Un nou Escanyapobres

Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930), l’any 1884, va publicar una de les seves novel·les més populars i conegudes, en bona part perquè durant molts anys ha estat lectura a Secundària i a Batxillerat: L’escanyapobres. Podem ben dir que s’ha convertit en una obra clàssica del cànon literari català; i els clàssics, és clar, s’han de divulgar, s’han d’actualitzar, s’han de recrear perquè sovint ens interpel·len, ja que, per anys que tinguin, també ens parlen del present.

La novel·la de Narcís Oller, seguint la tradició clàssica dels avars, ens parla de l’acumulació de diners, que, per a aquells que més en tenen, se sol convertir en l’eix de la seva vida, en la necessitat de tenir-ne més cada dia, de fer el que calgui per acumular-ne. Si això no és un tema ben actual, en un moment en què els rics cada vegada són més rics i la pobresa es cronifica, ja em direu què ho és.

El director de cinema Ibai Abad, que, com ell mateix ha explicat en alguna entrevista, va llegir L’escanyapobres a l’institut, ha agafat la novel·la de Narcís Oller, l’ha treballada i l’ha convertida en una pel·lícula d’allò més interessant en què la passió pel diner, com a l’obra original, esdevé el leitmotiv principal. Ha partit de la novel·la, però, com no podia ser d’altra manera, l’ha adaptada a les seves necessitats i als seus gustos estètics, amb canvis importants: esdevé gairebé un western, per molt mediterrani que sigui; la Tuies cedeix bona part del pes que té a la novel·la a la Cileta, diminutiu de Cecília, una jove pagesa amb empenta que no vol quedar fora del món dels diners així que el descobreix; el pes i el paper del ferrocarril; etc. Malgrat els canvis, l’obra d’Oller hi és ben recognoscible per a qui hagi llegit la novel·la. I qui no la conegui, potser tindrà ganes de llegir-la i hi descobrirà una bona obra literària, rica en detalls (molts més que al film, naturalment) i que resulta ben actual, com ha demostrat Ibai Abad.

El film té altres elements destacables com poden ser la fotografia; els escenaris reals on s’ha rodat; les bones actuacions d’actors com Laura Conejero, Mireia Vilapuig o Àlex Brendemühl; la col·laboració entre administracions (segurament ara, amb el govern de PP i Vox al País Valencià, no hauria estat possible destinar ajuts a un film en català, per molt que bona part s’hagi rodat en escenaris valencians), etc.

No soc crític cinematogràfic, però sí espectador-consumidor de cinema, i encara més de cinema basat en obres literàries; per això vaig aprofitar que s’estrenava al Festival Internacional de Cinema de Barcelona (abril de 2024) per anar-la a veure i ara, un cop païda, no dubto a recomanar-vos-la per a quan s’estreni als cinemes del país, que sembla que serà a la tardor.

Pere Martí i Bertran  (Professor i escriptor)