Úrsula Corberó sobre el crim de la Guàrdia Urbana: “La realitat supera la ficció”

Netflix estrena aquest divendres l’esperada sèrie ‘El cuerpo en llamas’, basada en el crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona de l’any 2017. Un crim i una història que com assegura l’actriu i protagonista de la sèrie Úrsula Corberó mostra que “la realitat supera la ficció”. Corberó es posa en la pell de Rosa Peral, condemnada a 25 anys de presó per l'assassinat amb traïdoria de la seva parella, del qual també va ser condemnat Albert López, el seu amant i agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. En declaracions a l’ACN, Gutiérrez explica que en paral·lel als fets reals han generat “una ficció amb tots els buits que hi ha perquè hi ha més buits que certeses i aquesta era la dificultat”.

Al maig del 2017, els Mossos d'Esquadra van investigar l'aparició de les restes òssies d'un cos humà en el maleter d'un vehicle en una pista forestal que dona accés al pantà de Foix, al terme municipal de Castellet i la Gornal. El cos localitzat a l'interior d'un cotxe calcinat era el d'un guàrdia urbà de Barcelona. El 2020, després de la investigació, Rosa Peral va ser condemnada a 25 anys de presó per l'assassinat amb traïdoria de la seva parella, del qual també va ser condemnat Albert López, el seu amant i agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, cos policial a què pertanyien tant ella com la víctima.

Corberó explica que a mesura que va fent la promoció li venen al cap records i vivències del rodatge que va tenir lloc fa gairebé un any. “Va ser un rodatge bastant intens i hem aconseguit fer un sèrie que era un repte des del principi perquè era molt difícil”. Creu que el resultat final de la sèrie és el que s’imaginava quan va llegir el guió i “fins i tot ha superat" les seves expectatives, puntualitza.

Corberó assegura que al crim de la Guàrdia Urbana mostra la realitat supera la ficció. “Fins i tot hi ha moltes coses de la realitat que la Laura Sarmiento (guionista) sabia i que es van haver d’obviar de la ficció, perquè sinó s’obrien masses branques i es desviava molt de la trama que interessava seguir des del principi”.

L’actriu catalana admet que una de les seves pors era que la sèrie semblés un fulletó o fos groga, sexualitzada o morbosa. “Hi havia diverses pors per part meva des de l’inici del projecte i van haver-hi moltes converses per aclarir i saber que m’estava ficant on m’havia de ficar”.

Els dos actors es van preparar de manera molt diferent els seus papers. Per una banda, Quim Gutiérrez va llegir llibres, va veure el capítol de ‘Crims’ sobre el tema i amb tot aquest material, explica, en paral·lel a la realitat van generar “una ficció amb tots els buits que hi ha perquè hi ha més buits que certeses i aquesta era la dificultat”.

L’actor assenyala que per a ell amb la informació i “la veritat” que hi ha sobre aquest cas no li resultava suficient per entendre “perquè en última instància i amb totes les opcions que tenien l’única solució possible era l’assassinat d’un altre policia, perquè dues persones que no són psicòpates consideren que la única solució és aquesta”. En aquest sentit, indica que hi havia buits biogràfics que s’havien d’omplir. “Normalment no tens tant material ni l’oportunitat de veure el personatge que interpretes”. Tot i això, aclareix que no es tracta de fer un documental, ni una còpia de la realitat.

A Corberó li va passar tot el contrari. Pel que fa a Rosa Peral, explica, tothom s’atrevia a opinar sobre ella i una de les preguntes més recurrents era: “Per què?” De fet, aquesta és la pregunta que es feia constantment l’actriu. Confessa que a mesura que anava rodant la sèrie trobava respostes a moltes de les seves preguntes sobre Peral en les escenes que feien. Admet que mai li havia passat això amb un personatge.

Laura Sarmiento

Guitérrez també ha volgut destacar el paper de la guionista Laura Sarmiento a la sèrie. Assenyala que a vegades fan canvis de guions sobre els textos que ja estan escrits. “Em sembla èpic i extremadament complicat i molt ben resolt com està plantejada la sèrie, que no va en una única línia temporal”. L’actor manifesta que cada capítol té identitat pròpia.

Jorge Torregrossa i Laura Mañá són els directors del projecte produït per Arcadia Motion Pictures.

‘Las cintas de Rosa Peral’

Coincidint amb l’estrena, també veurà la llum a la plataforma el documental ‘Las cintas de Rosa Peral’. La pel·lícula exposa des d'un nou angle els fets del 2017 sis anys després, on Peral trenca el silenci des de la presó. El documental mostra per primera vegada el testimoni i el material inèdit que pertany al seu arxiu personal de vídeo i foto, i entrevistes amb el seu entorn més proper, el fiscal i els advocats del cas, a més dels principals periodistes que van cobrir el succés. La pel·lícula està produïda per Raimon Masllorens, Arlette Peyret i Carol Saliner, de Brutal Media.

La setmana passada Rosa Peral va demanar al jutjat aturar la difusió de la sèrie sobre aquest cas. El jutjat de primera instància número 54 de Barcelona va rebre la petició de mesures cautelars instada per Peral en el marc d’una demanda que ha presentat també contra la productora pel dret a l’honor. El jutjat no va admetre a tràmit la petició de Peral. La magistrada va argumentar que aquesta assumpte l’ha de tractar el partit judicial de Vilanova i la Geltrú, on la condemnada vivia abans d’ingressar a presó.

Finalment, aquest dimecres el jutjat de primera instància número 6 de Vilanova i la Geltrú ha desestimat la pretensió de l'exguàrdia urbana de Barcelona Rosa Peral d'aturar cautelarment la difusió de la sèrie de Netflix.