L’Ajuntament de Vilanova planeja canviar la fàbrica de Componentes de lloc i té clar que no tocarà l’Ortoll

Ni el ritme del creixement del padró, ni el de la construcció d'habitatges estan alertant d'una desmesurada situació similar d'abans de la crisi. Es podria dir que els paràmetres de creixement a Vilanova i la Geltrú són saludables i sostenibles, malgrat el preu de l’habitatge tant de lloguer com de compra. El padró municipal ni tan sols s'ha recuperat del pic de població dels 66.905 habitants assolit el 2011, i actualment després de baixar fins als 65.684 habitants el 2015, a finals del 2018 se situava en els 66.274 habitants.

Segons la societat de taxació Tinsa els preus dels habitatges al primer trimestre del 2018 era de 1.534 euros per metres quadrat, i al primer trimestre d'enguany és de 1.800 euros per metre quadrat, que suposa un augment del 17% però que encara té una diferència del 41% respecte al moment de preus més àlgid de la passada dècada. Com a referència, Sitges ha arribat a 3.355 euros el metre quadrat. Quant a compra i venda d'habitatges hi ha hagut un augment del 23% del 2017 al 2018. L'any passat es van realitzar a Vilanova i la Geltrú 1.041 operacions de les quals 247 són d'habitatges usats i 794 d'obra nova.

El regidor d'Urbanisme, Habitatge i Projectes i Obres d'Urbanisme, Xavier Serra, considera que després de 10 anys de reactivació del sector "ens caldria quelcom més d'oferta. Tenim escassetat d'habitatges de lloguer i si tinguéssim més oferta d'obra nova el preveu s’abaratiria". El regidor creu que tampoc s'està notant que Vilanova i la Geltrú hagi de tenir un nou boom immobiliari perquè l'àrea metropolitana ja no pot construir més habitatge amb preus assequibles. "Potser si millora el funcionament de Rodalies i s'eliminen els peatges de la C-32, potser sí que ho notarem, però ara mateix no és així".

La tan aclamada revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Vilanova tampoc es podrà culminar aquesta legislatura. El govern municipal ha assistit a una reunió informativa de l'avançament de revisió del pla, en el que es plantegen estudis demogràfics, amb possibles forquilles de creixement, en la que el vessant més alt, totalment improbable, podria preveure un augment de 40.000 habitants en els 20 anys vinents. "Els estudis només ens indiquen que hem de preveure sol, per donar sortida a diferents escenaris. Però, per engegar el procés de revisió del pla, cal esperar l'aprovació de la Llei d'Urbanisme", confirma Xavier Serra. Aquesta nova llei té una nova mirada a les urbanitzacions periurbanes, amb un intent de regular aquests espais que després de la crisi tan tingut un increment poblacional però no així en serveis bàsics.

De moment el govern municipal d'ERC, JxCat i la CUP ho té clar: no s'urbanitzaran nous espais a Vilanova fins que no s'hagi completat el que està en marxa. Com es recordarà al moment de la crisi es va aturar per complet l'activitat constructiva a la ciutat. Hi havia el temor que durant molts anys es tindrien a la ciutat un seguit de barris fantasmes, amb solars plens d'herbes o amb estructures a mig fer. Però no ha sigut tan llarg.

Fent un repàs, la rambla Sant Jordi està pràcticament enllestida, tot i que actualment té aturades les llicències per un problema de reparcel·lació. Falta el desenvolupament de Sant Jordi II, la zona més cap a Llevant on no hi ha cap construcció. La zona del Llimonet, que era una de les zones més aturades, en aquests moments hi ha una construcció en marxa i a l'Ajuntament sap que uns propietaris volen començar aviat nous habitatges. L'Eixample de Mar en pràcticament dos anys, si se segueix a aquest ritme, estarà enllestit i només faltarà la part comercial, hotelera i un auditori municipal.

Les grans novetats quant a nous habitatges són que a Cap de Creu començarà ben aviat la construcció de 97 habitatges, 30 dels quals protegits, de tres alçades i àtics, amb un nou aparcament soterrat que dotarà al centre de més capacitat. També que la zona de Sant Cristòfol, la Muntanyeta i Solicrup són els espais que tindran més creixement a la trama urbana de la ciutat. En aquest espai l’Ajuntament vol proposar a la Generalitat una permuta de terreny de propietat privada a la zona de les Llunes per poder construir habitatge social, tan mancat a la ciutat.

Però com es recordarà, la presència de la fàbrica de Componentes Vilanova provoca moltes tensions amb el veïnat precisament de les Llunes. En aquest sentit, el regidor d'Urbanisme diu que "la voluntat és començar a parlar perquè aquesta factoria surti d'aquest lloc amb un sistema similar al que es va utilitzar amb Prysmian que va poder alliberar espai per l'Eixample Mar. És una idea que posarem sobre la taula, però que té una negociació lenta, i que requereix molta tranquil·litat i mirada àmplia i llarga. Més que res perquè la ciutat no disposa d’espai industrial de grans parcel·les.", apunta Xavier Serra.

D'altres aspectes que té clar el govern municipal és que l'Ortoll no es tocarà. Ni tan sols obrir el carrer Zamenhof fins a la zona d'Adarró, per crear una mena de circumval·lació de la ciutat. Aquesta era una de les propostes que es plantejaven perquè el passeig marítim no fos un cul de sac. "Temem que de fer això el passeig es convertiria en una ronda. Sabem de les demandes del sector de la restauració. La idea que tenim és senzillament que no arribin tants vehicles al passeig i per això estem pensant a crear noves zones d'aparcament en superfície.

L'altre gran tema és l'Eixample Nord sobre el qual només s'ha avançat en la divisió de l'espai en tres sectors. Com es recordarà aquesta zona havia d'assumir la repercussió proporcional de la urbanització de la platja Llarga. En aquest espai natural en aquests moments ja es considera terreny públic perquè l'Incasol ja ha realitzat les permutes de terreny a l'antiga propietat, Subirats Berenguer. "Ara bé, si no s'acompleix el conveni urbanístic l'Incasol podria construir a la platja Llarga. Estem per renegociar aquest conveni que ens manté lligats a l'Incasol. Tot dependrà de l'ús que es vulgui donar a aquest espai, però cal recordar que el que es planteja és similar a la trama urbana consolidada de la ciutat o a la de l'Eixample Mar. Si es baixa la densitat caldrà més sol. D'aquesta zona es prioritari tot l'espai d'indústria tecnològica i l'Hospital, un equipament molt pendent de l'evolució dels pressupostos de la Generalitat", explica el Regidor.