Tres dies abans de Rams per aprendre a fer palmes

Teixir una palma o fer un palmó no és que sigui fàcil, però és menys difícil del que sembla. Els tres dies previs al Diumenge de Rams, una mostra al bell mig de la plaça de la Vila ensenyarà a tothom que hi estigui interessat el bell art de trenar els típics elements d'aquesta diada lligada a l'inici de la Setmana Santa. La iniciativa, que tindrà lloc des de les 10:00 a les 20:00 hores, permetrà veure com un grup de dones trenen palmes i, al mateix temps, es podran comprar les palmes acabades. A més, una exposició de fotografies sobre la tradició de portar palmes i palmons a beneir completarà la mostra.

La iniciativa, que Tina Moya, una de les impulsores, recorda que se celebrava a la seu de la Talaia “des de fa més de 20 anys”, ha passat a celebrar-se a la plaça de la Vila els últims tres anys, d’ençà que va acabar la pandèmia. El taller ha mobilitzat unes 60 dones i dos homes en l'aprenentatge i la pràctica d'aquesta artesania a partir de l'empenta de la Montse Massana i la Tina. L’activitat està integrada en la Secció de Cultura de l'Agrupació Excursionista Talaia.

A cistelleries i altres tendes

A molts pobles i ciutats, hi havia cistelleries que abans del Diumenge de Rams es dedicaven intensament a fabricar i vendre palmes de formes variades. En el cas de Vilanova, hi havia moltes cistelleries que feien les seves pròpies palmes. La Montse Massana, amb la seva memòria i el què la seva mare li va explicar quan era petita, recorda que al carrer dels Gitanos (Santa Magdalena) es posaven cadires al carrer i allà mateix es trenaven palmes. "Encara hi ha una família que ho fa -conta-. I les venien en una parada davant col·legi de les Tereses, fins fa poc. Fins que va arribar la pandèmia. Després van venir a comprar-nos coses a nosaltres".

Hi havia botigues que, sense ser cistelleres, també feien i venien palmes, com ara a cal Olària, avui dia Olària Esports, a la plaça dels Carros, llavors dedicada a despatxar estores, bosses i joguines. També ho feien les Marxantones, a la Rambla Principal, cantonada Francesc Macià, amb una gran oferta de puntes, mantons i ventalls.

El fet que a la zona del Garraf hi hagi molt de margalló va fer sorgir una tradició de treballar-lo per fer-ne senalles. "A Canyelles eren fabricants d'escombres fetes amb margalló", explica la Montse. Afegeix que era un treball bastant femení que complementava els ingressos familiars del marit al camp o en mar.

Fulles de palmera que creixen sense sol

Per aconseguir que la fulla de les palmeres adquireixi el color de groc brillant de les palmes i els palmons els cal un tractament especial. Quan la palmera comença a brotar, a principis de desembre, els brots els col·loquen dins d'una mena de caputxa i els lliguen. A més, per tal que no els arribi gens de llum, els posen dins de fundes de plàstic negre. Allà les fulles creixen sense veure el sol i sense tornar-se verdes. Quan les cullen, els treuen les punxes i les posen en habitacions fosques amb pastilles de sofre. El vapor del sofre trenca la duresa del tronc i el fa més flexible per poder-lo treballar.

Després, a les llargues fulles se les 'reparteix'. Això vol dir que es tallen en trossos que en acabat es convertiran en una palma o un palmó. El tronc de la fulla de palmera, treballat, es converteix en el tronc de la palma. "Totes les fulles són diferents. Agafes una branca, mires com són les fulles, si curtes o llargues, amples o estretes, simètriques o no i mires què se'n pot fer, com es pot trenar". El producte ve d'Elx, on hi ha els grans palmerars.

La Tina i la Montse

La Tina Moya va aprendre a trenar palmes quan treballava a cal Olària. La Montse Massana ho va fer a través d'un recorregut més complicat. Treballava a Barcelona en una escola d'educació especial que al costat tenia un cisteller. Quan tenia una estona lliure anava a mirar com feinejava l’artesà del costat. Hi va anar tant que va acabar aprenent l'ofici. L'intent de promoure aquest treball artesà entre els seus alumnes no va funcionar. En canvi, anys més tard va donar bon resultat una iniciativa similar al Centre Cívic de Sant Joan.

Finalment, la Tina troba un dia la Montse i li diu: "El meu germà m'ha dit que tu fas palmes". La Montse treballava al Tegar on feia un taller de palmes pels alumnes i la Tina s’hi va incorporar com a voluntària els dilluns, quan feia festa a la botiga. Entre les dues va néixer la idea de crear l'escola o taller que ha acabat fructificant amb les mostres a la plaça de la Vila.