Novel·la històrica d’aniversari

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) s’ha fet un nom en la novel·la històrica, tant per a adults (Barcino, L’enigma Colom...), com per a infants i joves (Akanuu, l’arquer persa, La Merla Blava...). Arran de la commemoració del centenari del descobriment de la tomba del faraó Tutankamon (1922), hi ha fet una nova incursió, amb una novel·la juvenil dedicada al popular i enigmàtic personatge. M. Carme Roca hi demostra, un cop més, la capacitat fabuladora, sempre basada en la documentació més rigorosa i recent, com a bona historiadora, que tants èxits li ha aportat. La novel·la està estructurada en 24 capítols, que alternen dues èpoques històriques ben diferents: els senars, més l’epíleg, al segle XX, i els parells, al segle XIV aC. Els uneix, a més de l’espai geogràfic en què es desenvolupen els fets, Egipte, el personatge del títol, Tutankamon. Als capítols parells, s’hi narren la infantesa i el regnat del jove faraó, amb les intrigues de palau, els seus complexos a causa de la coixesa, el matrimoni i la pèrdua de dues filles... Els senars, en canvi, se situen entre 1922 i 1929 i ens narren la descoberta de la tomba per part del britànic Howard Carter, amb les dificultats amb què es va trobar i amb un protagonisme especial de la família d’un dels capatassos de l’excavació, l’Ibrahim, i sobretot del seu fill, l’Ahmed.

L’obra, molt ben documentada com he apuntat, és una típica novel·la històrica juvenil, amb les dosis corresponents de misteri i intriga (al segle XX el segrest de l’Ahmed i els secrets del pare; i al segle XIV aC, les intrigues de palau i les conxorxes per fer-se amb el poder a Egipte); les històries d’amor (com la frustrada entre Carter i lady Evelyn, la filla de lord Carnarvon, el mecenes de les excavacions; però sobretot entre el jove Tutankamon i la reina Ankhesenpaamon: “Fins llavors, a en Tutankamon li agradava, l’atreia, la seva reina, però des d’aquell precís moment se’n va enamorar.” –p. 51); l’amistat a prova de tot, com la que des de ben petits uneix Tutankamon amb Amosis, el jove destinat a la milícia, que acaba sent víctima de les intrigues de palau; i encara les dosis corresponents d’humor, que podem qualificar de blanc o familiar, i d’informació-didactisme, sempre mesurades i ben imbricades en el text, a més dels breus apèndix finals dedicats a Howard Carter i a Tutankamon, que ens permeten dilucidar millor allò que és història i allò que és ficció.

De tot plegat en resulta una lectura agradable, planera, d’aquelles que enganxen i alhora són profitoses. Només hi faria un parell de retrets: el primer pel que fa als continguts, ja que he tingut la sensació que la novel·la acaba amb una certa precipitació, sobretot en referència al segrest i retorn de l’Ahmed; i el segon pel que fa a l’estil, ja que l’abús de possessius i la presència d’alguns castellanismes morfosintàctics s’haurien pogut evitar amb una correcció més acurada.

Títol: Tutankamon. El descobriment de la tomba.
Autora: Maria Carme Roca
Editorial: Barcanova
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2022
Nombre de pàg.: 189

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)