Imatge d'arxiu de Rosa Fabregat a la festa de la Poesia en els balcons a Riba-roja d'Ebre al 2016. Eix
Teresa Costa-Gramunt |
Vilanova i la Geltrú
01-06-2022 15:19
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
En el moment de rebre el guardó, l’escriptora i farmacèutica Rosa Fabregat Armengol, nascuda a Cervera, la Segarra, l’any 1933, va exclamar, tan emocionada com resolutiva: «Visca Catalunya lliure i feminista!», que resumeix una postura moral, intel·lectual i de país que ha cultivat tota la vida.
Vaig conèixer la Rosa Fabregat l’any 1991, quan confeccionava el llibre Ex-libris al·legòrics a les 41 comarques de Catalunya, publicat per l’Institut Català de la Dona l’abril de 1992. Els ex-libris tenen com a tema central la dona amb una al·legoria a la peculiaritat de cada comarca. Amb això potser n’hi hauria hagut prou, però aleshores jo ja havia començat a escriure i vaig voler que cada dibuix anés acompanyat d’un text, en vers o en prosa, d’una dona nascuda en cada comarca. La Rosa Fabregat va acompanyar-me en aquesta aventura que harmonitza imatge i lletres, i des d’aleshores hem cultivat una amistat còmplice que ha passat per la correspondència, les visites, dinars i berenars, contactes telefònics.
L’obra literària de Rosa Fabregat, que s’inicia en el camp de la poesia amb la publicació l’any 1979 del llibre Estelles, es diversifica en la narrativa en sentit ampli: novel·la i contes i, encara, en l’escriptura d’assajos i articles publicats en diversos mitjans científics i de comunicació. Rosa Fabregat és una escriptora molt completa i amb una veu personal tenyida dels seus coneixements científics, que la distingeix tant en el camp de la poesia com en el camp de la narrativa. Celebrades són les seves novel·les La capellana, on l’autora reivindica la dignitat de la dona i la seva possibilitat d’exercir el ministeri sagrat (1988), i La dama del glaç (1997) que aplega dues novel·les: Embrió humà ultracongelat núm. F-77 i Pel camí de l'arbre de la vida. En aquestes novel·les l’autora hi explora el camp de la ciència biogenètica, la fertilització in vitro.
Des dels anys noranta del segle passat que Rosa Fabregat publica la seva obra creativa a l’editorial ponentina Pagès Editors. Una obra extensa i d’indubtable valor literari que demanava a crits recollir-la. Així, després de la publicació l’any 2007 de Mel per dintre, l’antologia poètica de Rosa Fabregat comentada per Maria-Pau Cornadó, l’any 2009 va aparèixer el llibre Tots els contes de Rosa Fabregat, editat i introduït per la mateixa professora Cornadó.
¿Per què en aquest article, que és un homenatge a Rosa Fabregat, Creu de Sant Jordi l’any 2017, i ara distingida amb el Premi Nacional de Cultura de 2022, faig èmfasi en la publicació del conjunt dels seus contes? Perquè el talent narratiu de Rosa Fabregat i els valors humanístics que apareixen en els seus escrits, són també la matèria bàsica dels seus contes, si bé aquests no són tan coneguts pel gran públic, molts perquè han estat publicats de manera dispersa i alguns perquè havien quedat inèdits. És evident que els vint contes publicats en aquest volum es poden llegir de manera autònoma, ja que s’alcen com un estendard dalt d’un cim en la seva originalitat. Però qui hagi llegit Rosa Fabregat, en els contes trobarà parentesc dels temes tractats en les novel·les, així com a través del registres de les diferents veus literàries que poblen aquests relats trobarà el que escriu Maria-Pau Cornadó en el text d’introducció: «La veu de la melangia, la de la ràbia continguda, la de la crítica directa, la del coratge, la lírica...» Sí, lírica, crítica i coratjosa Rosa Fabregat.
En la poesia i en la narrativa de Rosa Fabregat, que en el llibre publicat l’any 2008, Hereus i brodadores, hi destil·la també de manera creativa la memòria familiar, es troben trenats els seus eixos de preocupació, i d’exaltació quan ha convingut fer-ho, dels valors fonamentals que sostenen la seva rica i polifacètica personalitat literària i humana: els avenços en el camp de la ciència, el progrés humanista (el feminisme, qui ho dubta, és un humanisme, com els drets dels pobles és un dret humà) i la riquesa estètica en el treball artístic i intel·lectual. Per tot això, Rosa, per la teva excel·lència, la nostra admiració i felicitacions pel premi que se t’ha atorgat.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!