Carles Sans: “Fer el primer espectacle de teatre al Festival Terramar és un plaer”

Carles Sans, actor, director, guionista i especialista (amb garantits efectes secundaris divertits) presenta a Sitges l’obra Per fi sol. La cita és el 13 d’agost en la cloenda del Festival Jardins Terramar. Entre bambolines, es reserva una estona per a l’entrevista amb EIX DIARI.

Aquest estiu es presenta diferent, més escenari que platja?

Sí. Si bé amb Tricicle va arribar el moment -fa temps, no et pensis- en què vam decidir que l’estiu era per descansar i per a la família, aquest any aniré de la platja als escenaris. Serà diferent, però la idea m’entusiasma!

De l’obra, Per fi sol, s’ha dit que no és un monòleg, però sí; no és Tricicle, però sí. Més enllà de les etiquetes, com ho definiries?

Stricto sensu és un monòleg, però no ho és perquè és més teatral; perquè m’entenguis, no va d’estar sol a l’escenari amb un taburete, hi ha un més enllà  -que els tricicleros reconeixeran- de gesticulació, llums o imatges que són part de l’espectacle.

L’obra es nodreix d’anècdotes estrictament basades en fets reals. Com es fa humor de la realitat?

És així, tot basat en fets reals; i ho dic perquè en alguns casos podria semblar que no i en canvi són anècdotes de 40 anys de Tricicle que exposo sense embuts, això sí, amb llums i altres efectes, és clar!

Deia Josep Pla, que “de la història el que més m’interessa són les anècdotes” i jo, primer en vaig dubtar, després vaig sentir tota mena d’incerteses i finalment ha estat tot un repte.

En la direcció has compartit treball amb José Corbacho, com ha estat aquesta experiència?

La idea de l’obra va sorgir de la meva dona, sempre ho dic. I quan ja em vaig veure recollint les històries que formen part del guió, vaig pensar que necessitava una mirada des de fora que hi aportés suggeriments i crítica. En Corbacho és amic i té una gran experiència professional. Ha sigut molt fàcil el treball junts. N’estem satisfets i molt.

L’obra, dius que neix d’una proposta de la teva dona, però com va sorgir la idea?

Més que una idea va ser una necessitat. En prendre la decisió de l’aturada indefinida de Tricicle, vaig veure que havia de fer alguna cosa per reprendre l’escena, que m’encanta. Primer vaig pensar en cercar un clàssic, fer una adaptació o posar-me a escriure, però aleshores la dona em va dir -amb sensatesa com sempre- que perquè no escrivia sobre tot allò de què parlo en les sobretaules, que són milers d’anècdotes, i divertides.

I que es poden explicar, és clar!

Sí, sí. I així m’hi vaig ficar de ple.

Es podria dir que Per fi sol és una sobretaula amb Carles Sans?

Perfectament, i amb llums, so, imatges i en definitiva amb tot un treball rere la preparació del qual n’estem molt contents també.

Carles Sans i humor han estat un binomi inseparable per a diverses generacions. Creus que el sentit de l’humor ha canviat? Què en penses?

En la meva percepció sí que ha canviat, hi ha una intolerància més acusada i potser calia acotar determinades coses, però ens hem passat de frenada?

Personalment, penso que s’ha de poder fer broma de tot sense corre perill. Hi ha més autocensura i de tot una mica.

El vincle de Tricicle amb Sitges és conegut, què en penses de tornar-hi?

Fer el primer espectacle de teatre al Festival Terramar és un plaer; a Sitges ja hi venia de petit, quan els meus pares hi tenien casa per a l’estiu. Després hi vaig tenir la meva pròpia i amb en Paco i en Joan hem creat diversos espectacles aquí. Fins i tot vam preparar Slastic al teatre del Casino Prado. Estic molt content del retrobament. Em fa il·lusió presentar l’espectacle en el marc d’un festival tradicionalment de música i que ara incorpora l’humor i el teatre.

El parèntesi entre bambolines i a peu de les onades arriba a la fi, però al còmic Sans (el de debò i no la lletra “odiada pels grafistes”, com ell confessa), se’l pot seguir a les xarxes socials i veure en directe tot gaudint del seu nou espectacle.