Una instal·lació d’11 banderes dissenyades per Peter Stämpfli als anys 90 protagonitza la nova proposta de Sitges

La Fundació Stämpfli ha estrenat aquest cap de setmana una nova proposta artística: es tracta d’onze banderes dissenyades per Peter Stämpfli als anys 90 i que fina ara no s’havien tornat a exhibir en públic. La mostra porta per títol In the wind i es pot veure a la Sala 3, mentre que la 1 i la 2 ofereixen una trentena d’obres de diferents artistes de la col•lecció.

In the wind presenta dos jocs d’onze banderes que Peter Stämpfli va dissenyar als anys 90 del segle passat per a dues propostes artístiques de projecció internacional. D’una banda, es tracta de tres ensenyes que va presentar el 1995 al festival Art en plain air, a la localitat suïssa de Môtiers. Les tres banderes formaven un conjunt artístic batejat com a Standart i van onejar entre les valls d’aquesta petita localitat dels Alps, amb motiu d’un festival que es convocava cada quatre anys i que, després d’alguns interrogants, tornarà el 2026.

Les altres vuit banderes van participar en la reconeguda Fira Internacional d’Art Contemporani de París (FIAC), l’any 1997. En aquest cas, es van col·locar en un entorn plenament urbà, a l’espai Eiffel - Branly, amb la icònica imatge de la simbòlica torre parisenca de fons.

Les onze banderes fan la mateixa mida (200 x 190 cm) i estan fetes del mateix material de tricopolièster. Són de diversos colors (del groc al negre) i estan dissenyades amb les habituals empremtes de pneumàtic que caracteritzen l’obra de Peter Stämpfli.

A més d’In the wind, la Fundació Stämpfli ofereix també una àmplia mostra de la seva col·lecció general, amb una trentena d’obres de diferents artistes. Es tracta del mateix muntatge que s’ha pogut veure els darrers mesos en els que la Fundació ha exhibit l’exposició Vibrances.

La Sala 1 presenta vuit artistes que van participar en el corrent de la Figuració Narrativa (Gianni Bertini, Mark Brusse, Henri Cueco, Gérard Fromanger, Peter Klasen, Jacques Monory, Bernard Rancillac, Peter Stämpfli i Jan Voss) i quatre més (Christian Jaccard, Peter Knapp, Jean Le Gac i Claude Viallat) caracteritzats pel seu enginy i capacitat creadora.

Per la seva part, la Sala 2 mostra obres d’artistes amb diferents confluències: els qui van optar per una renovació de l’abstracció geomètrica o els qui es van endinsar en els camins del minimalisme, de l’art conceptual, de l’art cinètic i de les neo-avantguardes. Són els francesos Pierrette Bloch, Philippe Cazal, François Dufrêne, Jean-Jacques Lebel, Jean-Michel Meurice, Olivier Mosset, Jean-Michel Sannejouand, Pierre Tilman, Gérard Titus-Carmel i Jacques Villegé; el belga Mark Brusse, el català-estatunidenc Tom Carr, el veneçolà Carlos Cruz-Díez, l’italià Marco Del Re, l’argentí Antonio Seguí, el coreà Kim Tschang-Yeul i el serbi-francès Vladimir Velickovic.