La Col·lecció Bertran porta a Sitges obres d’art hispànic i el Barroc europeu amb pintures del Greco i Goya

El Greco, Goya, Zurbarán, Alejo Fernández o peces de ceràmica, totes elles obres d’entre el segle XVI i el XIX configuren la selecció de la Col·lecció Bertrán, una de les col·leccions privades d’art hispànic i el Barroc europeu més rellevants de Catalunya, que s’exposa fins el 8 d’octubre al Museu de Maricel. La Col·lecció Bertrán. La memòria d’un llegat familiar és la primera d’una sèrie d’exposicions sobre col·leccions catalanes, que Museus de Sitges dedicarà a col·leccions privades catalanes i que, mitjançat la generosa col·laboració dels seus propietaris, permetran al públic conèixer una part fonamental del patrimoni.

22 obres entre el XVI i el XIX. Les sales del Museu de Maricel són l’escenari on llueixen pintures d’artistes universals i de projecció en la història de l’art hispànic. 22 obres compreses entre els segles XVI i XX configuren la selecció inclosa en La Col·lecció Bertrán. La memòria d’un llegat familiar, realitzada pels comissaris de la mostra: Ignasi Domènech i Nadia Hernández.

Entre les obres exposades destaquen Sant Joan Baptista, Crist amb la Creu (c. 1585), d’El Greco; una natura morta (c. 1640), de Juan de Zurbarán; una rara obra signada d’Alejo Fernández; un autoretrat (c. 1775) d’Anton Raphael Mengs; el Retrat de Rita Molinos (c. 1815), de Francisco de Goya, i diversos retrats de qui va ser el pintor de Cort Vicente López. La mostra també presenta un conjunt de destacades obres de ceràmica de Talavera, així com un objecte de cristall de roca tallat i gravat, realitzat a Milà a mitjans del segle XVI muntat amb plata i esmalts a Viena a finals del segle XIX.

Tres generacions d’una mateixa família. La Col·lecció Bertrán és el resultat de l’interès per l’art de tres generacions d’una mateixa família. Es tracta d’una col·lecció original en el panorama català i amb identitat pròpia, ja que no s’inscriu en els criteris comuns del col·leccionisme del país a principis del segle passat, basat en l’interès per l’art medieval o la pintura d’entre-segles.

Els Bertrán van optar per envoltar-se d’obres d’artistes hispànics amb reconeixement internacional o bé de pintors europeus del Barroc, poc o gens representats en les col·leccions públiques i privades del país. Encara que el seu antecessor, Felip Bertrán, va adquirir algunes obres, va ser José Bertrán y Musitu (1875-1957) qui la va ampliar de manera important i va crear també un interessant conjunt de de ceràmica de Talavera, manufactura poc present en les col·leccions catalanes del període. Diverses adquisicions realitzades posteriorment pels seus successors han donat forma a aquesta original col·lecció d’art.

La col·lecció es va construir progressivament per a ser exhibida en el palauet neoclàssic que l’arquitecte Francesc Rogent va construir per a la família en la dècada de 1870 al barri del Putxet de Barcelona, llavors un lloc allunyat de la ciutat on algunes famílies benestants barcelonines construïen les seves cases de repòs. El palauet Bertran encara llueix el seu esplendor al costat dels seus jardins de 2 hectàrees de superfície.

La primera d’una sèrie. La Col·lecció Bertrán. La memòria d’un llegat familiar és la primera d’una sèrie d’exposicions dedicades a col·leccions privades catalanes organitzades per Museus de Sitges. Aquest programa pretén contribuir a la projecció de col·leccions significatives en l’univers català de l’art i, al mateix temps, apropar les seves obres al conjunt del públic. La iniciativa entronca amb la identitat pròpia dels museus de Maricel i del Cau Ferrat, nascuts, precisament, a partir de l’afició al col·leccionisme d’art. Catalunya compta amb una llarga tradició en aquest àmbit a la qual Museus de Sitges vol fer accessible al conjunt del públic en properes exposicions, gràcies a la col·laboració de diversos col·leccionistes.