Imatges de llum i d’ombra d’una vida

Isabel del Pilar Valero (Arroyomolinos, 1957) en poemaris anteriors ens havia parlat del pas del temps i de la vida (Tessel·les, 2019) o de la música i el silenci (Finestra oberta al vol dels ocells, 2021). En el seu nou llibre, Les seqüències de la llum, com apunta a l’epíleg la seva filla Mireya Aguilar Valero, filòloga i psicòloga, Valero s’endinsa en “episodis autobiogràfics capitals a la vida de l’autora” (p. 63). I ho fa com una necessitat, com ens deixa veure en un poema exclòs del poemari, però present a la contracoberta: “L’instant precís/ en què la llum nova/ obrí una escletxa,/ un caramull d’imatges/ es deia i es desdeia. // Tindré una veu nova / per poder dir-les?” No cal dir que hem de concloure que sí, que ha trobat una veu, en alguns aspectes certament nova, que li permet d’agrupar i donar vida poètica a aquest “caramull d’imatges” que li apareixien i desapareixien i que amb l’escriptura aconsegueix de fixar. Ho fa mitjançant quaranta-cinc poemes sense títol i quatre proses poètiques, estructurats en dos grans apartats, “Sol ullerós cansat de llumejar” i “Fantasies efímeres”, títols que provenen de versos de dos poemes del recull (p. 15 i 53, respectivament). Cada part, està subdividida en tres més, només apuntades: a la primera per tres haikus, a la segona, per tres proses poètiques breus. Els poemes gosaria dir que tenen una gran càrrega barroca, tant per les imatges, les perífrasis, les antítesis o les paradoxes, com per la presència de molts elements vegetals (heura, molsa, fruites, flors...) i també d’àngels. Només un parell de fragments, que m’han semblat significatius del que dic: “”Els ulls ploren mel d’entranyes,/ bressats per lligabosc lletós.” (p. 43) i “Es va teixint la fosca, lentament,/ sento com passa, per senda lluminosa,/ àngel tel·lúric, errant, fosforescent.” (p. 45).

Acabaré aquesta breu ressenya amb el final de l’epíleg esmentat, ja que sintetitza les dues parts de l’obra i ens convida a llegir els poemes, com crec que sempre s’ha de fer en qualsevol lectura literària, a poc a poc, mirant de no perdre’ns-en res: “En l’àmbit psicològic, els versos de l’autora es converteixen en una eina molt poderosa d’alliberament d’angoixa i tristor per una banda i expressió d’alegria i joia per l’altra. Es tracta d’un diari d’abord –sic– que farà que el lector reflexioni sobre temes transcendentals i que es vegi immers en un camí de penombres que cal recórrer a poc a poc i observant-ne cada element.” (p. 63)   

Títol: Les seqüències de la llum
Autora: Isabel del Pilar Valero Herrera
Editorial: Comte d’Aure
Col·lecció: “La Garonne”, 76
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Nombre de pàg. : 64

Pere Martí i Bertran  (Professor i escriptor)