El Teatre de l'Aurora d'Igualada estrena 'Més que un club', un repàs de la història de Catalunya a través del Barça

El Teatre de l'Aurora d'Igualada estrena aquest dijous -i es representarà tot el cap de setmana- l'espectacle 'Més que un club. El feixisme contra el Barça', dirigit pel manresà David Pintó i interpretat per l'actor igualadí Joan Valentí. L'actor fa renéixer tres dels personatges més simbòlics de la trajectòria del Barça -Joan Gamper, Josep Sunyol i Rossend Calvet- i fa un repàs de la història del club des de la seva fundació, l'any 1899, fins el 1987, en plena transició espanyola. "Parlem de la història de Catalunya a través del Barça", exposa Valentí. De la seva banda, el director del muntatge, que admet no ser gens aficionat al futbol, diu que el repte que tenien era "fer una cosa que agradi a la gent a qui no li agrada el futbol".

El muntatge s'inspira principalment en la novel·la 'En guerra', del periodista Enric Calpena, que relata el daltabaix del Barça durant la Guerra Civil. Al llarg de l'espectacle es reflexiona sobre com es va crear el club; com es va refundar; sobre el seu catalanisme simbòlic, reivindicatiu i militant; la repressió que va patir durant la dictadura de Primo de Rivera; el segrest durant la postguerra; i l'intervencionisme forçat en època franquista. 'Més que un club. El feixisme contra el Barça' és un espectacle de memòria històrica transporta el públic 125 anys enrere.

Aquest és el quart espectacle relacionat amb la memòria històrica que Joan Valentí -conegut artísticament com a 'Nan'- i David Pintó produeixen plegats. "Precisament, buscant temàtiques relacionades amb la memòria històrica, de cop i volta, va aparèixer el llibre d'Enric Calpena i el Nan em va proposar de fer un espectacle sobre el Barça. Jo, de cop, em vaig esparverar perquè no soc gens aficionat al futbol", relata Pintó. Tot i això, assegura que el repte ha estat "fer un espectacle per a la gent a qui no li agrada el futbol".

Tant l'autor com el director del muntatge tenen clar que la història del Barça ha acabat "definint" la història de Catalunya. En aquest sentit, Pintó destaca que "el Barça va esdevenir una mica com el llogarret Gal de l'Astèrix. És a dir, que en l'època de Primo de Rivera la gent es trobava en aquest espai per desfogar-se i cridar en català perquè la llotja era una mena d'espai de llibertat". De la seva banda, Valentí creu que el fet que el Barça sigui el fil conductor pot atraure gent jove al teatre i això permetrà "que coneguin la història de Catalunya i la repressió franquista" que, segons ell, sovint desconeixen.

L'espectacle és un 'solo' protagonitzat per Joan Valentí. El director explica que acostumen a "donar diferents formes" a les històries "gairebé com si fos una revista, on hi ha escenes de text, cançons, parades i explicacions, coreografia", entre d'altres. A més, Pintó avança que una de les "joies de la corona" de l'espectacle és que hi apareix el capgròs de l'avi del Barça que han aconseguit que els hi cedeixin especialment per a la funció.

Aquests és el quart espectacle que fan conjuntament el duet David Pintó i Joan Valentí després de 'La Primera' (2022), 'Molotov' (2021) i 'Mort a les cunetes' (2018). Valentí ha explicat que a finals de maig rebran un dels Premis Dignitat per la seva trajectòria produint espectacles relacionats amb la memòria històrica.

Col·laboracions i activitats paral·leles

Dues entitats -Òmnium Cultural i la Penya Blaugrana d'Igualada- acompanyen el Teatre de l'Aurora en aquest tancament de temporada per oferir una visió complementària d'aquests recorregut per la memòria històrica del país. En concret, el dimecres 8 de maig tindrà lloc la presentació del llibre 'En guerra', d'Enric Calpena, en què el periodista novel·la un període en què el Barça va estar a punt de desaparèixer. El mateix dia de l'estrena, el dijous dia 9, en acabar l'espectacle hi haurà un col·loqui amb l'historiador especialitzat en la Guerra Civil Josep Maria Solé i Sabaté i Núria Calvet, neta de Rossend Calvet, persona "cabdal" en la supervivència del club durant els anys de postguerra i franquisme.