El Castellot del Garraf consolida l’estructura i s’incorpora a les Rutes del Patrimoni

L’edifici del Castellot de Garraf ha culminat l’obra de millora de l’entrada i adequació de l’accés aquest desembre, gràcies a les aportacions de l’Ajuntament de Sitges, el Consell Comarcal del Garraf i el Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). Els treballs han consolidat l’entrada i una part de la façana lateral, punts que estaven malmesos. A banda, s’han realitzat excavacions arqueològiques a l’interior del mateix Castellot i s’ha millorat la zona de l’aparcament i el camí existent.Per tal de fer l’espai més accessible i segur, s’han fet uns graons per superar els trams amb pendents més pronunciats i s’han col·locat baranes de protecció.

L’Alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell Abella, creu que “és un patrimoni de Sitges que hem estat capaços de conservar” i afegeix que “s’ha arreglat l’accés i s’ha assegura’t l’estructura per a que no caigui, de manera que ara és visitable i ens podem fer a la idea de com havia estat aquest espai”.

El projecte de restauració del Castellot s’ha finançat amb 22.569,16 euros que ha gestionat el Consell Comarcal del Garraf a través dels Fons FEDER de la Unió Europea, més 14.639,88 euros que ha aportat l’Ajuntament de Sitges, que també ha pagat els 5.533,90 euros de la redacció del projecte. La direcció de l’obra i la coordinació de seguretat i salut s’ha assumit des de la plantilla de treballadors de l’Ajuntament de Sitges.

El regidor d’Urbanisme i Espais naturals, Eduard Terrado Pablo, argumenta que “després de diferents opcions, ens vam decidir per fer aquesta obra al Castellot perquè és un Bé Cultural d’Interès Nacional que tenim a Garraf, però que estava en molt mal estat i fins i tot hi havia perill que caigués alguna part de l’estructura”.

El Castellot és un edifici militar, localitzat dalt d’un turonet, a 104 m d’alçada sobre el nivell del mar, al qual s’hi accedeix des del poble de Garraf. Té la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional i forma part de la Xarxa Natura 2000, dels Llocs d’Importància Comunitària (LIC), de la Zona d’Especial Conservació (ZEC) i de la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA).

Aquest monument històric, del qual n’hi ha algunes referències escrites des del segle XII, constitueix un exemple de construcció adaptada al terreny rocós, que aprofi¬ta part de la muntanya com a mur. L'edifi¬ci principal hauria estat constituït per una construcció de formes simples, amb una part central de dos nivells d'alçada, flanquejada per dues petites torres, una d'elles coberta i l'altra sense sostre.

Aquest indret s’inclourà dins els itineraris de la Ruta del Patrimoni del Garraf, amb la creació d’un petit mirador, i també formarà part del camí històric GR-92 que transcorre des de Garraf fins a Sitges. El punt de partida d’aquest itinerari s’inicia al nucli de Garraf amb la vista de les casetes de la platja i el celler Güell. La caminada segueix en direcció als Covarrons, balmes que van ser ocupades des del paleolític, el nucli de Campdàsens i l’Ermita de la Trinitat, fins a arribar a Jafre, poble abandonat arran de la plaga de la fil·loxera.

La Ruta del Patrimoni del Garraf forma part del projecte comarcal “Garraf: camins, patrimoni i natura”, desenvolupat conjuntament pel Consell Comarcal del Garraf i els sis ajuntaments de la comarca, amb el cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional – FEDER.