La Diputació elabora el pla de recuperació del paratge de Lourdes de Castellet i la Gornal

La finca forestal al voltant de l’ermita de Lourdes de Castellet i la Gornal, de propietat municipal i que es troba a l’extrem sud-est del Parc del Foix, a la zona del municipi més propera a la costa i a Vilanova i la Geltrú i Cubelles, ja disposa de Pla director per definir les actuacions a realitzar i diagnosticar els problemes que l’afecten. El treball, dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, va ser lliurat aquest dimarts pel diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, a l’alcalde, Xavier Revuelta.

Aquest pla director té per objecte definir i conèixer tots els elements que conformen el paratge de l’ermita de Lourdes, tant des del punt de vista historicoarquitectònic i constructiu com funcional i paisatgístic, i diagnosticar els problemes que els afecten. El treball també defineix les propostes i programa les actuacions necessàries per fases per tal de posar en ús el conjunt. Amb aquest objectiu es valoren els costos i els terminis per a la redacció dels projectes necessaris per implantar els usos públics i programar les inversions necessàries per aturar el procés de degradació del conjunt i aconseguir la seva recuperació, posada en valor i difusió.

L’ermita de Lourdes està emplaçada a tocar del riu Foix, en una esplanada de terreny elevada i envoltada per un dels seus meandres, rodejada per vegetació i pel paisatge que s’enfila al seu voltant i envoltada per un dels seus meandres, rodejada per vegetació i pel paisatge que s’enfila al seu voltant. L’any 1885, la propietària del Molí d’en Galtés, a la tornada d’un viatge a França per visitar el santuari de Lourdes, va decidir construir una rèplica a la seva finca. El fervor marià i les característiques de l’emplaçament, ràpidament el van posicionar en un espai d’interès i atractiu excursionista a finals del segle XIX i principis del segle XX.

El juliol de 1936, als inicis de la Guerra Civil, va ser assassinat l’ermità del santuari a mans d’un escamot d’homes armats i també es van produir moltes pèrdues materials. El 1954, l'orde dels caputxins adquirí la finca per establir-hi una casa de repòs, efectuant-se diverses obres de consolidació i restablint-hi el culte. A partir dels anys seixanta, a través de l’Agrupació Excursionista Talaia, promotora dels aplecs al santuari, es va donar un nou impuls a aquest indret per superar el període de decadència i degradació viscudes, fins al 1992 que es va celebrar el darrer aplec.

L’any 2019, l’Ajuntament de Castellet i la Gornal va adquirir tota la finca, amb la voluntat de recuperar la memòria històrica i rehabilitar l'espai. Es tractava d’aconseguir la recuperació i preservació del paratge amb els elements que el conformen i fomentar un turisme sostenible per ampliar l’oferta d’allotjament del Parc del Foix. A més, també s’obririen noves possibilitats de creixement econòmic i social per al municipi.

La finca, que ocupa una àrea forestal de 44,8 hectàrees amb un conjunt edificat format per l’ermita, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local, i una edificació que feia les funcions de bar restaurant així com un habitatge-masoveria que formava part del Molí d’en Galtés. En l’espai també hi ha una gruta amb una antiga font d’aigua, així com un conjunt de jardins amb terrasses i escales exteriors que envolten l’ermita, però tot el conjunt presenta un estat d’abandonament i deteriorament notable.

En línies generals, les propostes del Pla director se centren en: millorar l’accessibilitat al paratge; alliberar l’àmbit del Parc Natural del Foix de l’accés general de vehicles i aparcament, restringint-lo només per emergències i manteniment; restaurar els edificis existents, sota criteris ambiciosos de sostenibilitat; recuperar els elements de paisatge colgats per la vegetació (camins, escales, terrasses...); respectar i posar en valor l’entorn natural, i recuperar el paratge com a lloc de trobada on desenvolupar-hi activitats culturals i lúdiques relacionades tant amb la història del lloc com amb el present en tant que espai natural protegit.

Les propostes del Pla director preveuen una inversió en aquest espai valorada en 4,6 milions d’euros repartides en 40 fases de quanties diverses, per facilitar la progressiva millora de l’indret es. En línies generals, les actuacions se centren en millorar l’accessibilitat al paratge, alliberar l’àmbit inclòs dins el Parc natural del Foix de l’accés general de vehicles i aparcament, restringint-lo només per emergències i manteniment.

El treball també contempla la restauració dels edificis existents, sota criteris ambiciosos de sostenibilitat, a més de recuperar els elements de paisatge colgats per la vegetació, com ara camins, escales i terrasses. L’objectiu central és respectar i posar en valor l’entorn natural per recuperar aquest paratge com a lloc de trobada on desenvolupar-hi activitats culturals i lúdiques relacionades tant amb la història del lloc com amb el present en tant que espai natural protegit.