I Mostra de llibres il·lustrats ‘Llegim Il·lustracions’ a Llorenç del Penedès

La tradició de llibres il·lustrats ve de lluny, a Catalunya. Entre el segle XIX i el XX, la il·lustració de llibres va tenir un gran paper en el món de les Arts Gràfiques. Els avenços tipogràfics van crear les condicions per a l’edició de llibres amb una certa aspiració estètica, com a objecte a apreciar per la seva bellesa en el seu conjunt de fons i forma. Això, que per una banda va popularitzar la il·lustració en llibres com novel·les, reculls de poemes i contes per a infants, també va propiciar la bibliofília, amb llibres de tiratge limitat que augmentaven de valor també segons qui fos l’autor del text i l’autor de les il·lustracions.

Les impremtes treien fum imprimint llibres que duien il·lustracions, ja fos que interpretessin escenes o ornamentant-los amb caplletres i sanefes. La tècnica emprada era variada: dibuixos a la ploma, aquarel·les, gravats calcogràfics o al boix, o gravats a la pedra o litografies. A través de la tècnica mecànica de la cromotipografia es podien reproduir amb una certa facilitat, de manera que l’explosió de creativitat en el camp de les Arts Gràfiques va ser monumental.

Emulant el moviment anglès Arts and Crafts, el Modernisme català volia crear objectes que a la vegada que fossin útils fossin bells. Així va ser com la il·lustració com a pràctica artística en el món de les Arts Gràfiques va arribar al súmmum. Hi destaquen les personalitats d’Alexandre de Riquer i Apel·les Mestres, de Ramon Casas i Miquel Utrillo, de Joan Llaverias, Josep Triadó i Joaquim Renart. Els seus dibuixos i gravats d’estètica modernista combinen de manera harmònica l’ornamentació i el nivell simbòlic de les il·lustracions. Alexandre de Riquer i Apel·les Mestres van depassar la seva inicial condició d’il·lustradors de llibres de textos d’altres autors per construir els seus propis llibres en els quals el text i les il·lustracions eren producte de la mateixa mà, de la mateixa sensibilitat, de la mateixa manera d’entendre la pràctica artística.  

La civilitat ciutadana va ser el leit motiv del moviment noucentista que va seguir al modernista. Els artistes que van fer de la il·lustració el seu mester van seguir treballant en el culte a la bellesa a través d’unes imatges que transportaven valors cívics, morals i culturals. Cal fer esment de noms rellevants com Xavier Nogués, Feliu Elias (Apa), Ricard Opisso i Joan Vila (D’Ivori). Més endavant s’hi van incorporar els joves Lola Anglada i Josep Obiols. En aquesta plèiade d’artistes noucentistes hi destaca el xilògraf Enric-Cristòfol Ricart: les seves xilografies són d’un gran nivell artístic.         

La Guerra Civil, que va obrir un gran sangtraït en el cos social, el va obrir també en el camp de la l’art i la il·lustració, que en va patir les conseqüències, si bé la imaginació sempre ha estat al poder d’aquells que s’han atrevit a obrir portes i finestres en ambients tancats i castradors com el franquisme. Els pintors joves, al marge del marc mental del règim, van començar a crear el que s’anomena «llibres d’artista». Les seves propostes estètiques s’allunyen molt dels seus antecessors i incorporen l’abstracció en les il·lustracions.

Els «llibres d’artista», que acostumen a ser objectes de desig tant pels estimadors de l’art com dels bibliòfils, tenen la seves peculiaritats. Per una banda el tiratge curt i numerat que n’augmenta el valor econòmic; per l’altra banda la circumstància que les il·lustracions no sempre «il·lustren» el text amb un propòsit comunicatiu o de transport d’un missatge, sinó que a vegades són realitzacions autònomes lligades més o menys a l’esperit del text.

En els anys setanta del segle XX, la meva generació, va irrompre una fornada d’artistes ben formats acadèmicament tant en escoles d’art com en escoles de disseny que van dedicar-se preferentment a la il·lustració en el camp de les publicacions per nois i noies, ja que la industria editorial, més ocupada en la publicació de novel·les i assaig, va deixar poc espai a la il·lustració artística en els llibres per adults, llevat dels llibres de poemes, que, per la seva pròpia naturalesa, sempre han estat al marge del corrent principal.

On som ara? La progressiva digitalització de les impremtes ha facilitat molt la reproducció d’il·lustracions en les diferents modalitats artístiques i, cosa important, n’ha abaratit els costos que anys enrere podia retenir, i de fet retenia, els editors a l’hora de publicar un llibre il·lustrat per adults.

El camp és força obert. Per una banda, no domina cap estil determinat i les il·lustracions tant poden ser pures abstraccions com ser realitzades de manera figurativa en les seves múltiples variacions. Per l’altra banda, editar il·lustracions acompanyant un text imprès, o dialogant-hi, ja no és un obstacle difícil de superar i, de manera natural, s’han anat donant tres tendències en la realització de llibres il·lustrats: la il·lustració d’autor que acompanya un text determinat; la il·lustració d’autor que motiva un text d’autor; i la il·lustració d’autor que a la vegada il·lustra el text del mateix autor. Cal recalcar que quan parlem d’il·lustracions ens referim no només a les realitzades a través de les tècniques tradicionals: dibuix, gravat, aquarel·la, sinó també a les noves tendències: pintura, collage, tècniques mixtes i dissenys per mètodes digitals.

Llegim i contemplem llibres, àlbums o quaderns il·lustrats, tot regalant-nos temps pausat, aquelles estones de quietud que deixen la pressa i el soroll a la porta. És en aquest temps contemplatiu que imatges i textos parlen a l’ànima, el receptacle de l’obra artística, en aquest cas dins l’àmbit de les Arts Gràfiques que, com en tots els temps, permeten un festival de creativitat textual i visual de gran nivell, com en dona bona prova aquesta I Mostra de llibres il·lustrats a la qual cal desitjar llarga i fecunda vida. Teniu temps de veure la Mostra fins al dia 23 de setembre des de les 17h. fins a les 20h. No us perdeu la visita!