“El cineclub és un lloc molt ‘cool’ i molt ‘guay’, però que no hi va ningú”

Amb la reobertura del multi-sales comercial a la masia d’en Barreres, Vilanova i la Geltrú ha normalitzat la seva relació amb el cinema. És moment de mirar una mica enrere i de reconèixer la tasca d’una entitat, junt amb el Círcol Catòlic, que ha consolat, en part, la desolació d’una ciutat de 70.000 habitants sense programació diària de cinema.

El mèrit és del cineclub Sala 1, que des dels seus inicis no ha deixat de programar cinema, des d’un vessant purament cultural, sense ànim de lucre i amb un esforç voluntari d’exhibir títols que mai es podran veure a sales comercials. Sala 1 celebrarà el seu 10è aniversari amb una gran festa a la Masia d’en Cabanyes, el 4 de juny, amb els grups Bigott, Brigitte Laverne, Dumingu i DJ Niño. La festa rep el nom de ’10 anys després’, i s’han d’adquirir les entrades anticipadament.

Sent molt rigorosos, els orígens del cineclub es remunten l’any 2010, quan el Cinema Bosc tenia un conveni amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per utilitzar les sales superiors de l’antic cinema. El nom de l’entitat és un homenatge a la Sala 1 del Cinema Bosc, amb més de 1.000 seients, de les més grans de Catalunya.

Però fins que no van disposar d’una sala al Bosc, el cineclub projectava pel·lícules allà on podia: al Foment Vilanoví, a la Daurada o la plaça de les Neus. A l’estrena del cineclub hi va assistir el director Albert Serra, que literalment va batejar la pantalla dient “per tota la merda que li hem posat abans i tota la que hi posarem a partir d’ara”, tot això vestit de rei, en consonància a la seu film ‘El cant dels ocells’.

El tancament definitiu del Bosc, el 2012, va fer trontollar els primers passos del cineclub que havia nascut amb la idea de projectar pel·lícules complicades de veure en els circuits comercials. “En els primers anys vam entendre com funciona la distribució de les pel·lícules. Cal negociar molt, pràcticament cada pel·lícula. El primer mes de projecció vam perdre 900 euros”, explica Anaïs Ayala, membre de la junta de l’entitat, junt amb Laia García, presidenta, Eloy Escudero, Alba Cruells i Mireia Ferré.

La junta de l’entitat és defineix com “una associació cultural que programa pel·lícules”, així, sense més pretensions. “Som una entitat de cinc persones fent-ho tot. Tots els dilluns fem una reunió de tres o quatre hores”, diu la presidenta, que revela un dels autèntics plaers d’aquest grup: parlar i parlar de cinema i discutir sobre quines pel·lícules programar.

Des de llavors, el Teatre Principal és el lloc de les seves projeccions, cada dimarts, a les 19.30 h, “ara estem mirant de programar pel·lícules que agradin més als espectadors, no tant rares, experimentals o angoixants”, comenta Ayala. Actualment són una seixantena de socis i sòcies que per 12 euros al mes poden veure, sis pel·lícules al mes, el Documental del Mes a Barcelona de franc, un descompte al Cicle Gaudí i una entrada gratis al Cinema a la Fresca que també programa Sala 1.

Quan Vilanova i la Geltrú es va quedar sense cinemes van valorar passar a ser una exhibidora com els cineclubs de Vilafranca o Sitges, però requeria una persona dedicada a jornada complerta i entrar en un món més empresarial. “Llavors, sense canviar excessivament la nostra programació vam incorporar alguns títols més coneguts, amables o populars a les nostres propostes més genuïnament cinecluberes. I això es manté”, comenta Mireia Ferré. “No són surten masses propostes de reposar clàssics. Bàsicament posem contemporani, busquem els futurs clàssics”, avança Eloy Escudero.

De la trajectòria  del cineclub destaquen dues iniciatives molt originals. El Rotllo d'en Roig va sorgir d'una idea conjunta amb els Amics de la Carpa Juanita i Francesc Roig Toqués. És un concurs de curtmetratges, ja amb vuit edicions, que vol incentivar la creativitat, l'originalitat i el treball en equip. Els tres elements que el singularitzen són: rodatge en 72 hores, 3 minuts de durada i 3 premisses de guió. I la Màscara d’Or també va ser una iniciativa de Sala 1, durant sis edicions, ara ja no organitzen ells, però s’ha consolidat com un acte del programa de Carnaval de Vilanova i la Geltrú.

La mitjana d’espectadors és de 40 i 50, a la setmana, massa poc bagatge per una ciutat de 70.000 habitants. “El cineclub és un lloc on tothom voldria anar, perquè és molt cool i molt guay, però que no hi va ningú. Perquè els hi fa mandra, en realitat, es queden a casa a veure les sèries”, sentencia Eloy Escudero. “Qui ve al Sala 1 és un reducte de gent que està de tornada del cinema comercial”, afegeix Mireia Ferré.

“Hem mirat d’incorporar fórmules per augmentar el nombre d’associats/des, però no estem massa preocupats per fer créixer la massa social. Quan portem algun director o actor que surt a la pel·lícula si que notem un augment de públic i es genera un cinefòrum. Llavors veiem aquesta funció més social de cinema”, comenta Anaïs Ayala.

El 21 de juny projectaran Alcarràs conjuntament amb La Vinagreta. Per acabar de celebrar aquest aniversari, el cineclub està mirant d’organitzar una sortida al Festival de San Sebastián al setembre.