Vilanova i la Geltrú recupera el llegat del caricaturista Estanislau Vallverdú, mort en un camp de concentració el 1939

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l'Arxiu Comarcal del Garraf estan treballant en la recuperació de la figura de l'artista vilanoví Estanislau Vallverdú i Villalonga, conegut com a Lau, que va ser un dibuixant popular a cavall dels anys 30, així com actor amateur, activista polític i sindical, i treballador de la Pirelli a Vilanova i la Geltrú. Estanislau Vallverdú va ser víctima de la Guerra Civil, va morir el 1939 al camp de concentració franquista d'Oia, a Pontevedra, de manera que no només es va estroncar la seva vida, sinó també la seva trajectòria artística i el seu reconeixement.

A partir de la troballa de material gràfic de l'artista per part de la seva família, el novembre passat, s'ha iniciat tot un procés de recuperació de no únicament de la seva obra, sinó també de la seva biografia i periple dels darrers anys, que connecta alhora amb el desenllaç que van tenir moltes persones compromeses socialment i políticament en el seu temps.

Avui, 4 d'abril, que es compleixen 85 anys de la mort de Lau, s'ha celebrat una roda de premsa per anunciar que es prepara una exposició de part de l'obra recuperada de l'artista, que servirà alhora per reparar la memòria de les víctimes, com ell, dels primers anys del franquisme. L'exposició s'inaugurarà al Centre d'Art Contemporani La Sala el 28 de juny i estarà comissariada per Jaume Capdevila, “Kap”, dibuixant d'humor i caricaturista català. 

Teresa Llorens, regidora de Cultura i Patrimoni Cultural i de Memòria Històrica, ha destacat la importància de la figura de Lau, “tant des de la vessant artística com des de la persona que va treballar per la defensa dels drets i la llibertat, fet que el va portar a morir en un camp de concentració franquista”. Llorens ha volgut agrair la generositat de la família per compartir el llegat de Lau amb la ciutat i ha valorat “la valentia” de la seva esposa, que va ser clau per la conservació del material, amb el risc que suposava en una època com el franquisme.

Alhora, ha recordat com va impactar la dictadura en persones com Lau, “que va donar la vida per la llibertat, d'aquí ve el valor d'aquestes obres, que reflecteixen un país, una ciutat, la nostra història, amb la Festa Major o el Carnaval, una història malauradament silenciada i de la qual només en coneixem una part”.

La directora de l'Arxiu Comarcal del Garraf, Íngrid Gómez, ha explicat com s'ha anat estirant del fil fins a recompondre gran part de la vida d'aquest vilanoví: “ha estat tota una descoberta, amb un treball de recerca que ens ha permès descobrir una persona compromesa amb la ciutat, en una Vilanova molt efervescent a nivell cultural”. Així mateix, la roda de premsa ha comptat amb representació de la família de Lau, amb el seu fill Estanislau, nets i besnetes. Un dels nets, Xavi Vallverdú, ha volgut agrair a l'Arxiu i a l'Ajuntament les facilitats que els han posat des del moment que van exposar-los la troballa del llegat per poder donar-lo a conèixer com a patrimoni vilanoví: “per a la família és una satisfacció poder fer justícia a la seva figura, i poder-ho anunciar avui, que és una data emblemàtica”.

Crida per recuperar obres de Lau

El novembre passat un net d'en Lau i la seva dona van portar a l'Arxiu Comarcal del Garraf el material gràfic de l'artista, originals que havien estat guardats i preservats en una capsa de cartró per les dones de la família: primer la vídua, Carme Camps, i després Rosa Cendra, la dona d'Estanislau Vallverdú Camps, fill de l'artista.

A partir d'aquí, la recerca realitzada ha permès trobar l'encàrrec que se li va fer el 1934 per il·lustrar el cartell de Carnaval, del qual també sen van fer segells, i el sermó del Carnestoltes. Entre els 88 originals conservats hi ha un esbós del cartell de Carnaval de 1934, un dels dibuixos més coneguts de l'autor, així com un dibuix de la plaça de la Vila en plena festa, diverses caricatures de polítics i personatges vilanovins, autocaricatures, acudits gràfics i retrats de la seva esposa. Era un artista polifacètic que feia dibuixos, caricatures i tires còmiques. Algunes d'aquestes tires, molt punyents, es publicaren a la revista de l'òrbita d'Esquerra Republicana “Democràcia”, entre els anys 1933 i 1938. Es poden consultar aquí.

En la presentació de l'exposició s'ha aprofitat per fer una crida a la ciutadania, amb l'objectiu de detectar més originals de Lau que hi pugui haver conservats en cases vilanovines i que permetin recompondre el coneixement de la seva figura. Moltes de les caricatures que feia eren per encàrrec, i això fa pensar que en poden sortir a la llum, com la que recentment ha cedit el net de l'escultor Damià Torrents.

Nascut el 1904, Estanislau Vallverdú va realitzar un testimoni gràfic de la seva època amb gràcia, sensibilitat i fina ironia. Malgrat la seva joventut, va participar en diferents exposicions a Vilanova i la Geltrú, a Ribes i al Vendrell. L'any 1929 va participar amb 10 dibuixos a la III Mostra d'Art del Penedès, celebrada a Vilanova i la Geltrú.

Durant la Guerra Civil, l'any 1938, va ser vicesecretari del sindicat UGT a Pirelli. El mes de juny es va mobilitzar la seva lleva, i se li va perdre la pista fins que se sap que va morir al camp de concentració ubicat al monestir de Santa Maria d'Oia (Pontevedra) l'any 1939. No s'han trobat les restes del seu cos ni de molts altres que van patir la seva sort. Dels més de 3.000 presos que van passar per Oia, només es conserva una llista de 25 persones que hi van morir. Entre elles, Estanislau Vallverdú i Josep Bonifacio Ventosa, també veí de Vilanova i la Geltrú. Es calcula que a Espanya va haver-hi prop de 300 camps de concentració franquistes.

L'exposició sobre l'obra i trajectòria de Lau es podrà visitar del 28 de juny fins al 15 de setembre. Mostrarà alguns dels seus dibuixos i caricatures, així com material documental i personal de l'artista. També hi haurà un àmbit dedicat a la seva militància política i al record de Lau com a víctima de la Guerra Civil.