Jordi Lafebre publica 'Soc el seu silenci', un còmic d'humor i misteri que dibuixa un "catàleg de monstres catalans"

Jordi Lafebre (Barcelona, 1979) publica el seu segon projecte literari en solitari, 'Soc el seu silenci' (Norma Editorial), un thriller que combina el misteri i l'humor protagonitzat per una psiquiatra, l'Eva, que es veu involucrada en un assassinat. El volum té Barcelona com a teló de fons però endinsa la trama en una família de classe alta del Penedès. Al llarg d'un centenar de pàgines, Lafebre perfila una gran varietat de personatges "densos" que teixeixen trames "complicades". "És un catàleg de monstres catalans", bromeja l'autor en una entrevista amb l'ACN. El còmic arriba a les llibreries en català i castellà.

Tot i que gran part de la trama se situa a la ciutat natal de l'autor, el drama de l'Eva comença al Penedès, en un viatge a la finca familiar de la Penélope, una pacient de l'Eva que ha d'assistir a la lectura en vida del testament de la seva àvia. Quan hi arriba, coneix l'atractiu Francesc Monturós, amb qui xoca immediatament. Tampoc s'entén amb la seva dona, la Natalia, ni amb els tiets de la seva amiga, el Josep i el Joan.

La situació, però, acaba d'empitjorar quan apareix el cos sense vida del Francesc i el nom de l'Eva irromp als informes policials de manera sospitosa. La protagonista intentarà, llavors, sortir de l'embolic amb l'ajuda de les veus que l'han acompanyat des que té memòria: la seva àvia, la de la seva tieta àvia Dolors -víctima d'un marit torero- i la de una altra tieta àvia miliciana, morta durant la Guerra Civil.

Lafebre tenia clar des de l'inici que volia ambientar la història a Barcelona, una ciutat que creu que té una "tradició literària espectacular", però també volia explorar parts de la trama d'alguna altra manera i va decidir estirar el fil de les nissagues vinícoles penedesenques, amb "secrets i misteris per desvetllar". "El secret és posar molt ingredients, la narrativa actual funciona així", detalla a l'Agència.

Per aquest motiu, 'Soc el seu silenci' barreja diversos gèneres i històries "amb densitat" que transiten de la comèdia al misteri, passant per la crònica social i policial. "M'he deixat portar pel que em venia de gust a mi i he acabat obrint la porta a la societat en la que venim", defensa Lafebre.

L'autor culmina així trajectòria que va començar de la mà del guionista belga afincat a Espanya Zidrou, amb qui va publicar 'Lydie' (Dargaud, 2010), una obra a la qual segueix 'La Mondaine' La seva primera obra en solitari és 'Carta blanca'.