Guillem Albà: “L’avi sempre m’havia explicat la seva història, però la volia conèixer més"

El vilanoví Guillem Albà, pallasso i director de teatre, publica el llibre “D’aquí no marxaré mai”, una història de la vida del seu avi Pedro Jiménez, un relat de vivències, records i emocions que farà conèixer d’una manera diferent la figura d’Albà més personal.

Quina ha estat la voluntat d’escriure “D’aquí no marxaré mai”?
Feia temps que li donava voltes a escriure un llibre i transmetre un missatge al públic per un mitjà que mai havia experimentat. Sempre havia pensat que algun dia faria un espectacle de teatre sobre el meu avi Pedro Jiménez, una generació que va viure una guerra, una postguerra i una dictadura. L’avi sempre m’havia explicat la seva història, però la volia conèixer més i explicar perquè és necessari que no s’oblidi el que va passar. El que es podia convertir en una obra de teatre ha passat a ser un llibre.

De què tracta aquesta història?
És una història molt personal, explico la vida del meu avi Pedro Jiménez, la seva infantesa, joventut i quan ja era gran. És la història d’amor a un ésser estimat, una manera d’entre la vida i els vincles de la família en diverses situacions. La narro des que mor el meu avi, quan la meva família i jo estàvem buidant el pis i a partir d’aquí recordo que quatre anys abans amb 92 anys, en una tarda, el vaig gravar explicant-me tota la seva vida. Ell vivia a Alcázar de San Juan (Ciudad Real),  amb tan sols 13 anys va començar a treballar venent diaris a l’estació, al seu pare el van empresonar per “rojo”, però la seva vida va canviar quan a la postguerra, la família va deixar el seu poble i va venir a viure a Vilanova i la Geltrú. Relato com va ser viure en aquella època de guerra i dictadura, l’experiència d’emigrar a un altre poble, la vida amb la meva àvia i com és viure seixanta anys amb la mateixa persona.

Explica la història del seu avi amb reflexions personals donant a conèixer les emocions de Guillem Albà.
Sí, a mesura que vaig escrivint “D’aquí no marxaré mai” vaig descobrint més coses del meu avi i d’aquella generació i ho comparteixo fent una reflexió i donant a conèixer les meves emocions més personals. Era un senyor que des de petit va lluitar per buscar-se la vida i cuidar de la seva família. Quan el vaig gravar amb 92 anys explicant-me la seva història, també vaig parlar amb ell per saber com és viure amb aquesta edat i si encara tenia pors, què pensava de la mort i com va saber gestionar quan l’amor de la seva vida va morir. A partir d’aquí jo narro la meva manera d’entendre l’amor, la vida, la mort, etc. L’avi va deixar-nos a la família moltes lliçons i una és que va ser molt valent per no enfonsar-se i tirar endavant en totes les circumstàncies.

A més d’una profunda conversa amb el seu avi durant una tarda, com ha fet per conèixer més la vida d’ell?
Bona part de les vivències que tracto en el llibre les vaig transcriure de la conversa que vaig gravar, però per documentar-me també he parlat amb la família i he anat al seu poble Alcázar de San Juan (Ciudad Real) on he parlat amb persones i passejat per la fira, els carrers i les places que el meu avi em parlava. En aquest poble havia estat abans, però no l’havia vist amb els mateixos ulls, ara li dono un valor molt més especial. També explico la història des d’allà i descobreixo coses que no sabia.

Què pot trobar el lector en aquest relat?
L’he explicat el més personal que he pogut, posant tota la sinceritat i obrint-me en canal perquè totes les persones que ho llegeixin s’emocionin connectant amb la història del meu avi, que com molts altres espanyols van haver de deixar el seu poble natal per emigrar i tenir una vida millor. M’interessa que arribi tant al jovent com adults, que les persones joves coneguin el que succeïa en aquella època i a la vegada que la gent gran se senti identificada.

El títol, “D’aquí no marxaré mai”, té un doble sentit?
Sí, uns quants. El primer dia que el meu avi i la família van arribar a Vilanova i la Geltrú, just pel Racó de Santa Llúcia, van veure el mar i la mare del meu avi va dir “De aquí no nos vamos a ir nunca más” amb el desig de començar una vida nova i no moure’s de lloc mai més. A la vegada també té altres sentits com que jo tampoc marxaré mai de la història que em va explicar l’avi i de la terra que va trepitjar.

En el llibre hi ha comèdia?
No és un llibre per riure, però tot el relat té el costat positiu. En els meus espectacles sempre hi ha punts positius i en el llibre també hi són. He intentat fer com el meu avi, en els moments dramàtics treure alguna cosa positiva.

Quina ha estat la seva experiència a l’hora d’escriure un llibre tan personal?
Ha sigut meravellosa la part personal d’estar tot un any curant la mort de l’avi i recordar tota la seva vida mentre em documentava i escrivia el llibre. Per altra banda, també ha sigut bonic i molt necessari l’aventura d’escriure un llibre, ja que es pot assemblar a coses que he fet, però explicat de manera diferent i el ritme i l’atenció del públic es controla d’una altra manera. Tinc moltes ganes de saber com repercutirà en les persones, he sigut molt sincer i no he tingut por de mostrar les meves emocions.

Presentacions
Dissabte 11 de març a les 12 hores al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú. Amb Albert Om.
Dimecres 22 de març a les 19 hores a Casa del Llibre de Barcelona. Amb Sergi López.