Una novel·la històrica amb complements

Amb una clara finalitat didàctica, ja que, a més de la novel·la, cada volum inclou un extens apartat dedicat a contextualitzar els fets narrats: geografia, història, societat, cultura... Ara com ara se n’hi han publicat quatre: El savi del Nil, Lluny de Roma, El cor dels ibers i, la darrera, La sacerdotessa de Mesopotàmia. Totes han estat escrites per noms ben coneguts de la LIJ valenciana: Jesús Cortés, Pasqual Alapont, Teresa Broseta i Josep Antoni Fluixà, respectivament. La darrera és una novel·la d’aventures amb els ingredients clàssics del gènere: exotisme, heroisme, intrigues, perills, una mica d’amor i fins i tot les casualitats solucionadores que fan avançar l’obra. I també, és clar, la barreja d’esdeveniments i de personatges històrics amb altres de ficticis. La protagonitza la princesa Ixtar, filla del rei accadi Sargon, instruïda pel savi Zamug i destinada a ser la gran sacerdotessa d’Ur, amb el nom d’Enheduanna, que en sumeri significa “la que adorna el cel” (p. 74) i que, com ens informa Kiko Martín Alcaide a l’apèndix, va existir de debò i va ser la primera escriptora a signar una obra literària, un himne a la deessa Inanna (p. 99). El nomenament de la princesa com a sacerdotessa no va ser acceptat per tothom i l’intendent del temple, Balih, temorós de perdre poder, en conxorxa amb el general Ekuzaquir i un grup de sumeris de la ciutat d’Uruk que no acceptaven la derrota i els acords signats, van segrestar Zamug per atraure la princesa i poder-la matar. Comença l’aventura i tot hauria fracassat si, per casualitat, el jove soldat Ubar, que retornava a la casa familiar un cop signada la pau, no hi hagués intervingut i salvat Ixtar d’una emboscada. A partir d’aquí, ja plegats, rescataran Zamug, s’enamoraran i la princesa podrà ser consagrada sacerdotessa. De la relació dels joves, no en sabem res més, perquè, com diu el narrador omniscient i possiblement pensant, per part de Fluixà, en una continuació de la novel·la “Segurament, els dos joves van continuar veient-se, però eixa és, sens dubte, una altra història.” (p. 75).

Complementen la novel·la, a més de l’apèndix que ja he comentat, dues pàgines de còmic titulades “Un viatge al passat”, amb guió de Gonçal López-Pampló,  i un conjunt d’il·lustracions molt documentades i encertades de Mar Silvestre. L’edició, amb tapa dura, guardes... és magnífica. Només ens hi ha fet estrany, en una obra tan acurada, que els tractaments protocol·laris siguin una barreja poc clara entre el tu, el vós i el vostè (p. 19 i 38).

Títol: La sacerdotessa de Mesopotàmia

Autor: Josep Antoni Fluixà

Il·lustradora: Mar Silvestre

Editorial: Bromera

Col·lecció: “Àmbits”, 4

Lloc i any d’edició: Alzira, 2022

Nombre de pàg. : 125

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)