L'Ajuntament, obert a canviar els límits de l'Eixample Nord perquè vàries famílies conservin casa seva

L'Ajuntament de Vilanova es mostra disposat a canviar els límits de l'Eixample Nord perquè vàries famílies conservin els seus habitatges, situats al costat del torrent de la Pastera. Així ho explica el regidor d'Urbanisme, Habitatge i Medi ambient, Gerard Llobet, després d'haver-se reunit amb dues de les propietàries de la zona, que porten més d'un any reclamant que el planejament del sector no afecti les finques. “En aquest cas, en ser cases amb llicències i tocant el casc urbà, ho contemplarem i analitzarem”, apunta Llobet, que diu haver animat els afectats a presentar al·legacions al respecte.

Una casa construïda l'any 1953

Els habitatges del torrent estan integrats per cinc finques, una de les quals és la vivenda de fins a tres famílies, situades just davant del centre multiserveis per a la gent gran del carrer Sant Josep de Vilanova. A aquesta finca viu Neus Llosa, una vilanovina que recorda que casa seva va començar a construir-se l'any 1953, i que compta amb una escriptura de l'any 1958. Malgrat ser legal, l'habitatge va passar a ser sòl urbanitzable i a formar part de l'àmbit de l'Eixample Nord quan es va aprovar el darrer pla general d'ordenació urbana, l'any 2001. En no haver-se assabentat del canvi, no va poder presentar al·legacions. Ara, després que el ple municipal del passat 2 de maig modifiqués el pla general en l'àmbit de l'Eixample Nord per dividir-lo en tres sectors, Llosa i la resta de propietaris podran presentar-hi al·legacions i lluitar perquè casa seva no sigui enderrocada.

“Ara o mai”

“Ja veiem una mica la llum al final del tunel”, explica Neus Llosa. “El regidor ens ha donat a entendre que si presentem al·legacions quedarem fora de l'Eixample Nord, que no sabien com és que ens havien inclòs. És ara o mai”, afegeix la ciutadana. La propietària assegura que tant ella com la seva família estan “més tranquils”. “L'Ajuntament donava per fet que aquestes cases estaven fetes sense permís, però no és el cas, nosaltres tenim els plànols signats per l'arquitecte municipal d'aquell moment”, apunta la vilanova, que es mostra alleujada. “Ara tenim l'oportunitat de dir que som legals i que no fem falta per desenvolupar aquest pla. Com a mínim tenim dret a defensar-nos. Tot això ha estat molt dur, és casa nostra, i no ens donaven cap solució. Han estat molts mesos sense dormir i amb un malestar impressionant”, lamenta Neus Llosa. La ciutadana creu que un dels motius que explica la marxa enrere de l'Ajuntament ha estat haver d'afrontar les indemnitzacions als propietaris, tenint en compte que aquests habitatges respecten la legalitat. Malgrat ser optimista, Llosa es mostra cauta. “Quan ho tingui tot signat, m'ho creuré”, afirma.

Trobades amb els propietaris al juny

El regidor d'Urbanisme explica que l'Ajuntament serà receptiu a canviar “tot allò que millori el projecte i ajudi a resoldre qüestions com aquesta”, en referència a la situació de les famílies que viuen en aquesta zona. Gerard Llobet destaca que el fet que aquests habitatges es trobin “just al límit de l'Eixample Nord i el casc urbà” facilita la modificació de sòl urbanitzable a sòl urbà no consolidat, una condició “que no es pot repetir” en altres finques situades en zones més estratègiques del sector. El responsable d'Urbanisme també anuncia que l'Ajuntament es reunirà amb tots els propietaris afectats pel desenvolupament de l'Eixample Nord a finals de juny, amb l'objectiu “que tothom n'estigui informat”. Llobet tampoc no descarta ampliar el termini per presentar al·legacions, que inicialment acabaria al juliol, si és necessari.