La incineració dels difunts es consolida com l’opció majoritària a Catalunya des de la pandèmia

La incineració dels difunts es consolida com l’opció majoritària a Catalunya des de la pandèmia: més de la meitat de les famílies ja han incinerat els seus éssers estimats del 2021 ençà, mentre que la xifra no arribava ni a un terç fa 15 anys, segons dades fetes públiques per la patronal funerària catalana, Asfuncat. Els 60 forns crematoris del Principat van incinerar el 2022 un 52,91% dels 70.743 morts, un percentatge que gairebé dobla el 29,25% registrats el 2008, quan 59.485 persones van morir. Barcelona és la demarcació on més s’incineren els difunts: quasi sis de cada deu, un 57,71%, el 2022, davant del 33,31% del 2008.

En segon lloc, hi ha Girona, amb un 47,32% (el 23,25% el 2008); tot seguit, Tarragona, amb un 41,35% (el 18,47% el 2008), i, a la cua, Lleida, amb un 26,63% (el 9,98% 15 anys enrere).

Altres dades de PFB Serveis Funeraris, empresa amb presència a les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Maresme, constaten també que la incineració es consolida com l’opció preferida per les famílies i torna a situar-se en el 60 %, un percentatge que s’ha multiplicat per sis d’ençà de la posada en funcionament del primer crematori del Barcelonès, l’any 2003, amb l’obertura del Tanatori de Badalona.

Una altra tendència que va a l’alça és que prop del 25 % dels serveis funeraris a PFB opten per comiats sense elements religiosos. En el darrer any, la companyia funerària, amb seu a Badalona, ha registrat un augment de quatre punts de les cerimònies laiques, que ja representen prop del 25 %. Amb tot, els comiats majoritaris són encara els catòlics que, tot i que s’han reduït tres punts percentuals respecte 2022, se situen actualment en el 73,5 %; mentre que la resta, al voltant de l’1,5 %, pertany a cerimònies d’altres religions. 

En paral·lel, el sector treballa per adaptar-se als temps actuals. Alguns exemples són l’aposta per l’eficiència energètica per minimitzar la petjada de carboni en forns crematoris, l’ús d’urnes biodegradables o taüts ecològics. 

A més a més, també destaca els serveis oferts d’acompanyament del dol. Per exemple, PFB Serveis Funeraris compta, des de fa gairebé 20 anys, amb un servei de suport al dol. És una atenció psicològica especialitzada que resulta imprescindible a l’hora de detectar o prevenir possibles dols complexos, com poden ser les morts sobtades, d'algú molt jove, d'un fill o filla, per un suïcidi o quan es produeixen dues o més morts simultàniament, o amb poc temps entre elles.

Les funeràries reclamen la reducció de l’IVA

Asfuncat, que agrupa la quarantena de funeràries públiques i privades i de mida diversa que presten un 95% dels serveis a Catalunya, reclama la reducció de l’iva funerari, del 21%, “un dels més elevats d’Europa”. D’acord amb la patronal, a la majoria de països de la UE aquest servei gaudeix d’un tipus impositiu reduït, i fins i tot hi ha estats on s’hi aplica el tipus zero.  “Cal que el Ministeri d’Hisenda ens escolti i redueixi l’IVA amb el qual grava un servei essencial com el que prestem les empreses funeràries”, assenyala el president de la patronal, Josep Maria Pons.

El sector assenyala que el 42% del total de factura d’un servei funerari correspon a impostos, productes i serveis d’altres activitats econòmiques. És a dir, que quatre de cada deu euros que es destinen a serveis funeraris van a parar a conceptes no estrictament funeraris, com ara taxes dels cementiris, cremació o certificats oficials.