Anècdotes per a tots els gustos

August Bover (Barcelona, 1949) és professor, filòleg i escriptor, establert a Sitges des de fa una colla d’anys. La seva obra, al segle XX, se centra en l’assaig, i al XXI hi afegeix una extensa producció poètica. Passada la pandèmia ens va sorprendre amb un recull de proses breus titulat, molt encertadament, Tutti frutti (Cocumenta Balear, 2021), i subtitulat, amb el mateix encert, “Anecdotari”. Es tracta d’un conjunt de més de cent trenta anècdotes breus (les més llargues ocupen dues pàgines i mitja i les més curtes encara no mitja) viscudes per l’autor o explicades per amics, col·legues i coneguts (aquestes són una cinquantena i l’autor sempre en dona la font: Jordi Carbonell, Salvador Oliva, Montserrat Corretger, Mercè Senabre, Albert Rossich...); anècdotes que l’autor, com ha dit en més d’una ocasió, mantenia en la memòria, explicava de tant en tant en trobades d’amics i de companys de feina, i que es va animar a escriure, atiat pels oients, que s’ho passaven d’allò més bé. Bover les ha agrupades en tres grans blocs: “Tutti frutti” (p. 17-75), que en recull de tota mena i d’allò més variades, des de la dècada de 1970 (els anys de la universitat tardofranquista) fins a la dècada de 2010 (els anys del Procés); “Llengua amb tàperes” (p. 77-130), en aquest cas centrades en aspectes lingüístics, tant del català (majoritàries) com d’altres llengües (sard, anglès...); i “Catalans pel món” (p. 131-165), que, com indica el títol, recull anècdotes viscudes per catalans (la majoria pel mateix Bover) arreu del món.

El conjunt de proses són de molt bon llegir, estan molt ben escrites, com tota l’obra de Bover, i m’agradaria destacar-ne tres característiques. En primer lloc, l’humor. Un humor fresc, que sovint et provoca un somriure, gairebé sempre al final del text, sorprenent o inesperat, com és propi del conte i de la narrativa oral. En segon lloc el valor històric d’uns textos aparentment insignificants, “anecdòtics”, ja que amb pinzellades breus, naturalment, Bover hi parla de la dictadura franquista, de la transició, del Procés, de polèmiques lingüístiques, de les noves tecnologies, del món acadèmic... I en tercer lloc, la catalanitat insubornable, la lluita per fer que el català i la literatura catalana sortissin del gueto en què el franquisme havia intentat reduir-los i fer que fossin reconeguts internacionalment. Sense cap mena de dubte que August Bover, amb les seves classes, amb els seus articles i llibres i amb el seu exemple, hi va ben contribuir.

Permeteu-me d’acabar aquesta ressenya amb unes paraules del professor Jaume Martí, a la presentació del llibre a Vilafranca del Penedès, el dia 3 de maig de 2023, ja que són una invitació a llegir el llibre tinguem l’edat que tinguem: “Efectivament, Tutti Frutti ens proporciona un document viu i divertit d’una època que no en fou massa de divertida, però que l’August Bover sap filtrar literàriament per treure’n unes essències vitals que esdevenen un reclam per a les noves generacions, si més no, per a aquells joves que tinguin una mica de curiositat pel món que els va precedir.”

Nota: També en podeu llegir una molt bona ressenya de la Teresa Costa-Gramunt aquí.

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)