de la Pastera, a una de les cinc cases situades davant del centre multiserveis per a la gent gran del carrer Sant Josep de Vilanova. Fins a tres generacions conviuen en el mateix edifici, una finca que forma part dels terrenys afectats pel projecte de l'Eixample Nord. Segons el planejament, quan s'executi la urbanització de la zona els terrenys han de convertir-se en un parc, fet que obligarà a enderrocar els edificis. “Per què no ens han avisat, per què no ens hem pogut defensar, de tot això?”, es pregunta Llosa, que assegura que ara es troben afectats per un projecte que “diuen que pot fer-se d'aquí 40 o 50 anys”. Mentrestant, ni Llosa, ni els seus familiars ni la resta de veïns del carrer poden fer obres de millora a casa seva, ni posar l'habitatge com a aval, ni tan sols obtenir un permís per a la instal·lació de gas.

“Ara som il·legals”

Llosa recorda que la seva família va començar a construir la casa al carrer del torrent a partir del l'any 1953. La primera escriptura de la finca data de l'any 1958, i en ella s'indica que es tracta d'una “parcel·la de terreny o solar edificable en aquest terme”. “Sempre hem pagat l'IBI i la brossa. Però ara som il·legals”, sosté la ciutadana, que critica la falta d'informació per part de l'Ajuntament. “Volem que ens deixin en pau, aquí no calen arbres. Que tapin els torrents i els desviïn per treure el perill de la vila”, demana Llosa, que mostra la seva preocupació pel futur. “Pensem que tenen més drets les gavines de la Platja Llarga que nosaltres. Ens estan destrossant la vida perquè aquesta és l'única vivenda que tenim”, afegeix. La ciutadana s'ha reunit amb diferents membres del govern local així com amb el consorci de l'Eixample Nord i representants de l'oposició, sense haver aconseguit, però una solució. “Segons ells això és paper mullat perquè estem fora de la normativa”, afirma.

Un problema originat l'any 2001

El regidor d'Urbanisme, Joan Giribet (CiU), explica que el problema que afecta la família va originar-se l'any 2001, quan es va aprovar el nou pla general d'ordenació urbana. Segons Giribet, en aquella revisió del planejament aquesta parcel·la, que originàriament era de caire rústic, va passar a ser urbanitzable i a incloure's dins l'àmbit de l'Eixample Nord. “És llavors quan s'haurien d'haver fet al·legacions”, explica el regidor, afegint que aquest tipus d'informació és pública i per tant són els afectats els que han d'adreçar-se a l'Ajuntament per reclamar qualsevol canvi. El fet que els terrenys siguin qualificats com a urbanitzables no permet la construcció immediata, si no en un futur, sempre i quan, després de la tramitació urbanística necessària, siguin considerats urbans.

“Ara estan en una situació complicada que jo també entenc”, reconeix Joan Giribet respecte la situació de Neus Llosa i els seus familiars. El regidor és partidari d'“intentar buscar una solució” de cara a la propera modificació del pla general que ha de portar a terme l'Ajuntament. “S'ha de veure si existeix alguna possibilitat a través d'al·legacions per part seva”, sosté el regidor, que assegura que d'aquesta manera la família podria demanar que els seus terrenys no estiguessin afectats pel desenvolupament de l'Eixample Nord i que fossin qualificats com a urbans, tal i com, segons Giribet, haurien d'haver demanat l'any 2001. En aquest cas, però, el responsable d'Urbanisme deixa clar que els propietaris també tindrien “obligacions” per complir, com per exemple fer-se càrrec de part dels costos d'urbanització quan es tiri endavant el projecte de l'Eixample Nord.

Un lloc “estratègic” de la ciutat

Joan Giribet sosté que aquest canvi en el planejament hauria de comptar amb el suport de la majoria del ple, tenint en compte que quedaria inclòs en el nou pla general, i caldria fer “un estudi previ” per analitzar com afectaria la resta del projecte de l'Eixample Nord,  sobretot pel que fa als diferents equilibris que ha d'haver entre espais públics, aprofitament del sòl, etc. “El que és impossible és que aquests ciutadans es quedin tal i com estan ara. Aquesta pastilla de terrenys està en un lloc molt estratègic de la ciutat”, assegura Giribet. Tal i com va explicar a l'audiència pública sobre l'Eixample Nord celebrada a finals de gener, el regidor d'Urbanisme apunta que tant la modificació del pla general com el desenvolupament de l'Eixample Nord es mantindran aturats fins després de les eleccions municipals del proper mes de maig.