Coberta de 'La llegenda de Sant Jordi' de Josep-Francesc Delgado i Roger Olmos. Eix
Pere Martí i Bertran |
Vilafranca del Penedès
02-04-2024 09:29
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Edicions del Roure de can Roca recupera un àlbum que l’any 2008 havia publicat l’editorial Baula, obra de l’il·lustrador Roger Olmos (Barcelona, 1975) i de l’escriptor Josep-Francesc Delgado (Barcelona, 1960), i que, com massa sovint passa, ja no es trobava perquè estava descatalogat. Com que s’acosta sant Jordi m’ha semblat que valia la pena de recomanar-lo, ja que es tracta d’una obra d’allò més treballada i interessant, tant literàriament com artísticament.
L’àlbum, de gran format (30 x 23 cm.), consta de setze il·lustracions a doble pàgina i a tot color (a més de les que les complementen: la coberta, la contracoberta, les guardes i la portada), molt treballades, plenes de detalls i creadores d’una atmosfera entre màgica i angoixant, que gosaria qualificar de barroques. Olmos hi va alternant els plànols generals (sovint com mig desdibuixats per les boires, la nit...) amb els primers plànols dels personatges principals, i alguns de secundaris i tot, els rostres dels quals reflecteixen amb claredat les emocions, els sentiments, les pors... No hi ha dubte que ha copsat i reflectit l’ànima del text de Josep-Francesc Delgado, que fa una recreació d’allò més poètica de la llegenda de Sant Jordi.
Delgado la situa en un Montblanc medieval i, naturalment, llegendari, amb els protagonistes tradicionals: el rei, la princesa (que es diu Roser), sant Jordi i, naturalment, el drac. La seva versió, com assenyala la contracoberta “posa de relleu la generositat i la valentia de la princesa a l’hora d’enfrontar-se a les adversitats”, cosa que també podríem dir d’altres versions, és clar. La de Delgado, però, destaca per la poeticitat, pel treball de la llengua, com és habitual en la seva obra, tant poètica com narrativa, i pel tractament que fa de la rosa i el seu simbolisme. Jo diria que és un dels aspectes més originals respecte de les altres versions de la llegenda. Com he dit, la princesa es diu Roser, el pare fa plantar rosers de roses vermelles per tot el regne, com a homenatge a la filla, i l’estat dels rosers esdevé una mostra de la situació del regne i dels personatges principals. A més, són uns rosers i unes roses molt lligades a la màgia que acompanya el sant Jordi salvador, que no es pot quedar al reialme de Montblanc perquè “a d’altres reialmes, hi havia gent [que] l’estava esperant perquè alliberés més persones dels seus mals.” Una bona feina, a parer meu, molt ben il·lustrada per Roger Olmos i que valia la pena recuperar.
Títol: La llegenda de Sant Jordi
Autor: Josep-Francesc Delgado
Il·lustrador: Roger Olmos
Editorial: Edicions del Roure de can Roca
Lloc i any d’edició: La Garriga, 2024
Nombre de pàg.: 36 (sense numerar)
Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!