Carlota Pereda s’endinsa a Sitges en les relacions humanes enquistades a ‘La ermita’

Carlota Pereda torna al Festival de Sitges amb ‘La ermita’ després de presentar la passada edició la seva òpera prima, ‘Cerdita’, per la qual va rebre el Méliès d’Or. En una entrevista amb l’ACN, Pereda explica que ‘La ermita’ tracta sobre les relacions humanes enquistades a través d’un drama amb elements fantàstics, mitològics i de terror. “Al film es parlen de coses molt reconeixibles perquè tots som fills i filles i hem tingut una relació amb els pares”, afirma l’actriu Belén Rueda, que es posa en la pell d’una falsa mèdium. La pel·lícula, amb producció majoritàriament catalana amb Filmax, arribarà als cinemes el 17 de novembre.

L’Emma (Maia Zaitegi) vol aprendre a comunicar-se amb l’esperit d’una nena que porta segles atrapada a l’ermita del poble. Intenta convèncer la Carol (Belén Rueda), una incrèdula i falsa mèdium, que li ensenyi a parlar amb els fantasmes. La seva ajuda serà l’únic camí per seguir unida a la seva mare malalta quan ella mori. Si la Carol no la protegeix, la vida de l’Emma correrà perill.

Pereda ha dit que la gent del Festival de Sitges potser espera veure ‘Cerdita’ i un film “molt ‘macarra’”, però ‘La ermita’ és tot el contrari. La cineasta explica que quan li va arribar el projecte li va agradar perquè tenia a veure amb aquella idea d’explicar un conte; posa com exemple quan s’explicaven rondalles als campaments al costat del foc. I sempre, afegeix, fer-ho des d’uns “personatges molt desenvolupats i amb conflictes reconeixibles”. “El motor de la cinta són les relacions humanes”, afirma.

La pel·lícula també crea una mitologia a partir de diversos elements: una història que va tenir lloc a Edimburg sobre mèdiums, la figura dels homes ocells que apartaven els malalts fins que es morien i una llegenda de l’ermita d’Olite a Navarra, on portaven els malalts de la pesta. “Amb tot això i la mitologia basca i les festes populars hem creat l’imaginari de la pel·lícula”.

La directora confessa que ha estat molt difícil tirar endavant el film, pel fet de treballar amb una nena, per les exigències pressupostàries, pel temps i per la necessitat de preparació, però està molt bé acompanyada, afegeix, pels actors i l’equip artístic i tècnic.

Coescrita per la mateixa directora juntament amb Albert Bertran Bas i Carmelo Viera, està protagonitzada per Belén Rueda i Maia Zaitegi, que debuta en la interpretació amb vuit anys. Completen el repartiment Josean Bengoetxea, Loreto Mauleón, Jon Olivares, Elena Irureta i Nagore Aranburu.

Belén Rueda

L’actriu Belén Rueda interpreta la Carol, un personatge que li agrada per la seva imatge amb mitja cara tapada que amaga una ferida. “Ella amaga una cosa per dolor, ira i ràbia, està enfadada amb el món”. L’actriu creu que quan una persona, com el seu personatge, es comporta d’una manera tan esquerpa està demanant a crits que l’estimin.

El personatge de la Carol, afirma, va tenir una relació molt difícil amb la seva mare i en un moment de la pel·lícula es pregunta perquè es va enfadar tant amb ella. La pregunta, però, arriba quan ja no pot parlar amb la seva mare.

També li agrada el personatge, confessa, perquè és oposat a ella, en el sentit que no li agrada la gent, però té una relació amb la nena “meravellosa. D’alguna manera, una nena que ella vol rebutjar li fa veure que està en un lloc erroni”.

Admet que desfer-se del personatge de la Carol ha estat difícil perquè al film es parlen de coses molt reconeixibles perquè tots som fills i filles i hem tingut una relació amb els pares. “Per crear un personatge com el d’ella, que és tan complex, has d’omplir la seva personalitat. Amb poques paraules has d’explicar moltes coses”, conclou.

L’actor Josean Bengoetxea es posa en la pell d’un ertzaina a la pel·lícula i explica que el seu personatge representa la llei en un món molt estructurat i acompanya a les protagonistes i intenta ajudar-les. “El meu personatge ha d’escoltar a aquestes dones que estan al seu voltant per apropar-s’hi”.

L’actriu Loreto Mauleón afirma que la relació matern filial és el motor de la pel·lícula i la dificultat que representa protegir a algú que estimes, però que potser l’acabes allunyant per moments. El meu personatge és la mare de la nena i està malalta.

Filmax

‘La ermita’, que es presenta a Sitges a la secció oficial fantàstic sessió especial, és una producció catalana de Filmax amb Bixagu Entertainment amb la participació de Netflix, RTVE i EITB.

La première a Sitges és un esdeveniment solidari que organitza Creu Roja amb el suport del Festival de Sitges, que té com objectiu principal recaptar fons per ajudar les persones que es troben en situació de vulnerabilitat social. Els fons en aquesta ocasió es destinaran íntegrament a la campanya ‘El juguete educativo’.

Cinema de gènere

Per altra banda, Carlota Pereda apunta que hi ha una desena de pel·lícules dirigides per dones en tota la història en cinema de gènere. “És molt difícil aixecar films de gènere, jo tinc problemes per aixecar altres projectes de gènere perquè és complicat” sobretot “quan parles de certs pressupostos i exigències pressupostàries”.