Casino Prado i Retiro s’uneixen per reivindicar canvis en l’ordenança del soroll de Sitges

La polèmica per l’ordenança del soroll (i sobretot la problemàtica) no és nova i recorda els conflictes que es van viure a Vilanova i la Geltrú fa poc més de cinc anys. Les entitats sitgetanes, però, Casino Prado, Retiro, Agrupació de Balls Populars i Barraques volen evitar el conflicte i cerquen “un equilibri que eviti el xoc”, a través de presentar una proposta conjunta a l’Ajuntament per modificar la normativa vigent, abans que la situació esclati amb més contundència.   

L’origen de la reivindicació ve de lluny i neix de la impossibilitat de celebrar actes als jardins de les entitats “sense témer que en qualsevol moment vingui la policia per les queixes d’algun veí”, comenta Carme Artigas, presidenta del Casino Prado. I en la mateixa direcció apunta Franchu Núñez, que es va molestar quan el passat 8 de juliol, en l’acte de presentació de la nova Pubilla i Hereu de l’entitat, a dos quarts de deu de la nit, va presentar-se la guàrdia urbana també per queixes: “Era un acte de sis de la tarda a deu de la nit i ja veus! Em vaig enfadar molt, no hi ha dret que no es puguin fer actes que formen part de les nostres tradicions i sobretot que no tinguin empara institucional”.

Els exemples són infinits. Des de la suspensió d’actes i de concerts, els problemes per celebrar una ballada de sardanes, els canvis d’horaris o de les ubicacions perquè, “per damunt de tot l’ordenança no ens acull”, sentencia Artigas. Els sopars del pubillatge, però també el pregó del Corpus, entre altres celebracions, són algunes de les que perillen o se senten amenaçades perquè “no estem gens protegits”, a més, afegeix Núñez que “tant que han dit els partits que donen suport a les entitats, ara que es mullin i ens ajudin!”. I és que la proposta en què treballen les quatre entitats es vol presentar aquesta tardor al govern local, amb l’objectiu que el Ple pugui aprovar la modificació de l’ordenança abans del pròxim estiu.

El punt clau de debat és el topall que el text legal situa en els límits de decibels dins el nucli urbà fora del calendari festiu tradicional, que en el cas de Sitges es limita a les festes majors i Carnaval. “Només demanem que es pugui ampliar el calendari, fixant actes de cultura popular i tradicions que volem mantenir sense problemes”, coincideixen les entitats.

La voluntat és oferir un document –contrastat amb ordenances més permissives en altres localitats i amb assessorament tècnic i jurídic– que compti amb el màxim de consens i suport per evitar nous xocs i una situació que consideren impròpia d’una vila com Sitges, que té en la seva essència un calendari festiu, cultural i esdeveniments que s’hi celebren gairebé durant tot l’any.