Textos breus de reflexió vital i amorosa

Al pròleg que obre el volum, el mateix Jesús ja ens diu: “I així pretenc que siguin els relats, llampegades feridores, colpidores, de curt abast en la lectura i de certa transcendència en el seu recorregut. (...) i les cabòries, i d’elles en vaig escriure. Sense ordre, tal com venien. Podries encetar la lectura per on volguessis, perquè el fil argumental el tinc jo, i com Ariadna, el vaig anar recollint per tornar a trobar-me” (p. 237).

Uns relats, estructurats en set blocs o apartats: “Justificacions”, “Llums de far” (el més llarg, format per trenta-set proses), “Converses de barana”, “Elna”, “Ram de lul·lianes”, “Epistolari” (el més breu, format per deu proses en forma de cartes, com indica el títol) i “Poesia prosaica”. Uns relats protagonitzats pel “farer”, com l’anomena el Jesús, un personatge que es fa faroner “per alliberar-me, no per recloure’m.” (p. 237) i  que en bona part podem considerar un alter ego de l’autor: “Puc ubicar-me en el lloc del narrador. Puc perdre el paper de protagonista i prendre el d’espectador. Deixo que el meu alter ego faci i desfaci, que gaudeixi d’ella quan apareix, que pateixi quan desapareix.” (p. 338). Un personatge que ens apareix carregat de dubtes, de necessitat de trobar-se a ell mateix, d’estimar i de ser estimat..., i que és definit amb tota cruesa en la conversa entre dos “personatges” que són fonamentals per a ell i als quals dedica dues de les set parts que he esmentat: la barana del far i l’escultura de la nena anomenada Elna. El veuen així: “És un egocèntric i un narcisista (...). En general podríem dir que és complicat, de fet no, s’ho fa complicat... Li agrada donar mil tombs a les coses, oi? (...) El farer és un no parar... És un romàntic... És un enamoradís empedreït i maldestre. No és pas dolent...” (p. 369-370) Aquests “personatges”, que tant pes tenen en el conjunt de les narracions, permeten al farer de conversar amb ell mateix, de posar ordre als seus pensaments, emocions, dubtes..., com molt encertadament va apuntar en Miquel Cartró a la presentació del llibre a Vilafranca del Penedès (17-12-21)  I són una veritable troballa, basada en un recurs literari tan comú com és la personificació: la barana parla amb el farer, hi raona, hi discuteix i fins i tot s’hi enfronta, fins al punt que en un moment, el farer té la sensació que l’ha deixat caure daltabaix expressament; l’escultura de l’Elna, una nena que porta una corda entortolligada al cos, obra de l’escultora Teresa Riba (p. 358), permet al farer de reflexionar sobre els lligams físics i els mentals, tan importants en la vida del protagonista, però també en la majoria dels humans.

Hi ha una altra protagonista indiscutible, l’Ella/ Tu que és la causa dels amors i desamors del farer i, doncs, de la majoria dels seus dubtes, incerteses, busques...; i que tant pot ser una com poden ser moltes, tot i que, com s’apunta als quinze textos inspirats en el Llibre d’Amic i Amat de Ramon Llull, sembla que en el fons tots els Tus i totes les Elles és poden resumir en una, això sí innominada.

El conjunt de relats, però, va molt més enllà d’una sèrie de reflexions, de vegades elucubracions i tot, sobre les relacions amoroses o la busca del Jo. L’autor també ens ofereix petites píndoles, gairebé com aquell qui no diu la cosa, sobre molts altres aspectes d’allò que ens fa diferents de la resta d’animals: la memòria i el record (p. 344); la presa de decisions (p. 364); l’autoestima (p. 378); la importància de l’escriptura, de vegades fins i tot com a teràpia (p. 340 i altres) i dels silencis (p. 249 i altres); etc. etc. etc.

I encara hi voldria afegir la riquesa de la llengua, la tria dels recursos literaris, entre els quals destaquen les metàfores i les personificacions, que ja he apuntat, però també les paradoxes i les antítesis, els paral·lelismes sintàctics i les repeticions, que tant s’escauen en uns textos units “per la mà que els ha escrit, el cervell que els ha reflexionat i el cor que els ha patit, no hi ha gaire més vincle entre ells.” (p. 237-238)

Tot plegat ha fet que m’enganxés a aquests relats, que així que n’acabava un ja tingués ganes de llegir-ne un altre. Només hi he trobat a faltar una cosa, que espero que es pugui resoldre si se’n fa una segona edició: una bona correcció, sobretot morfosintàctica, però també lèxica i tipogràfica. En unes proses tan treballades no hi hauríem de trobar  “a mida que” en comptes de “a mesura que”; “desvetllar” que haurien de ser “revelar” o “desvelar”; “li”, que haurien de ser “l’hi” o “hi”; “pujar” que haurien de ser “apujar”;  “altre” en comptes de “altra”, etc.

Títol: Llums de far i converses de barana...
Autor: Jesús Castillo Prado
Editorial: Neopàtria
Col·lecció: “Manuzio/ Narrativa”
Lloc i any d’edició: Alzira, 2021
Nombre de pàg.: 210

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)