Dones del Segle XIX al Vendrell

En l’estela de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, acaba de publicar-se Dones del segle XIX al Vendrell i presència de Carme Karr (Edicions Vendrellenques / Ònix Editor), de la professora Neus Oliveras Samitier, que ha fet un treball de recerca de la presència social i cultural de la dona al Vendrell del segle XIX. En la segona part del llibre, l’autora dona notícia i dades de la presència de Carme Karr al Baix Penedès en les seves estades estiuenques a Coma-ruga.

Carme Karr va ser una de les principals promotores del feminisme de començaments del segle XX a casa nostra. Va ser directora de la revista Feminal, suplement d’Il·lustració Catalana. Des de Feminal, Carme Karr «va reivindicar la cultura catalana, el dret de les dones a l’educació i la seva professionalització», escriu Oliveras Samitier. Les proses de Carme Karr: «Estiuenca» i «Platja», totes dues escrites l’any 1907 i incloses en aquest volum, són d’una gran sensibilitat perceptiva de la bellesa d’aquest indret de la costa catalana.

Tenim la idea que la condició social i cultural de les dones al segle XIX era més magra en les dones de classe humil que no pas de classe alta. Ho desmenteix Marie Bonaparte, que va haver d’esperar a l’edat de 45 anys per poder realitzar un vell somni, quan va ser rebuda a les files de l’Associació Psicoanalítica Internacional amb la benedicció del pare de la psicoanàlisi: Sigmund Freud. Marie Bonaparte havia volgut ser metge, però el seu pare, el Príncep Roland Napoleó Bonaparte, li ho va impedir. Era inconcebible que la descendent d’una família principesca estudiés medicina. Però Marie Bonaparte tenia vocació per la recerca científica i va escriure nombrosos assaigs, alguns sobre la sexualitat femenina. Està considerada una brillant deixebla de Freud.

La història d’aquesta aristòcrata mostra que els passos donats per les dones del segle XIX, fossin de classe baixa o de classe alta, van haver de ser tan discrets com ferms, determinats. En l’estudi d’Oliveras Samitier trobem un bona llista de dones per recordar. Juntament a una petita biografia, aquestes dones del segle XIX al Vendrell estan vinculades als àmbits de l’ensenyament, l’associacionisme, l’activisme cultural, en campanyes d’adhesions, com ara a la bandera de la Unió Catalanista, participació en els Jocs Florals, infermeres, llevadores, dides, treball domèstic, activitats artístiques, participació en mostres com ara l’Exposició del Centre Industrial, espardenyeres, modistes, sastresses, banyistes i, encara, dones amb veu pròpia: les bugaderes que van reclamar que als safareigs hi hagués sempre aigua neta, o les dones que van protestar contra les quintes obligatòries. Eren dones amb inquietuds socials, culturals i artístiques, o amb prou motius per reivindicar millors condicions de treball. Eren dones que es van significar amb la seva veu serena però imperativa. Cal fer un homenatge a aquestes heroïnes sovint anònimes, fer visible la seva tasca moltes vegades duta a terme a contra corrent. Llibres com Dones del segle XIX al Vendrell i presència de Carme Karr, de Neus Oliveras Samitier, hi contribueixen.