La troballa de 129 cossos enterrats durant la pesta negra protagonitza la nova exposició temporal del VINSEUM

El VINSEUM – Museu de les Cultures del Vi de Catalunya arrenca la programació d’enguany amb una exposició sobre la necròpolis medieval apareguda del 2018, quan es va enderrocar l’edifici Cal Pa i Figues per construir l’ampliació de l’equipament museístic. Les excavacions van treure a la llum 129 cossos que posteriorment s’ha confirmat que eren de víctimes de la pesta negra. Els investigadors destaquen que és un dels cementiris més importants de l’època trobats fins ara a Europa, amb cossos corresponents tant a infants, com joves i adults. La mostra, ‘129 vides. De quan la pesta negra va arribar a Vilafranca’, exposa part de les restes i altres troballes que les acompanyaven. Obrirà portes aquest divendres i es podrà visitar durant un any.

Els estudis preliminars de fa sis anys ja apuntaven que els cossos podrien correspondre a víctimes de la pesta negra, i així ho han certificat les anàlisi posteriors. Segons els investiagdors, la “bona” col·locació dels cadàvers -la majoria de forma individual, en parelles o grups de tres-, i el fet que els ossos no tinguessin impactes associables amb conflictes bèl·lics van ser els primers indicis que apuntaven a una malaltia. També els ho va fer pensar la proporció similar entre homes i dones, i la multitud d’edats diverses.

Els estudis més recents han analitzat els virus que podien tenir una trentena del total de cossos apareguts al cementiri. D’aquests, set han donat positiu en el causant de la pesta negra, “si bé no es descarta que els esquelets restants també el tinguin però no hagi estat detectable degut a la complexitat de les proves”, ressalten des del VINSEUM. “És una troballa molt i molt excepcional”, ha celebrat aquest dimecres el director de l’equipament, Xavier Fornos, durant la presentació de l’exposició.

A la mostra, el museu es proposa apropar als visitants tota la informació recopil·lada sobre com eren aquells vilafranquins de fa 700 anys, una de les primeres poblacions que van habitar en una ciutat que s’havia fundat escassament dos segles abans. Entre les dades obtingudes, els investigadors apunten que els cossos presentaven diferents alteracions òssies compatibles amb el treball manual i amb recórrer llargues distàncies a peu per camins molt irregulars.

Dels 129 cossos, els arqueòlegs en van trobar 28 enterrats en una fossa comuna, en onze capes diferents. A parer dels investigadors, això podria respondre a la voluntat d’aprofitar una sitja ja existent a la zona. El comissari i historiador Àlex Rebollo explica que els habitants de l’època propablement van crear la necròpolis al costat del Palau Reial perquè en aquell moment era un carreró sense sortida “i van tenir una necessitat sobrevinguda d’enterrar una gran quantitat de cadàvers en molt poc temps”.

Rebollo fa un paral·lelisme directe amb la recent pandèmia de la covid: “De ben segur que els visitants a l’exposició podran connectar amb aquells 129 vilafranquins que van patir, igual que nosaltres, una malaltia sobrevinguda que matava la gent sense saber res sobre els contagis ni respecte quines podien ser les possibles cures”. “A l’època medieval es van decretar aïllaments de les ciutats a través de les muralles, igual que no fa gaire hem tingut confinaments”, afegeix.

El comissari celebra que l’exposició permetrà mostrar al públic bona part de les troballes de la necròpolis i dels objectes que els acompanyaven. Al mateix temps, destaca que l’excavació derivada de les obres del museu ha permès fer una cronologia dels usos que va tenir l’antic solar de Cal Pa i Figues entre els segles XII i XXI, amb més de 3.000 peces trobades en el conjunt de tot aquest període.

Des de la direcció del museu, Xavier Fornos, recorda que les obres per fer l’edifici d’ampliació del VINSEUM ja contemplaven una recerca arqueòlogica, “de la qual tothom esperava que apareguessin restes del call jueu que també s’havia trobat molt a la vora”. “Però sorprenentment es va acabar trobant evidències d’una altra època de la qual a Vilafranca hi havia molt poca documentació”, celebra Fornos.

Per complementar l’exposició, el VINSEUM ha programat diverses visites guiades, activitats per a escolars i tastos de vins. La regidora de Cultura, Àngels Dalmau, ressalta l’aprenentatge que es pot desprendre de la mostra i les diferents activitats, i aplaudeix que aquest viatge al passat arribi en ple procés de muntatge del nou equipament museístic: “Obrirem el museu a un present i futur brillants, però és fantàstic que l’exposició temporal arreli a les bases humanes i socials”.

Un cop acabi l’exposició temporal, el març de l’any vinent, els investigadors confien que la recerca continuï evolucionant i permeti complementar les dades obtingudes fins ara. El proper pas, indiquen, serà analitzar les relacions familiars entre els diferents esquelets. La intenció és que tota la documentació obtinguda formi part d’una publicació científica i no es descarta que es reculli en un llibre monogràfic.