Confirmen l’existència d’una fossa comuna de dinou soldats republicans a Sant Pere de Ribes

L’arqueòloga Irene Estévez ha confirmat l’existència d’una fossa comuna de 19 soldats republicans enterrats de manera anònima al cementiri municipal de Sant Pere de Ribes. Estévez i el grup polític Fem Poble – En Comú Podem han localitzat els familiars de dos dels soldats enterrats al municipi i volen seguir investigant aquest episodi de la Guerra Civil per exhumar els cossos i enterrar-los als seus pobles d'origen. Els dos primers soldats identificats són de Pozoblanco (Còrdova) i Tierz (Osca).

Des de Fem Poble – En Comú Podem, Alejandro Conde Poveda ha explicat que l’interès per dignificar la fossa comuna del cementiri de Sant Pere de Ribes va començar a partir de la investigació de l’arqueòloga Irene Estévez sobre l’Hospital de Carrabiners que va haver-hi durant la Guerra Civil a la finca Mas Solers. A partir del descobriment dels certificats de defunció i la memòria oral d’una infermera que va treballar en aquest hospital, es va constatar informació sobre l’existència d’una fossa al cementiri de Sant Pere de Ribes de dinou soldats que van morir en l’hospital.

“Fem Poble – En Comú Podem no coneixíem la història d’aquesta fosa i quan la Irene Estévez va contactar amb nosaltres per explicar-nos la seva investigació ens va interessar molt, vam proposar fer una moció per posar una placa amb els noms dels soldats, dignificar l’espai, localitzar la fossa i cercar les famílies. Així sorgeix la idea de fer el que ningú havia fet després de 80 anys: cercar pel nostre compte els familiars amb l’objectiu de posar en dignitat la memòria d’aquests soldats”, explica Conde. “Aquí en el cementiri de Sant Pere de Ribes hi ha dinou soldats enterrats de manera anònima en una fossa comuna que van venir d’arreu d’Espanya (Galícia, Madrid, Andalusia, Castella, València, etc.) i no poden quedar oblidats d’aquesta manera”, remarca Conde.

L’arqueòloga Irene Estévez explica que la investigació va començar de manera casual: “estava passejant pels voltants de la finca Mas Solers i vaig veure uns gravats a la paret del Pou de Sant Isidre: 1937; va ser quan em vaig preguntar si a Mas Solers havia succeït alguna cosa durant la Guerra Civil. A partir d’aquí trobo molta informació sobre els sanitaris que van treballar a l’hospital de Mas Solers. A més, vaig constatar l’existència d’una fosa al cementeri de Sant Pere de Ribes, dels soldats que van morir a aquest hospital”.

Estévez, en veure que era una iniciativa potent, va voler aprofundir el que havia començat a investigar l’historiador Josep Luís Palacios que estava fent una investigació sobre aquest tema: “Vaig contactar amb diversos regidors i regidores de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes per explicar què estava fent, la meva investigació i en aquest cas Fem Poble em va oferir la seva ajuda. Considerava que era molt interessant comptar amb l’ajuda i suport d’un grup polític del municipi interessat en la memòria històrica”.

Irene Estévez comparteix que aquests últims dies han contactat amb els mitjans de comunicació de les diferents poblacions d’on provenen els soldats per localitzar els familiars vius d’aquests soldats enterrats en el cementiri de Sant Pere de Ribes i així que les famílies puguin descobrir on estan i gestionar una sol·licitud per intentar recuperar les seves restes per portar-les als pobles originaris: “Vam començar pels pobles més petits, perquè creiem que seria més fàcil trobar a familiars; primer per Pozoblanco a Còrdova i Tierz a Osca. Gràcies a l’ajuda dels historiadors José Luís González i Carmen Giménez i de l’Ajuntament de Tierz hem pogut contactar amb familiars. Actualment, estem gestionant els contactes i estudiant la direcció de Memòria Històrica de la Generalitat de Catalunya per saber quins passos hem de fer. De moment hem parlat amb un nebot d’un soldat de Pozoblanco que es deia igual que el soldat, a manera d’homenatge, ha estat molt emocionant”.

La regidora de Fem Poble – En Comú Podem Graciela Haydeé Falconi ha manifestat que “amb aquesta informació tan rellevant que tenim al nostre municipi hem demanat més dades al Departament de Memòria Històrica de la Generalitat de Catalunya i ens estan assessorant com hem de procedir perquè els familiars puguin reclamar les mostres d’ADN oportunes i com fer per la investigació de la fossa”.

Falconi ha compartit públicament la moció que es comunicarà al proper ple municioal: 

- Col·locació d’una placa al cementeri municipal amb els dinou noms dels soldats que consten enterrats a la fossa amb un acte d’homenatge públic. Si no és possible la localització de la fossa, col·locació de la placa a un indret del cementeri que tingui una bona visualització.

- Que es continuï amb la recerca d’informació sobre els soldats enterrats a partir de les dades de les quals ja disposem.

- Transmetre als ajuntaments d’origen de les persones enterrades, l’existència d’una persona originària de la seva població, perquè puguin fer difusió i que es pugui localitzar més fàcil als familiars vius.

- Inclusió de les dades dels soldats republicans a la base de dades del Memorial Democràtic, ja que actualment no es troben tots.

- Desenvolupar un espai o monument d’homenatge a les persones que van patir represàlies pel franquisme i els soldats de Sant Pere de Ribes morts a la Guerra Civil, sigui al cementiri municipal o a un lloc significatiu del municipi, així com fer una recerca dels familiars vius i convidar-los a l’acte d’homenatge.

- Celebrar un acte commemoratiu en memòria de les víctimes del franquisme i fer-los una ofrena foral cada 14 d’abril en aquests nous espais de memòria democràtica.

- Realitzar una exposició commemorativa temàtica sobre la història de la Guerra Civil a Sant Pere de Ribes, on es parli de l’Hospital de Carrabiners i dels represaliats del franquisme al nostre municipi.

- Condemna de la dictadura franquista per part de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i mostrar el suport de l’Ajuntament a la nova Llei de Memòria Democràtica i en concret a la declaració d’il·legalitat de la dictadura franquista, la declaració de nul·litat de les sentències dictades pels tribunals franquistes i la retirada dels títols nobiliaris pel dictador i l’assumpció de les exhumacions com a responsabilitat de l’Estat.

La regidora ha exposat que “ens sorprèn que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes no hagi donat resposta davant d’una investigació d’aquest grau; esperem que amb aquestes noves troballes tinguin la sensibilitat per fer el que la Generalitat que els demani”. L’arqueòloga Irene Estévez es va presentar als premis Eugeni Molero i Albert Virella del Consell Comarcal i va quedar finalista.