L’escriptor de Sant Sadurní Josep Muñoz, guardonat amb el premi d’assaig Carles Rahola

Els prestigiosos premis literaris “Ciutat de Girona” han guardonat amb la categoria d’assaig l’obra “Els jardins d’Epicur” de l’escriptor de Sant Sadurní Josep Muñoz. El premi està dotat amb 6.000 euros i la publicació de l’obra que sortirà a la venda el dia 20 de setembre d’aquest any, just l’endemà de l’entrega oficial a Girona dels premis que també premien els gèneres de novel·la, poesia i novel·la juvenil.

“El jardí d’Epicur” forma part d’una sèrie d’assaig que té com a protagonistes quatre professors de filosofia que van treballar a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca i que viatgen als llocs on van viure un filòsof. En aquest viatges s’exposa el pensament del filòsof , la descripció dels indrets visitats i les converses filosòfiques dels quatre amics sobre l’autor i la seva obra. D’aquests viatges Josep Muñoz ja ha publicat “La illa de Rousseau” i “La maleta de Walter Benjamin”, guardonat amb el premi d’assaig Ciutat de València l’any 2020.

El text està organitzat en tres parts. La primera tracta d’Epicur i s’inicia a un viatge a Grècia resseguint el famós Jardí d’Epicur, un edifici amb un jardí on hi tenia la seva escola i a partir d’aquesta relació entre el filòsof i el jardí, Josep Muñoz exposa el pensament epicuri, la seva relació amb l’època històrica i l’actualitat de les seves reflexions a més dels detalls del viatge de la colla.

La segona part tracta de la mirada que autors clàssics com com Montesquieu, Tomas Moro, Montaigne, Rousseau Marx i del segle XX com Foucault i Byung Chul han tingut sobre el jardí i de retruc com han influït en el seu pensament i també com al llarg de la història ha anat evolucionant la relació de l’home amb la natura, a vegades idealitzada com un paradís que ens endinsa en la felicitat. 

Una tercera part del llibre, tracta sobre el jardí i la poesia, la mort, les olors, la bellesa, l’amistat, la ciutat...amb experiències personals de la vida quotidiana i reflexions filosòfiques. Tot plegat en un llenguatge entenedor, literari i profund alhora. Tal com diu el mateix autor: “ No és una crònica històrica, tot i que s’hi relaten fets dels passat; no és un tractat filosòfic, encara que en trobareu idees; no és una obra de teatre, no obstant els diàlegs; no és un dietari, malgrat que s’hi apunten vivències personals; no és un llibre de viatges, per bé que s’hi descriu el periple real de quatre professors de filosofia jubilats”.