Un univers gairebé màgic

Sebastià Serra (Vilanova i la Geltrú, 1966) ens ofereix una petita joia que gairebé podríem qualificar de 100% personal, ja que és l’autor dels 163 versos que la formen, de les il·lustracions i, cosa ja no tan habitual, també del disseny i la maquetació de l’àlbum que amb tanta cura ha editat El Cep i la Nansa i que tan ben rebut ha estat tant per la crítica com pels lectors. Un àlbum que, si n’hagués de sintetitzar el contingut, gosaria qualificar de joc visual i poètic per fer-nos adonar de la immensitat de l’univers, de la varietat dels éssers i els objectes que el formem i de l’estreta connexió que hi ha entre tots i tot, per insignificant que ens pugui semblar. Segurament és per això que la història ja s’inicia a la primera guarda de l’àlbum, en què una formiga surt del laberint del formiguer a l’exterior, aparentment a una nit estrellada. I a partir d’aquí, el recorregut de la formiga acompanya el somieig, potser fruit de la lectura, d’una nena, que pot ser que es digui Sira, ja que en una de les il·lustracions un carter motoritzat deixa una carta per a una tal Sira, que identifiquem amb la nena que, estirada a la gespa del jardí, llegeix amb plaer. Un somieig que es va ampliant, en una mena de zoom, que ens fa passar d’uns primers plans de l’herba del jardí, de les mans de la nena..., per anar-se allunyant i presentar-nos plans cada vegada més generals en què la Sira va esdevenint una formigueta en la grandiositat de la casa, del barri, del món i de l’univers i tot. Un univers ric, preciós, misteriós, que ens mostra la seva riquesa i diversitat, alhora que ens fa preguntar-nos tantes i tantes coses, com pot ser la pregunta de l’estrofa final: “¿I si el cel que es veu de nit/ amb sa negror tan antiga/ no és res més que una formiga/ que es passeja sota un dit?”. Una gran formiga còsmica, d’ull enorme, a través del qual entrem en un altre món, com si el viatge que hem fet en l’espai, també el poguéssim fer en el temps, ja que a l’altra banda del forat-ull hi trobem el prat inicial, amb les petges de la formiga que s’acosten a una nena molt semblant a la Sira, però que, com ens ha dit en una estrofa del començament del poema, potser “Fou la teva rerererere(...) besàvia/ farta de caçar animals/ la primera a jeure a l’herba/ sobre els prats neandertals.”

Tots aquests jocs visuals i de disseny, és clar, van acompanyats d’un text escrit en vers que també és ple de jocs visuals, lingüístics i retòrics i que, naturalment, reforça, o si ho preferiu complementa, la història de la formiga, la Sira i l’univers que ens expliquen les il·lustracions. Entre els jocs visuals, hi destaca l’ús de les paraules en llibertat, tan grates als futuristes i presents en diverses estrofes. Un dels més aconseguits és el que comença “Creixen les branques” i acaba amb un “també CREIXES tu, amunt sense por!”, en què les diverses formes del verb créixer han anat creixent al llarg de les tres estrofes d’aquesta part del llarg poema narratiu, ja que el conjunt de versos el podem considerar un poema narratiu, diria jo. Entre els jocs lingüístics hi trobem geminacions, concatenacions, rimes internes...: “una teranyina rere la cortina/ una panerola a sota la rajola”, per exemple. I entre els jocs retòrics hi destaquen les comparacions, d’una gran força i bellesa: “Com baldufes rodonetes/ fan giravolts els planetes/ al pati del firmament.” ; o encara aquesta altra “Qui ho vol comptar tot, s’hi perd,/ com comptant sorra al desert.”  Els versos, com hem pogut observar als exemples citats, són majoritàriament heptasíl·labs, però això no vol dir que no n’hi trobem d’altres mesures, ja que l’autor no es deixa pas encotillar per la mètrica i per la rima (potser per això hi trobem algun vers coix i alguna rima visual i tot). Afegiu-hi la quantitat de detalls que omplen les il·lustracions, les reflexions que ens proposen textos i il·lustracions, les perspectives tan variades que fa que algunes pàgines les haguem de mirar i llegir verticalment, o algunes estrofes de cap per avall, i un llarg etcètera encara, i entendreu per què Estels i formigues pot ser un llibre que entusiasmi petits i grans.

Títol: Estels i formigues
Autor / Il·lustrador: Sebastià Serra
Editorial: El Cep i la Nansa
Lloc i any d’edició: Vilanova i la Geltrú, 2021
Nombre de pàg.: 32 (sense numerar)

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)