La vilanovina Carme Barceló reuneix en un llibre les plantes de l'obra de Verdaguer

Edicions de la Universitat de Barcelona publica Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer, amb selecció de textos i fitxes botàniques a cura de la vilanovina M. Carme Barceló i Martí, el catàleg complet de la flora que apareix en la producció literària del poeta. Una imatge de presseguers florits amb el Canigó al fons il·lustra la coberta d’aquest llibre, que té un valor literari i botànic alhora: aplega més de 437 fitònims populars que s’esmenten en l’obra del poeta de Folgueroles. Aquests noms corresponen a les 307 espècies de plantes que formen el catàleg i que apareixen ordenades alfabèticament, il·lustrades amb una fotografia, la fitxa botànica (nom científic, família botànica, denominacions populars, hàbitat i moment de floració) i un o més textos verdaguerians.

Jacint Verdaguer fou un gran coneixedor de les plantes, i la seva obra, plena de referències al món vegetal, així ho evidencia. Gran excursionista i viatger, en les seves passejades i en les travesses pel Pirineu gaudia de la bellesa de l’entorn i de la diversitat de les flors, les herbes i els arbres, del seu simbolisme, de la sonoritat dels noms amb què s’anomenen i, en especial, l’arrelament que tenen en la cultura popular. Aquesta diversitat florística palesa la vasta cultura botànica de Verdaguer i és una prova més del rigor i la devoció amb què va contemplar, admirar i descriure el nostre paisatge.

«Duia sempre una llibreta a punt, i tota herba o flor camperola que se li oferia a la vista, la collia i la posava entre els fulls de la llibreta, i en ésser al poble o masia que primer li sortia al pas, anava demanant el nom, virtuts i tradicions de totes les herbes i flors que duia recollides.» Aquestes són les paraules recollides per Valeri Serra i Boldú a Biografia de mossèn Jacinto Verdaguer (1924) amb què Artur Masriera el descrivia. El llibre, a més, ofereix dos textos a càrrec de Joan Vallès, catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i de Jordi Mir, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

M. Carme Barceló i Martí (Vilanova i la Geltrú, 1952) és doctora en Farmàcia i ha estat professora de Botànica del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona fins al 2022. La seva línia de recerca ha estat l’algologia, però també ha estudiat els fongs i ha format part de diversos projectes del grup de recerca Recursos Vegetals Aquàtics. Ha publicat treballs en diverses revistes i és coautora del primer volum de Flora phycologica iberica. Fucales. Ha estat secretària del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la UB, que disposa d’un dels herbaris més grans de Catalunya, i està molt vinculada al món excursionista, en activitats relacionades amb la natura i la cultura.

Les plantes en l’obra de Jacint Verdaguer s’afegeix als llibres de botànica d’Edicions de la Universitat de Barcelona, entre els quals hi ha títols com l’edició revisada i actualitzada d’Iniciació a la botànica, de Pius Font i Quer, amb edició a cura de Joan Vallès i Josep Vigo (2015); El jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, de Joan Vallès Xirau, amb selecció de textos literaris a cura de Montserrat Camps Gaset i fotografies de Xènia Fuentes (2017); la segona edició de L’herbari: mates, herbes i falgueres, de Jaume Llistosella i Antoni Sànchez-Cuxart (2019), i el Manual pràctic de botànica. Morfologia de les plantes vasculars, de Jaume Llistosella i Mercè Bernal (2022).