El periodista vilanoví Josep Maria Ràfols publica l’estudi “Sis galledes, un cistell i una embarassada”

El periodista vilanoví Josep Maria Ràfols ha presentat l’estudi “Sis galledes, un cistell i una embarassada”, història sobre la manifestació de les galledes que van fer l’any 1965 un grup de vuit dones de Vilanova i la Geltrú, amb l’objectiu de reclamar una millora en el servei d’aigua. L’estudi ha estat impulsat pel grup Dones amb Memòria. L’acte ha tingut lloc a la UPC de Vilanova, on Ràfols ha estat acompanyat per la responsable de Dones amb Memòria, Judit Barbacil; l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau i la regidora de Gent Gran, Blanca Albà. A més, entre els assistents hi havia una de les dones que va participar en la protesta, Cèlia Lorenzo Bravo i familiars de les manifestants.

L’autor de l’estudi, Josep Maria Ràfols, l’any 1965 va ser testimoni dels fets, ja que és fill de la Francesca Cabrisses Vilàs, una de les dones que va intervenir en la protesta. Ràfols, ha exposat que en aquest estudi detalla tot el que va succeir aquell dia i les persones que van intervenir en la manifestació. “El grup de memòria històrica em va demanar que fes un codi QR perquè figures en el mural de la manifestació de les galledes que hi ha al carrer Pere Jacas (cantonada amb la rambla de la Pau). A partir d’aquí, vaig tenir la necessitat d’anar més enllà”.

El 1965 la problemàtica per l’abastament d’aigua va esclatar el conflicte que venia generant-se al llarg dels anys. Ràfols explica que aquell matí en la rambla Principal es van reunir persones per denunciar la situació social, la manca d’aigua a la ciutat. Les convocants de la protesta havien decidit que no anirien directament a l’Ajuntament i van fixar com a punt de trobada el capdamunt de la rambla Principal, davant del quiosc.

Algunes dones es van plantejar desconvocar la protesta per l’escàs nombre de protestants que hi havia, però de seguida es va decidir continuar amb l’acció i van dirigir-se cap a l’Ajuntament. El grup de dones expectants a la plaça de la Vila començaven a preguntar-se si l’acte de protesta s’arribaria a produir. Un grup reduït de set dones (Francesca Cabrisses Vilàs, Montserrat Esteve Batlle, M. Lluïsa Grifoll Alado, Enriqueta Guinda Brull, Cèlia Lorenzo Bravo, Dolores Ruiz Vinuesa i Àngela Zarzoso Salvat) va entrar a la plaça  amb “pas segur i el cap ben alt” i entre elles hi havia una embarassada, M. Lluïsa Grifoll Alado. Ràfols recorda que el silenci era evident en aquell moment, tothom mirava al grup de protestants dirigir-se a l’Ajuntament. A la plaça hi havia desplegat un dispositiu de la Guàrdia Civil.

Quan estaven a la porta de l’Ajuntament, abans d’entrar, una dona que no coneixien se’ls va apropar per preguntar què feien i es va afegir al grup mostrant un cistell de plàstic. Quan les dones van accedir al vestíbul, un grup d’homes se’ls va posar davant per impedir-les el pas. Una de les davanteres, l’Àngela o la Francesca, els va plantar cara: “Ni se’ls acudeixi tocar-nos!”, va dir. Els homes intentaven arraconar-les amb la possible intenció de fer-les recular fins on hi havia un calabós. Les dones es van plantar demanant parlar amb l’alcalde, però aquests els hi va dir que no hi era. Davant el comportament de l’Ajuntament, les manifestants van decidir donar la manifestació per finalitzada i marxar cadascuna a casa seva.

Quan van arribar a casa, l’Àngela, la Dolores i la Francesca, es van trobar a guàrdies civils a la porta i els hi van ordenar que els acompanyes a la caserna. Ràfols, diu que només es té la declaració de la Francesca, que la van interrogar durant cinc o sis hores i la van amenaçar amb tallar-li el cabell a zero, cosa que no va ocórrer. L’oficial, que li feia preguntes, li va preguntar qui hi havia darrere d’aquella acció, pensant que era un grup polític, i ella li va contestar que era un grup de dones que volien parlar amb l’alcalde, Ferrer Pi, perquè trobes una solució a la manca d’aigua de la ciutat. Finalment, la van deixar tornar a casa. Tot i això, l’alcalde va denunciar amb 5.000 pessetes a tres de les dones que van participar en la manifestació (Francesca Cabrisses Vilàs, Àngela Zarzoso Salvat i Dolores Ruiz Vinuesa), davant el govern civil de Barcelona. Una campanya de solidaritat i donacions va pagar les sancions.

“Aquest estudi representa aquest moviment de vuit dones que l’any 1965 van ser propulsores en molts fets de Vilanova i la Geltrú. No s’havia imaginat mai que un grup de dones fes una protesta per reclamar els seus drets en la Vilanova franquista. En aquell moment l’oposició democràtica, la dictadura franquista, actuava fent accions puntuals i després amagant-se. En canvi, les dones de la manifestació van ser molt valentes i van donar la cara oferint a l’Ajuntament la possibilitat d’entendre’s, però l’alcalde d’aquell moment, Ferrer Pi, no va tenir la subtilesa per escoltar-les”, manifesta Ràfols.

L’autor ha compartit com va identificar a set de les vuit dones que van participar en la manifestació: “En aquest estudi m’he trobat amb un problema d’identificació, hi ha una de les dones, la que portava el cistell, que encara no l’he pogut trobar. A la Francesca Cabrisses (mestre), L’Àngela Zarzoso (quiosquera) i a l’Enriqueta Guinda (perruquera), va ser fàcil perquè ja les coneixia. A la Cèlia Lorenzo (teixidora), la vaig conèixer a través de la seva filla, l’Anna. A la M. Lluïsa Grifoll (secretària), la vaig localitzar a partir de les pistes que em van donar uns amics i després a través del seu fill, l’arquitecte Jordi Coll Grifoll. A la Montserrat Esteve (treballadora d’un negoci de sabates), va ser més complicat, ja que l’única referència que tenia per trobar-la, era que estava relacionada amb sabates, a partir d’aquí un gran coneixedor de Vilanova, Pere Arenas, va aconseguir localitzar-la. Ens va costar trobar a la Dolores Ruiz (treballadora de la casa Empara durant la guerra civil quan era un hospital de guerra), però a través de l’historiador Xavier López, la vam identificar, ja que aquest li va comentar a la seva mare i aquesta va relacionar a la Dolores amb un noi que treballava amb ella a la casa Empara. Finalment, la investigació ens va portar a descobrir que era el seu nebot i a partir d’aquí ens vam posar en contacte amb el fill, el Pablo Moreno Ruiz”.

La responsable de Dones amb Memòria, Judit Barbacil, ha opinat que “com a grup de Dones amb Memòria, aquest estudi, és una altra oportunitat per compartir, transmetre i divulgar el que fem des de fa 23 anys, que és exposar, reflexionar i recuperar la nostra identitat, ja que crèiem que entre totes podem fer un present i futur millor”. Barbacil ha recordat que la Francesca Cabrisses formava part d’aquest taller.