Teresa Costa-Gramunt presenta ‘Un amor a càmera lenta’

 «Quan el filòsof José Ortega y Gasset afirmava que l’amor és com un gènere literari estava dient que l’amor escrit és una creació», escriu a l’epíleg d’Un amor a càmera lenta, la seva autora, Teresa Costa-Gramunt. Amb unes suggerents il·lustracions de la pintora Adelaida Murillo, aquesta novel·la curta acaba de ser publicada per l’Editorial Aledis i es troba a les llibreries d’ençà el dia 3 d’abril de 2023.

L’amor escrit s’emmiralla en l’amor real que té molts rostres, molts ingredients i moltes tonalitats, i, encara, molts nivells o estadis: des del més carnal fins al més sensible i espiritual. Ara bé, en aquesta novel·la es posa el focus, tant literari com psicològic, en el ritme pausat de l’amor entre una parella de mitjana edat en els seus dies inaugurals, en la seva inicial construcció que comprèn moments de vulnerabilitat. Vet aquí, doncs, un agent provocador!: la gelosia retrospectiva. És a dir: no del present ni del futur, sinó del passat, que trastoca l’amor ideal que sempre es desitja, bo i sabent que l’amor té ondulacions i ritmes. I això sense oblidar que la literatura, i les altres formes de l’art que representen l’amor, ha influït en la concepció que a Occident tenim de l’amor i, per tant, en la manera com es viu.

«El text d’Un amor a càmera lenta s’ha treballat com es treballa un bonsai, deixant només l’essencial, i tenint com a eina base la imaginació entesa com una facultat de la ment que crea imatges mentals. A Un amor a càmera lenta abunden imatges mentals trenades en el fil narratiu de la història. Autors i referències literàries i pictòriques hi són freqüents», escriu l’autora, i afegeix que aquesta novel·la «és un experiment literari entre la narració, la reflexió, la poesia, la meditació, la contemplació, així com respon a la inspiració d’altres veus literàries i a la fascinació per l’art plàstic, visual».

En efecte. A Un amor a càmera lenta els lectors hi trobaran veus i figures com la poeta Marina Tsvietàieva, el dramaturg William Shakespeare, el filòsof Eugeni d’Ors, l’escriptor Franz Kafka, el pintor Vincent Van Gogh, l’estrella del cinema Hedy Lamarr, fantasmagories com el monstre d’ulls verds, personatges literaris com don Quixot, Tristany i Isolda, Dante i Beatriu, el frenesí de la música El bolero, de Ravel, etc. El temps de l’obra és intemporal malgrat la referència a algunes dates. En els escenaris del relat, sovint un jardí, hi ha també la descripció d’alguns llocs que es poden reconèixer, com ara la ciutat i la platja de Vilanova i la Geltrú i el massís del Garraf. En ser preguntada l’autora sobre la naturalesa d’aquest escrit, diu: «Hi tracta episodis d’un amor humaníssim, amb moments de veritable terratrèmol anímic, però la forma en què està escrit és, vol ser, una forma de bella art».