Teresa Llorens: "la biblioteca-museu Víctor Balaguer ha de ser el centre d'agitació cultural que ell va pensar"

Víctor Balaguer va néixer l'11 de desembre de l'any 1824 a Barcelona. Va ser un dels impulsors de la Renaixença, Mestre en Gai Saber, poeta oficial del Lliceu, autor del nomenclàtor de l'Eixample de Barcelona, ministre de Foment i Ultramar, senador, filantrop, diputat i president de la Diputació de Barcelona. Durant els anys que Balaguer va ser diputat a les Corts (1869-1889), la seva influència va ser clau per a la concessió de la línia de ferrocarril de Barcelona a Vilanova i la Geltrú i Valls (1881); la creació de l'Escola d'Arts i oficis a Vilanova i la Geltrú (1886), i la Biblioteca-Museu que porta el seu nom.

Enguany, Vilanova i la Geltrú reivindica la seva figura i influència coincidint amb el seu bicentenari, com explica la regidora de Cultura de Vilanova i la Geltrú, Teresa Llorens.

Volem justament recuperar la figura de Víctor Balaguer i el seu llegat: aquesta biblioteca museu pensada al segle XIX i que en aquell moment va ser una cosa molt excepcional. Per nosaltres és un temple de coneixement, i això és el que Balaguer ens va regalar fa 140 anys. Volia que fos un temple de la cultura, un centre d'agitació cultural, que fos un lloc per a la ciutadania, que els apropés al coneixement, la ciència, la cultura, els llibres, a l'art. Per tant, en aquells moments, segurament era una idea molt revolucionària. Tant allunyat en el temps, però tan proper en els continguts. Ara més que mai és important que hi hagi centres d'agitació cultural, centres que et facin pensar i sigui una finestra obert el món, que jo crec que això també és el que va aconseguir Balaguer en aquest espai on va recopilar infinitat de documentes, d'objectes procedent d'altres països.

Què cal redescobrir de Víctor Balaguer?

Era un personatge molt polièdric, polifacètic, l'home de les mil cares. Va ser escriptor, va ser poeta, va ser polític, va ser un filàntrop, va ser una persona que fins i tot va posar els noms dels carrers de l'Eixample de Barcelona, va ser el recuperador dels Jocs Florals. Justament el que volem no és recuperar aquesta figura, que a la ciutat tots coneixem, sinó que es conegui a nivell nacional pel seu impacte i el seu treball no només a la nostra ciutat. Al mateix temps, volem posar en valor el seu llegat, aquesta institució que ens va deixar que és la joia de la corona de la ciutat. I no només per la biblioteca-museu, sinó per aquest triangle d'or que tenim amb el Balaguer, la UPC i Neàpolis i el Museu del Ferrocarril, que genera conèixement, que genera innovació, que genera cultura a la ciutat.

La reobertura del museu serà el 7 de juliol.

Nosaltres marquem tres fites importants en aquest calendari del bicentenari: la reobertura del Museu després de dos anys tancat per unes obres importants de climatització, que tenen la seva complexitat i que han implicat desmuntar tot el museu; a la tardor, coincidint amb el 26 d'octubre, que és quan es va obrir aquesta biblioteca museu, volem inaugurar una exposició sobre la figura de Víctor Balaguer basada en fotografies, amb textos que expliquin tot aquest relat; i tancarem la commemoració al març de 2025 amb un congrés internacional amb les universitats implicades al bicentenari dedicat a Balaguer. Ell va ser ministre, per això volem també que a Madrid hi hagi algun tipus d'activitat en el Congrés on poder posar en valor la figura de Balaguer. I enmig de tot això, volem que a la ciutat es respiri la figura de Balaguer, per tant, tindrem diverses activitats: al maig per la Nit dels Museus obrirem els magatzems del museu per explicar els seus continguts, estem treballant amb les escoles i instituts per tal de donar a conéixer la figura de Balaguer entre l'alumnat, i molt més.

Comença una nova etapa al museu?

Volem que el bicentenari sigui un punt de partida per reforçar molt més la importància de la institució. Hem anat invertint i hem fet molts treballs tant en l'edifici com a la part interior de la museografia, però encara ens queda feina per fer. Tenim pendent la Casa de Santa Teresa, on vivia Víctor Balaguer, i volem tirar endavant un projecte que rehabilitar-la com a espai d'interpretació de la figura de Balaguer. Això vol dir que cal buscar recursos.

Aquestes obres acosten la institució a les demandes dels museus del segle XXI?

Hem de fer molt més permeables els equipaments museístics, apropar-los a la ciutadania. Hem de fer el discurs que tenia Balaguer i que el museu sigui un centre que generi reflexió, debat, que sigui una finestra oberta al món.

A més del llegat cultural, Víctor Balaguer també va deixar a la ciutat una transformació urbanística i de model de ciutat.

Seria difícil explicar la realitat d'aquesta ciutat sense la figura de Víctor Balaguer, entre d'altres. Per exemple, l'arribada del ferrocarril és un projecte de Gumà i Ferran, però sense la intervenció de Víctor Balaguer com a ministre no hagués estat possible. Precisament els terrenys on s'ubica el museu de Víctor Balaguer són de Gumà i Ferran i sense aquest vincle entre ells la ciutat no seria la mateixa, ni la nostra història seria la mateixa. I no seria la mateixa Vilanova i la Geltrú sense la creació d'aquesta escola d'arts i oficis que seria l'embrió de la UPC. A partir d'ell, es configura una realitat i una identitat pròpia.