El sermó del Carnestoltes es converteix en un gran show musical

Podria haver estat un pur espectacle musical si no fos que s'hi afegien reivindicacions igualitàries, crítiques als funcionaris, al Pla de Pacificació del trànsit i als governants locals.

L'espectacle alternava cançons amb la lletra canviada i diàlegs. La primera, 'Jo soc el vostre Rei', a més de convidar a la festa, reivindicava la llibertat sexual:

"No és qüestió de sexes, és d'estimar.

Per què no hem de gaudir,

què sabeu el que m'agrada a mi.

Homes i dones, tots som persones".

A la segona, amb música de 'A milions dreams', la lletra mostrava nostàlgia per una Vilanova d'abans:

"Ara mateix estem aquí

en una vila infeliç

amb uns records

que ja estan a l'oblit".

La tercera anava dirigida a

"aquests nouvinguts no adaptats al nostre tarannà.

A tots aquests vilanovins "ofendiditos por todo",

a tots aquests amargats que no enteneu que

Vilanova és sinònim de festa".

I llançava una pulla a

"vosaltres funcionaris de la casa gran

que us cagueu davant de qualsevol queixa dels veïns".

En el diàleg següent, el secretari del Carnestoltes, molt enfadat, deia:

"Mucha fiesta, però aquí nadie habla de lo que pasa en nuestro ayuntamiento". Quan li van preguntar "Per què parles en castellà? Que no ets vilanoví?", el secretari va respondre: "¿Qué pasa? ¿Que no puedo? ¿O es que solo eres vilanoví si vienes de siete generaciones de padre y madre? Soy tan vilanoví y tan VTV [vilanoví de tota la vida] como el que más". A continuació preguntava: "Nadie va a hablar del circuito de obstáculos que nos han montado en la ronda Ibèrica los últimos dos años?"

La cançó següent, 'Té collons', narra la història d'un ciutadà que va a l'ajuntament i conta que "els que treballen darrere el taulell, té collons, treballen menys que un espia sord".

La que va venir a continuació, 'Vilanovins voteu', anava acompanyada d'una coreografia de manifestants amb cartells electorals. Recomanava al regidor de mobilitat que es faci sitgetà i a l'alcaldessa que se'n vagi. I concloïa el Carnestoltes: "Vilanovins, voteu-me a mi".

Després, la música de 'Never Enough' servia per reivindicar la lluita per aconseguir els somnis propis.

En acabat, el Rei del Carnaval deia que havia trobat una "ciutat bruta i 'destartalada', que fa pena", que "som la ciutat més bruta de Catalunya".

Canviant de tema, afegia: "Catorze kilòmetres de carril bici i totes les bicis pel carrer Caputxins i la Rambla. No teniu carril bici? Doncs la Rambla i els carrers de vianants, pels vianants". Tampoc deixava de criticar el pla de pacificació del centre.

Tornant al VTV, el Carnestoltes el definia així: "Si quan sents el turuta se't posa la tita dura i els mugrons com dos pitons, ets VTV". I agregava, integrador: "No importen els teus orígens, ni els teus cognoms, ni l'idioma, ni la religió. Per ser VTV no és necessari ni haver nascut a Vilanova".

Amb tot això, Sa Majestat ja s'havia tret el vestit que el cobria i es movia damunt l'escenari tan sols amb una mena de cotilla cenyida a l'estómac i calçotets.

Al final del show, que el públic acollia amb satisfacció, ballava tothom dalt l'escenari reivindicant el fet de ser vilanoví i afegint que "els vilanovins no acceptem l’homofòbia, el racisme i el masclisme" i preguntava a la gent que abarrotava la plaça: "Ho enterrem?".